Albert Macaya: “Faig referència a la idea de desenvolupar-nos a través de connexions”

Des de fa alguns anys, el meu treball s’ha caracteritzat per aquest aspecte efímer, inacabat, provisional. El paper vegetal dóna un aspecte translúcid i fràgil, immaterial. 

 

Sovint, les propostes artístiques actuals apel·len a la capacitat d’interpretar, demanen a l’espectador que assumeixi un paper actiu. Probablement, sense participació no hi ha experiència estètica. Una obra que no requereix participació ni interpretació pot ser poc més que un joc purament formalista i decoratiu. En aquest cas, la participació de l’espectador té també un sentit espaial, pots ficar-te dins dels espais que configuren els papers i mirar des de dintre de l’obra, per dir-ho així. 

 

- Utilitzes el paper com a base per fer un Elogi a la transparència. Quines característiques d'aquest material et porten a fer-ne una lectura filosòfica?

La idea de fer imatges que, en  lloc d’atrapar la mirada, permeten veure-hi a través seu, permet un joc entre la superfície de representació i la transparència que em sembla suggeridor.

 

- La tècnica està molt vinculada amb la temàtica. Formes orgàniques, fulles, branques, cossos...

Sí, la dimensió “filosòfica” vindria donada més pel sentit metafòric de les arrels i branques que hi ha representats als panells. Són una referència al creixement orgànic, a la idea de desenvolupar-nos a través de successives bifurcacions i connexions. Creixem també com a persones a través de les nostres tries i posant en relació idees, intuïcions, fets, trobades.

 

M’agrada pensar que és una forma d’aproximar les propostes artístiques a públics nous. Els museus i les sales d’exposicions ja tenen visitants més o menys assidus, però és molt positiu que les arts surtin dels espais protegits de la cultura i vagin a l’encontre d’espectadors. La universitat és un espai idoni per a fer-ho. 

 

La pintura em sembla, avui en dia, una tasca extremadament difícil, si es vol exercir amb rigor i coherència. No n’hi ha prou amb fer un treball en el que et sentis còmode, d’alguna manera ha de ser coherent amb els temps. I els temps ens porten cap a una gran diversitat de mitjans visuals, amb un ventall amplíssim de possibilitats. Optar per la pintura és una tria molt radical, que respecto, però em sembla realment difícil fer aportacions noves i originals en aquest camp. 

 

Aquest és un debat molt llarg, però, per simplificar, podem dir que alguns pedagogs destacats han proposat entendre la docència com un art. De fet, hi ha aspectes enormement creatius en la pedagogia, sobretot si considerem una classe com una interacció entre persones; una classe que pretengui donar un rol actiu als participants és una situació viva i imprevisible. En les disciplines en què jo participo, cal considerar la nostra acció com a docents, no com una imposició vertical de sabers institucionals, sinó com una creació conjunta del coneixement, en què els destinataris hi tenen molt a dir. Si no ho fem així, matem d’arrel la creativitat i el pensament crític, que són dos valors en alça tant en l’art com en l’educació contemporània.

 

Exposició d'Albert Maya 'Elogi de la transparència'

Del 6 de juny al 30 de juliol