Jump to navigation
- Estudies a Barcelona, però ara mateix estàs instal·lada a Tortosa. Com fas el pas de voler tornar a casa?Sent sincera, va ser un canvi més circumstancial que escollit. Tortosa m'aporta espai i temps, cosa que a la ciutat era impossible. Mentre vivia a Barcelona treballava i estudiava. No tenia temps per pintar. Sí que és cert que viure a una gran ciutat t'ofereix coses que als pobles encara falten, però aquí tenim el temps.
- Quin és el teu procés creatiu a Tortosa?És bastant millor. Durant el confinament vaig adonar-me que volia reprendre la pintura. Llavors vaig començar a pintar retrats en DIN-A3, amb el hàndicap que ho feia a la meva habitació de Barcelona, en un pis compartit... Aquí tinc la sort de tenir el meu propi espai on també puc pintar en gran.
Aura Roig al seu taller de Tortosa | Foto: Roser Regolf- Has dit que durant el confinament comences a pintar retrats.Pintar retrats és el que més m'agrada i el que més he fet, per això em sento còmoda pintant-los. Quan tinc total llibertat recupero la pintura de retrats que, tot i que al principi eren algú, la majoria són del meu món imaginari.
- Les vulves i els pits tenen un pes important en la teva obra. Per quin motiu?El que no es mostra no existeix. Avui mateix, no he pogut pujar el cartell de l'exposició a la meva web perquè hi havia una vulva dibuixada. Hi ha molt de tabú, censura i, sobretot, trobem molta representació dels cossos femenins des de la perspectiva masculina. Les dones i identitats dissidents tenim molt poques oportunitats de mostrar-nos des de la nostra mirada, que és molt diferent de la dels homes.
- Explica'ns aquesta diferència.Al llarg de la història de l'art, els nus femenins sempre han aparegut com bodegons; "floreros" que exaltaven la bellesa femenina, lluny de la vivència d'habitar les nostres pells. Els pits que treuen llet, el dolor de la menstruació, els pèls... Tot això queda fora dels grans quadres de la història de l'art on apareixen dones nues.
- Sovint els pintes des d'una perspectiva surrealista.És la llibertat que m'aporta la pintura. Com tinc el poder de decisió no em quedo només amb la realitat, sinó que vaig aportant-li tocs surrealistes per remarcar la idea que vull representar. Un exemple és un dels quadres on es mostra una dona amb molts de pits, que genera sensacions en les persones que també en tenen, focalitzant el pes de les cures, de criar i alletar...
- També de la censura?Sí! Trobem pits censurats perquè, molts cops, fan por. Per això ens empoderem d'aquests pits i cossos mostrant-los tal com són.
- A l'altra cara de la moneda hi ha la religió. També pintes verges.M'interessa bastant la perspectiva més tradicional, sobretot des que he tornat a Tortosa. Només mirar pel balcó veig una banderola de la verge de la Cinta. És una iconografia molt present a tota la ciutat. A banda, ara estic més en contacte amb les meves iaies, el que m'ha descobert que la religió ha marcat moltes generacions quant als tabús i la desconeixença dels nostres cossos. Tot això em fa pensar que passaria si tota aquesta iconografia fos diferent, si a més de verges pures fossen dones empoderades... Si poguéssim partir d'un altre ideari.
Una de les obres de Roig, on es pot veure una verge amb una joguina sexual | Foto: Roser Regolf- Destaquen els colors vistosos. Com treballes per vincular dibuix i color?Per a mi el color és molt important. Sempre estic investigant sobre el color, perquè el meu llenguatge plàstic posa el focus en el color, el contingut i les formes. Més que dibuixar pinto; dibuixo directament amb els colors.
- Quin és el missatge que s'amaga darrere de tot aquest llenguatge explícit?Moltes de les reivindicacions que fa ara mateix el feminisme: l'espai que ocupem les dones i identitats dissidents, la diversitat de les nostres maneres de ser, de fer i existir i les emocions. Aquest últim punt crec que es veu molt clar en els retrats, on la majoria de cares estan pertorbades o enfadades en resposta a tot el que estem vivint.
- T'identifiques amb algun estil concret?No t'ho sabria dir. Faig una pintura figurativa no realista i utilitzo colors bastant pop.
- Veus un procés d'evolució en la teva obra?Sí, sobretot ara que puc dedicar més hores. Al final, com més treballes en una cosa més la defineixes. També em vaig alliberar una mica de la universitat, el que va tenir un pes important en la meva forma de pintar. A la carrera de Belles Arts sembla que pintar o representar és molt bàsic i tenir la força per adonar-te que vols pintar, a més amb un estil il·lustratiu, va ser un pas crucial per a mi.
Una de les peces de joieria de la seva col·lecció | Foto: Roser Regolf- Des de fa poc també fas joieria artística.Vaig començar amb la joieria quan estava viatjant a Xile, on uns artesans del sud em van ensenyar a treballar l'orfebreria tradicional xilena. En tornar a Barcelona vaig voler compaginar la part de l'artesania amb la meva vessant més artística, per això vaig començar a estudiar aquest tipus de joieria. La joieria té alguna cosa que m'encanta, però l'art ho supera. Treballar amb les joies té una part més mecànica i tècnica que la pintura no té, per això està bé poder anar combinant els dos vessants. He fet un parell de col·leccions que aviat sortiran a la llum.
- Les joies comparteixen conceptes amb la teva pintura...Soc la mateixa persona en els dos llenguatges i crec que es complementen molt bé. El que m'agrada de la joieria és que crea un diàleg més directe amb les persones. Tu pots portar unes arracades de mugrons o un collar d'un cony, el que comportarà que es creen diàlegs amb un altre tipus de persones que, al final, potser no visitaran una exposició. És la manera de treure l'art als carrers.
- Aquest mes d'abril has exposat, per primer cop, en solitari. Com ha estat l'experiència?Em feia una mica de por, però ha estat molt enriquidora. Quan entres a la sala i veus totes les teves filles juntes és bastant impactant. Estic contenta perquè he tingut molt bona benvinguda. M'han escrit moltes noies joves per dir-me que s'han sentit molt interpel·lades i aquest tipus de feedback és fantàstic. És una porta perquè elles vegin que també es pot ser d'un poble i dedicar-se a l'art.
- Estàs treballant en algun altre projecte?En aquest moment estic en el punt que acabo de parir dos fills com són l'exposició de pintura i una de joieria que tindrà lloc a principis de juny a la galeria Amaranto de Barcelona. Aplico a la joieria un llenguatge gràfic i plàstic amb la tècnica dels esmalts al foc sobre metall, apropant així el món de la pintura i el de la joieria artística. La col·lecció de joies es conceptualitza al voltant del gènere i el sexe en forma de parts del cos, retrats i genitals que entren en diàleg amb la identitat de la persona que les porta i interpel·len a qui les observa. Aquestes joies són representades amb una actitud provocadora i punxent, emprant un llenguatge plàstic que pivota entre el pop i el clàssic, resignificant així tècniques antigues. Alhora també continuo pintant, però vull fer una petita pausa per encaminar la meva carrera artística.
Web Aura Roig Instagram Aura Roig
