Jump to navigation
Dijous
19 febrer 2026
Terres de l'Ebre
Agenda
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inicia sessió
Registra't
Edicions territorials
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inici
Agenda
Experiències
Cartellera
Blogs
Seccions
Menjar i beure
Arts
Espectacles
Música
Llibres
Família
Entorn
Fires i Festes
Activa't
Botiga
Qui som
Contacta
Publicitat
Col·labora
Textos legals
Alcohol, neons i més...
Ens endinsem als baixos fons amb el thriller 'No habrá paz para los malvados'
Surtdecasa Ebre
,
22/11/2011
Arts
No sóc massa fan dels
thrillers
perquè el cinema trepidant, poques vegades, aconsegueix endinsar-me en un món paral·lel d’atmosferes i sensacions, que és el que busco quan m’assec en una sala fosca davant d’una pantalla gegant.
Reconec que la pel·lícula d’Enrique Urbizu, tot i ser un
thriller
de policies i de màfies, aconsegueix que l’espectador entri de ple en els escenaris on transcórre l’acció. Les tasques, els clubs nocturns, els carrers de Laviapés, les discoteques llatines... Uns ambients negres, on l’alcohol i les drogues es mesclen amb la fum, els neons i els negocis il·legals.
Aquesta és l’atmosfera que acompanya la presència d’un magistral José Coronado en el paper del comissari Santos Trinidad, un policia en hores baixes i un home desencantat que viu amb la sensació de que ja no té res a perdre. És aquest personatge nihilista encarnat amb tota la precisió del món per Coronado (tan crepuscular com a personatge, tan esplendorós com a actor) qui desperta en l’espectador un sentiment fosc, que tots tenim una mica soterrat. Al llarg del film, arribem a compartir el
modus vivendi
del personatge i comprenem que, és cert, la vida no té massa sentit, les lleis són una mica arbitràries i el bé i el mal, conceptes abstractes.
Te’n vas de la sala sense consignes, sense saber qui són realment els herois i què significa ser bo o dolent. La intuïció em diu que Urbizu no volia fer aquest tipus de concessions tan habituals als
thrillers
de policíes i mafiosos. Crec que el director basc només volia que coneguéssim a Santos Trinidad i que, després de la pel·lícula, tinguéssim unes ganes boges de transitar pels baixos fons de la nostra ciutat.
Si tens tendències nihilistes a Tortosa, la pel·lícula te les revifarà (segur) i després de la sessió, et quedaran dues opcions: anar-te’n a casa i tapar-te el cap amb el coixí esperant que la llum del dia et torni a convertir en un ésser respectable o prendre’t un ron amb cocacola al Sancho, com ho hagués fet el protagonista del film si hagués viscut a Tortosa.
On la pots veure?
Consulta la
www.surtdecasa.cat/cartellera
A
També et pot interessar
Foto:
Cedida
Veure les cares del món, un exercici d'ampliació
Foto:
Cedida
Andrea Queralt: "La producció combina tota la meva pulsió artística i també certa capacitat de lideratge"
Foto:
Cedida
Les 8 històries de vida del TEDxAmposta
Foto:
www.ninodeelche.net
Niño de Elche: “Les pràctiques artístiques són una bona manera d'apartar-nos del foc”
Foto:
Cedida
Les 5 raons per no perdre't 'Los Miserables' a Tortosa
Foto:
Cedida
Anna M. Bofarull: “La fibromiàlgia és un dels pilars de la pel·lícula i l’altre és la música”