Els artistes ebrencs reflexionen sobre la crisi a 'Reset'

Fem un recorregut per les obres que es podran veure a Lo Pati fins el 30 d'octubre

Surtdecasa Ebre

29/09/2016

Arts

L’experiment expositiu 'Reset' culminarà aquesta tardor a Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre amb una nova exposició col·lectiva d’artistes del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Es tracta de la tercera mostra dirigida pels alumnes del Curs de Comissariat de l’Aula d’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que incorpora artistes nous que no van participar en les exposicions del 2015 a la galeria Silvestre de Tarragona i a la sala Àmbits del Centre Cultural de Cambrils, i alguns dels que hi tornen han fet un 'reset' a les seves mateixes propostes. L’essència del projecte, però, es manté i el tema és el mateix: un discurs expositiu a partir de les paraules reset i crisi.

Els sis comissaris de l’exposició són Màrius Domingo, Jaume Vidal, Eva Jolis, Pau López, Elena Martí i Magda Guillén, i els onze artistes seleccionats formen part de l’arxiu L’Irradiador, una mena de catàleg d’artistes del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, impulsat per Lo Pati i el Teler de Llum de Tarragona que té l’objectiu de donar suport i visibilitat als creadors que han nascut, viuen o treballen al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. El projecte respon a l'interès dels centres per enfortir el context cultural local i per afavorir un marc de creixement i consolidació professional per als creadors del territori. Fem un recorregut per les seves propostes:

1. RESset (Alfred Porres)
Comissariat per Elena Martí, l’artista presentarà a Lo Pati una doble obra, 'RESset', una videoinstal·lació on projecta l'acció de pintar en blanc sobre blanc i mostra fragments d'obres anteriors en blanc emmarcades com si fos una escena forense. I 'Charter of Refugees', on ha fet un reset per subvertir el significat del text Charter of Fonamental Rights of the European Union, extraient 4939 lletres de la paraula refugee per denunciar el posicionament de la Unió Europea amb els refugiats sirians.

2. Clipatges (Pilar Lanau)
Comissariat per Elena Martí, es tracta d’una instal·lació en vídeo en la qual l’artista converteix el dibuix del seu aneurisma en una artèria cerebral en una obra d’art que mescla línies de colors translúcis que composen el paisatge interior de l’artista.

3. Sense títol (David Curto)
Comissariat per Jaume Vidal, l’artista ens proposa un collage de grans dimensions on hi haurà enganxades fotografies de personatges històrics, polítics, personatges famosos de la crònica rosa, religiosos, psicòpates i assassins en sèrie. Una mena de ballet apocalíptic que el públic podrà contribuir a construir.

4. Aeornau (Mariona Moncunill)
Un contenidor simularà l’aeronau comissariada per Jaume Vidal. Es tracta d’un vídeo monocanal d’uns 11 minuts de durada que agafa per títol una frase extreta de les instruccions de Protecció Civil a l’hora de fer un simulacre d’accident aeri a l’Aeroport Pirineus – La Seu d’Urgell, l’octubre del 2011. Una frase que permet al·ludir el caràcter simulat dels fets. Les entrevistes que constitueixen el vídeo intenten reconstruir aquest simulacre, on l’element més icònic, l’avió sinistrat, no és cap avió.

5. Weifang 2 fonts (Josep Cerdà)
Comissariat per Magda Guillén, és una composició i escultura sonora amb gravacions de sons d'aigua enregistrades a les illes Açores, la Alhambra de Granada, Amman (Jordània), Bahia i Sao Paulo (Brasil), Transilvània i Targujiu (Rumania), regió de l'Aude i Ariege (França), ShenZhen, Qingdao i Yichang (Xina) i Catalunya. Segons l’artista, l’aigua de les fonts ens remet a allò primigeni, el so del naixement i de la vida.

6. Notes al peu de Kepler (Gerard Gil)
Comissariat per Magda Guillén, es tracta d’una obra entre poètica i científica que investiga les relacions musicals i sonores entre els planetes amb una visió alternativa a la de Kepler en el seu llibre 'Harmonices Mundi'. L’obra consta d'un text, un vídeo i una col·lecció d'esferes minerals que representen els nou planetes. El text explica el contingut científic i el procés del treball. El vídeo permet veure i escoltar les relacions musicals entre els planetes.

7. Raíces (Rufino Mesa)
Comissariat per Pau López, es tracta d’una instal·lació etèria de 5, 6 o 9 peces de bronze sostingudes del sostre. Cada peça de bronze representa un episodi de la vida de l’artista lligat a un lloc geogràfic. Una proposta que li serveix per reflexionar sobre la capacitat de reformular-se cada cop que es canvia d’escenari de vida. A Lo Pati, Mesa també projectarà al terra 'El pozo del dolor'.

8. Blank Generation (Lídia Porcar)
Comissariat per Pau López, és una peça que es genera amb l’apropiació de textos de pensadors contemporanis, com si fos un quadern d’apunts, de vegades íntim, que pot esdevenir una eina de pensament per a la pròpia artista. Aquesta llibreta està composada de cites estretes d’altres textos que van modelant el pensament crític de l’autora, i que alhora li serveixen per sostenir les seves teories com a creadora.

9. Autoretrato (Diego Latorre)
Comissariat per Màrius Domingo. Una peça feta amb guix, làtex, una cadira i sabates manipulades.

10. Banderins per a la festa del lloc (Àlvar Calvet)
'Banderins per a la festa del lloc o l’amagatall dels símbols'; 'Pressupost d’artista + iva + crisi = CRISI' i 'Mountain of confetti RESET o La Festa del temps' són tres peces diferents comissariades per Màrius Domingo. La primera és una cinta de banderes reciclades on no n’hi ha cap d’igual, que va cosir un noi senegalès que feia molt poc que vivia a Catalunya. Reflexiona al voltant de la pèrdua d’identitat, la identitat imposada i la necessitat de definir-nos o redefinir-nos com a ciutadans. La segona és un cartell inspirat en la carta d’ajust de la televisió, on l’autor exposa l’equació dels ingressos i les despeses que li ha costat produir la peça per reflexionar sobre la crisi que pateix el sector. I la tercera és una muntanya de confetti generada a partir de tots els cartells editats com a obra per l’artista del 2003 al 2015.

11. Somiant-me (Esther Ferrando)
Comissariat per Màrius Domingo. Es tracta d’una nova proposta en què l’artista torna a reflexionar sobre la impossibilitat de fer reset vital perquè no podem deixar de banda els nostres referents ni les experiències que ens fan ser com som.