Alexandra Palomo: “És el moment ideal per fer aquest tipus de paròdia, és una manera de desfogar-te”

El dilluns 30 de setembre comença els assaigs per convertir-se en la Infanta Cristina. Queden pocs dies perquè La Família Irreal torni al Teatre Victòria de Barcelona i perquè l’Alexandra Palomo es posi en el paper que la temporada passada interpretava Mònica Pérez. Estrena el 12 d’octubre a Viladecans i el 16 s’instal·la al teatre del Paral·lel barceloní fins el 6 de gener. L’actriu tortosina té les piles carregades i està entusiasmada amb aquesta oportunitat: “a mi m’agrada fer espectacles on canto, ballo i actuo, perquè m’encanta fer les tres coses i perquè crec que hem de saber fer de tot per tenir més possibilitats”.

 

Palomo actuarà al costat de Toni Albà, Queco Novell, Agnès Busquets, Mireia Portas, Anna Bertran, Xavier Serrano i David Olivares. Un repartiment ple de noms coneguts pel públic, sobretot per les seves aparicions televisives: “als companys de l’obra ja els conec d’abans, de quan vaig estar treballant durant un any al programa Polònia de la productora Minoria Absoluta a TV3, i estic encantada de treballar amb Dagoll Dagom perquè és una companyia que he seguit des que era petita”.

 

Fa just uns dies, l’Alexandra Palomo va tenir la seva primera prova de perruqueria i maquillatge per a l’obra: “la caracterització per convertir-me en Infanta Cristina porta el seu temps, però és molt divertit. De fet, crec que fins ara he treballat més cops caracteritzada que sense estar-hi. Quan vaig estar fent una sèrie a Mallorca i no m’havia de caracteritzar de res, ma mare es va alegrar. A l’Homo Zapping, en canvi, em reconeixia per una piga perquè si no, deia que no sabia qui era”.

 

- Què creus que la Infanta Cristina pensaria d’ella mateixa si anés al teatre a veure La Família Irreal?

Ni m’ho he plantejat. Arriba un moment en què se t’obliden aquestes coses. No sé què pensaria però a mi m’agradaria que s’ho passés bé, ja que no tinc malícia, ni com a persona ni com a professional. Ja he fet altres imitacions, per exemple al programa Homo Zapping (Antena 3), on per imitar agafaves una caricatura i l’exageraves mil vegades i si tenien sentit de l’humor, s’ho prenien bé. A part, encara no hem començat els assaigs i els personatges els vaig creant a mesura que em trobo en el meu entorn i al costat dels meus companys, que també et van donant molta informació del personatge. Començo a treballar quan començo els assaigs, és el meu mètode.

 

- En el seu moment, el programa Set de Nit de TV3 va rebre les queixes de la Zarzuela per la imitació del rei que en feia Toni Albà. Ara, Minoria Absoluta i Dagoll Dagom aposten amb èxit per imitar tota la família reial. Què ha canviat en aquests anys?

No m’interessa massa saber-ho. Jo faig la meva feina com a actriu i sempre intento escollir les coses que m’apeteixen. Sóc una mica gamberra i m’agrada posar salsa a l’assumpte, però crec que en el cas de la família reial, la realitat supera la ficció. També pel que fa als temes socials, polítics i econòmics. Als que fem paròdies ens estan traient la feina perquè ells mateixos ja són uns personatges. Crec que La Família Irreal té èxit perquè ara mateix estem bullint per dins i no estem avesats a que les coses es diguin tan clarament cap a fora. És el moment ideal per fer aquest tipus de paròdia, és una manera de desfogar-te. Tot i això, crec que el públic també ve a passar-ho bé i s’oblida de tot. L’obra és molt divertida i molt gamberra perquè, total, ara ja no tenim res a perdre. És el moment.

 

- Amb aquesta segona temporada al Teatre Victòria, l’obra torna renovada. T’hi incorpores tu i s’actualitza el guió. Amb els titulars que dóna cada dia la família reial espanyola, creieu que l’espectacle tindrà mai data de caducitat?

És que ens donen ells mateixos el text dramàtic [riu]. Podria no tenir data de caducitat perquè ens donen molt material. Ara hi ha hagut molts canvis perquè ells també la van espifiant cada vegada més i a nosaltres ja ens va bé. Com més s’allargui, millor. Els companys ja porten més d’un any i jo arribo ara amb tota l’energia i tota la il·lusió.

