Viqui Molins

Foto: 

Cedida
Viqui Molins

Viqui Molins: “Aprens a no tenir pressa, perquè les persones són més importants que el temps”

La monja teresiana participarà en els Jocs Florals organitzats pel Col·legi Teresià de Tortosa a l'Auditori Felip Pedrell
Anna Zaera
,
21/04/2015
Activa't
El contacte amb les persones t'ajuda a comprendre que tots tenim moltes coses en comú. Aquest ha estat el camí de no retorn de la monja teresiana Viqui Molins, educadora, filòsofa i escriptora, coneguda per molts com la "monja del carrer". Recentment investida doctora honoris causa per la Universitat Ramon Llull (URL) de Barcelona, ha fet de la seva vocació, un estil de vida. Aquest dimecres 22 d'abril visitarà Tortosa per participar en la celebració dels Jocs Florals del Col·legi Teresià de Tortosa que tindrà lloc a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa a partir de les 15 hores.
"Em sento especialment implicada amb aquells que no tenen ningú més al món. Molts han acabat a la presó perquè han nascut en famílies desestructurades. Tenen necessitat de sentir-se fills d'algú"

- Perquè una noia de classe alta decideix convertir-se en monja i ajudar a les persones dels barris més empobrits? Curiositat per conèixer que hi havia per sota de la Diagonal o només filantropia? Com definiries aquell impuls tan gran que et va fer elegir aquesta opció que et privava de construir una família tradicional?
Amb 19 anys no tens ni idea de cap on et portarà la vida. No podia ni imaginar que un dia aniria a parar als barris més pobres de Barcelona. Els meus viatges a l'Amèrica del Sud em van obrir els ulls al món. Renunciar a una “família tradicional” ja és una altra cosa i reconec que em va costar molt. Però quan un opta per una cosa ha de renunciar a moltes altres.

- Què has après de tots aquests anys en contacte amb gent que passa per dificultats socials i econòmiques?
He après moltíssim. És com si el cor s’eixamplés i es tornés molt més comprensiu. Passes de veure col·lectius que de vegades ens fan certa recança com els drogoaddictes, els presoners o les prostitutes a veure  persones amb una història concreta. Aprens a no tenir pressa, perquè les persones són més importants que el temps. Aprens a tenir paciència en els processos perquè amb les persones que tenen dificultats sempre són llargs.

- Consideres que el que fas tu és activisme?
De vegades, em diuen “activista” però jo no em sento bé amb aquesta paraula, tampoc amb la de “voluntària”. Sóc una persona que estima perquè sóc tan privilegiada que he sentit una crida a viure prop dels més desafavorits. Sóc  una humanista.

- I consideres que fas política?
Si ser política és estimar la nostra “pàtria” i fer el possible perquè les coses vagin millor, doncs sóc política, però no militant.

- Perquè creus que els ciutadans ens hem distanciat tant de la política?
Està ben clar. Ens sentim decebuts. Els polítics veuen més els interessos personals i del partit que les necessitats de la gent.

- Quina és l'activitat que més t'agrada fer en el teu dia a dia?
Estar amb els que més em necessiten, que, generalment, són els presoners. Em sento especialment implicada amb aquells que no tenen ningú més al món. Molts han acabat a la presó perquè han nascut en famílies desestructurades. Tenen necessitat de sentir-se fills d'algú. Em diuen “mare” perquè mai han tingut aquesta imatge present. I, a canvi, jo que no he estat mare, em sento donant amor a molta gent.

- Quan apagues el llum abans d'anar a dormir què penses?
Dono gràcies a Déu i m'adormo ràpidament. No em dóna temps de més. Potser els dies que he tingut més impressions em costa una mica més, però no passa dels cinc minuts.

- El contacte directe i humà amb multitud de persones ha pogut compensar una vida sense amor romàntic?
Més que compensar, l’omple. I omplir és més que compensar. Compensar fa referència a una pèrdua i estimar amb majúscules sempre és un guany.

- Ara que ve Sant Jordi, quin llibre li agradaria que li regalessin a la Viqui Molins? I quin llibre li agradaria regalar i a qui?
M'agradaria que em regalessin “Ment oberta, cor creient” del Papa Francesc i a mi m'agradaria regalar “La joia de l’Evangeli” a algú que encara no l'hagi llegit, ni meditat.

- També lligant-ho amb el món de les lletres, quin és el teu poema o aforisme preferit? El que resumeix millor allò que per tu és important?
M'agrada una frase d'un poema de Pedro Salinas que diu: “Para vivir no quiero islas, palacios, torres. ¡Qué alegría más alta: vivir en los pronombres!”. Tenint molt clar que el meu pronom és “tu” amb majúscules.

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar