Marina Pallás
,
02/05/2017
Activa't

Túbal Cultura i Espectacles: quan la cultura és cooperativisme

Descobrim els detalls del cooperativisme cultural de la mà d’un exemple ebrenc: Túbal
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

Foto: 

Òscar Lanau
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
Túbal és una de les cooperatives amb més trajectòria a les Terres de l'Ebre, i de les poques en l'àmbit cultural. Parlem amb un dels seus fundadors, el reconegut Arturo Gaya, per descobrir aquest model, sovint atípic però cada dia més habitual, per emprendre un objectiu cultural.
"Per tirar una cooperativa endavant han de pesar molt els motius ideològics"

La primera llavor de Túbal es va plantar cap als anys 80, quan un grup de persones dinamitzaven diverses propostes culturals a Tortosa: el Festival de Teatre de Tortosa, la gestió del setmanari d’informació Ebre Informes i alguns projectes musicals. “Ens fèiem grans i havíem de decidir entre allò de buscar-nos una faena fixa o bé convertir-nos en treballadors de la cultura i no abandonar totes aquelles iniciatives en les que tant crèiem per millorar la nostra petita societat. Així va ser com vam crear una empresa que ens permetés seguir en tot això”, explica Arturo Gaya.

D’aquesta forma, el primer intent va ser fundar la cooperativa La Finestra, amb la qual van obrir també un petit bar “per tal que els socis puguessem tenir un sou bàsic que ens permetés treballar en altres activitats més difícils de finançar”, en paraules de Gaya. En aquella primera cooperativa, hi formaven part Josep Lluís Villa, José Manuel Alemañ, Arturo Gaya, Susa Tomàs, Rosa Chavarria i Josep Maria Noè, entre d’altres. “A la rebotiga del mateix bar on servíem cafès i ficàvem canyes, escrivíem les cròniques del setmanari i planificàvem accions culturals”, exemplifica Gaya.

L’any 1992 va nàixer Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i amb ells una nova cooperativa, Túbal, a la qual s’incorporaven Jordi Fusté, Elena Maureso, Quique Pedret, Santi Martorell i Isabel Muñoz. La darrera incorporació va ser la de Josep Lanau per Santi Martorell, l’any 2002. “La creació de Túbal va suposar l’especialització de la cooperativa en produccions culturals, ja que a partir d’aquell moment la part dedicada a mitjans de comunicació va quedar en mans de Josep Lluis Villa, que un cop dissolta la Finestra, va crear el grup L’Ebre juntament amb Josep Maria Arasa”, detalla el fundador.

Pel que fa les seues propostes, Túbal és una cooperativa de serveis culturals amb produccions pròpies. La més continuada i que suposa la més important dedicació dels socis és Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, però Túbal organitza des del 1994 el Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre a Roquetes, fins el 2002 va organitzar també el Festival de Teatre de Tortosa, ha produït quatre espectacles per a la Festa del Renaixement, disposa d’un segell discogràfic (Oco!) per a produccions del territori i organitza esdeveniments i produeix espectacles dels seus associats.

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
Foto: Òscar Lanau

Així mateix, l’any 2011 va impulsar la creació del Centre d’Interpretació de la Jota de les Terres de l’Ebre - Casa de la Jota, dedicada a la formació de la música d’arrel, que actualment funciona de manera autònoma, però compta amb la col·laboració de Túbal en activitats concretes com el Jotacampus. Gaya explica que la voluntat de formar-se com a cooperativa es deu a una opció completament ideològica. “Implica associar-se per treballar amb una presa de decisions col·lectiva i amb consciència de solidaritat amb el món cooperatiu de tot el país. La crisi-estafa del 2008 ha rebaixat la classe treballadora a un empobriment sense precedents d’ençà de la democràcia a l’Estat espanyol. Les cooperatives n’han estat víctimes com la resta del món del treball”, apunta.

Tal com expliquen des de Túbal, la creació d’una cooperativa és complexa i requereix una gestió administrativa rigorosa. “Penso que per tirar una cooperativa endavant han de pesar molt els motius ideològics, ja que d’avantatges per als treballadors respecte a altres models d’empresa no n’hi ha. Anys enrere, les cooperatives gaudien d’un 95% de bonificació per llicències d’activitat, i això permetia una diversitat en la dedicació. Ara aquest impost ha desaparegut i, per tant, ja no suposa un avantatge”, detalla.
 

Nou disc

El proper 15 de desembre farà 25 anys que Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries van celebrar el seu primer concert, de forma que durant el 2018 es commemorarà el seu 25è aniversari. Des de llavors, han tret a la llum tretze treballs discogràfics i han sigut uns clàssics i uns referents dalt dels escenaris de les Terres de l’Ebre i del territori català.

Ara ja està a la venda el seu darrer disc, el tretzè, sota el nom de ‘No tinc diners’, que arriba després de quatre anys de silenci discogràfic, tot i que el grup ha continuat ben actiu, actuant, creant i rebent reconeixements, com ara el Premi Nacional de Cultura del 2015.

El disc conté diversos estils com jota, rumba, bolero, balades i ritmes llatinoamericans. Els components han explicat que es tracta d’un disc reivindicatiu però també molt festiu. “D’alguna forma volem reflectir que, si la música popular és realment popular, el que la gent porta dient des de 2008 és la frase ‘No tinc diners’”, han explicat. Es tracta en realitat d’una antiga cançó popular apareguda al llibre 'Del folklore tortosí' de Joan Moreira. La vella cançó li cantaven els escolans a Mossèn Joan, però ara els Quicos li canten també al senyor president i al senyor banquer.

També et pot interessar