 

- Has participat en molts programes d’humor televisius on has fet, sobretot, imitacions. És tan fàcil com pot semblar? Com et prepares un personatge que saps que realment existeix i del que tu en seràs la versió còmica?

El primer que faig és observar molt la persona a qui he d’imitar i agafar un punt molt característic d’aquella persona, que pot ser per qualsevol detall, per un to de veu o per un tic. A vegades, però, no trobem res i ens ho inventem una mica. Mentre faci riure no hi ha cap problema. No faig servir mètodes, treballo molt amb la intuïció. Això sí, no has de tenir vergonya ni sentit del ridícul.

 

- Al teu currículum també s’hi inclouen obres teatrals d’altres gèneres, com Fedra, Jugant amb Molière, El  Mort i Hotel Existència. Si haguessis de triar, amb quin tipus d’espectacle et quedaries?

A mi m’agrada combinar: fer drama i fer comèdia i, sobretot, treballar de lo meu i no haver de canviar de professió. Ara no et puc dir altra cosa. No em torno selectiva, però sí que és veritat que em sento molt més còmoda fent riure. La vis còmica la tinc des de petita, és la meva aportació al món i em crea una sensació de plenitud bestial.

 

- La interpretació en el teu cas és clarament vocacional des de ben jove. Quan vas veure clar que era el camí que havies de seguir?

Mai m’ho vaig plantejar, era una cosa natural. Sempre dic que enlloc de néixer amb un pa sota el braç, hi vaig néixer amb la meva professió. La meva família mai em va qüestionar res, ho tenia claríssim, era una cosa natural. Vaig estar fent dansa a Tortosa durant setze anys amb Anna Maria Bel i després ja em vaig presentar a les proves de l’Institut del Teatre.

 

- Tant en teatre com en televisió has treballat amb noms destacats de cada àmbit. En quin dels dos creus que has après més?

Les dues coses van juntes perquè em serveixen tant en el terreny personal com en el professional, però són idiomes totalment diferents. Ara hi ha molts actors i actrius que entren directament a la televisió perquè als càstings no se’ls demana tenir cap carrera i és on hi ha més demanda, però n’hi ha molts que quan estan fent televisió volen estudiar teatre. Crec que on realment es veuen les qualitats d’un actor és en un escenari. Jo em vaig formar com a actriu de teatre però m’agrada combinar les dues coses.

 

- Entre d’altres, has estat professora de ritme i d’expressió oral i corporal a Tortosa. Creus que hi ha talents prou potents encara per descobrir a les Terres de l’Ebre?

D’això en fa molts anys i ara n’estic molt desvinculada per qüestions de feina i perquè visc a Mallorca, però conec el Jove Cor Flumine i les representacions de la Festa del Renaixement. També sento parlar molt bé de les classes de teatre que s’estan fent a l’Auditori de Tortosa, que cada vegada va a més. Hi ha moviment i em fa molta il·lusió. Estic contenta d’assabentar-me de la nova escola de Cant de Cecília Aymí i de saber que Roberto Oliván ha creat un espai de dansa a Deltebre. Són persones que considero valentes, també pel fet que tornen a la seva terra a compartir els seus coneixements com a artistes. Tant de bo la gent de l’Ebre ho valori!

 

- Fa uns anys, et vam poder veure en diferents espectacles de la Festa del Renaixement, com la Taverna d’Enrico i el Cantina Cantorum. Com valores aquests espectacles de carrer que cada any guanyen espectadors?

Quan hi vaig participar, vaig trobar a faltar una mica d’ajuda als artistes de Tortosa. Penso que sempre són els que més s’entreguen durant la Festa del Renaixement i en aquell moment no hi havia molta col·laboració. S’estava més pendent de les companyies que venien de fora. Ja fa uns quants anys que no sóc a Tortosa durant aquesta festa, però és el que recordo de llavors. De fet, crec que continua passant en altres ciutats i penso que haurien de cuidar la gent que els queda allà perquè si no, no tindran altra opció que marxar. En una ciutat, si hi ha cultura, hi ha vida. I, sobretot, dins l’ajuntament s’ha de tenir personal preparat per gestionar la cultura per poder-la transmetre tal com s’ha de fer.

 

--

Més informació:

La Família Irreal. El Musical:

www.teatrevictoria.com/ca/la-familia-irreal-el-musical