La dissenyadora Raluca Buzura.

Foto: 

Roser Regolf
Raluca Buzura al seu taller de Tortosa.

Raluca Buzura: "La naturalesa és l'artista més gran"

La dissenyadora de joieria contemporània exposa la seva obra a l'Escola d'Art de la Diputació a Tortosa
Roser Regolf
,
12/03/2020
Arts
Raluca Buzura (Tasnad, Romania, 1984) és dissenyadora de joieria contemporània. Al seu estudi de Tortosa, treballa la porcellana en tots els seus estats. A través de petites figures fetes íntegrament a mà, crea collars, arracades i fermalls que són més obres d'art que peces de joieria. Les seves joies les podem veure a galeries d'art d'Atenes, Roma, Bucarest, Chicago, Tòquio i Barcelona. I fins el 13 d'abril, també a l'exposició 'The garden of delights' a l'Escola d'Art de la Diputació a Tortosa.
"M'agradaria crear sempre peces noves"

- Com t'interesses per la joieria contemporània?
No va ser una opció premeditada, just al contrari. Quan estava estudiant ceràmica a la Universitat d'Art i Disseny de Cluj-Napoca vaig començar a treballar la ceràmica per voluntat pròpia, elaborant algunes peces força comercials per guanyar-me un petit sou. El meu somni era tenir el meu propi taller de ceràmica, així que vaig començar a participar en fires i esdeveniments, fins que un dia em va veure un noi de Bucarest que estava intentat fer la primera fira de joieria contemporània de Romania i em va convidar.

- Eren els teus inicis. Ja tenies un estil definit?
Ja feia peces diferents, però aquest noi sempre em demanava que trenqués els meus límits. I així vaig descobrir un món tan gran com és el de la joiera, que per llavors jo desconeixia força.

- Comentaves que des del principi ja vas tenir clar que el material que millor et representava era la porcellana. Per quin motiu?
És un material bonic perquè no té limitacions al moment de treballar-lo. Modelar, ajuntar, tallar... És molt versàtil i hi ha moltes tècniques per treballar-lo, jo no he arribat a utilitzar-les totes encara. Al mateix temps, també és fràgil en tots els seus estats i, un cop cuit, no pot tornar al seu estat inicial, pel qual has de tenir una cura prèvia depenent del que vulguis crear. També és el material que sento que millor entén el que vull transmetre, per això sempre acabo tornant a ell.

- Quines qualitats es necessiten per ser joiera?
La meva no és només una feina, sinó que en són gairebé vuit a la vegada. No és només fer un producte, sinó que els pilars fonamentals recauen en saber-ne la tècnica, tenir un sentit de la part estètica i tenir clar el concepte que hi ha darrere de la teva obra. A banda, s'ha de saber fotografiar-lo, vendre'l... Jo treballo cada peça des que el material és líquid fins al moment d'entregar-lo al client.

- I pel que fa als valors, què implica?
Crec que no és possible arribar a un bon nivell si no treballes amb constància i tens confiança amb allò que fas. A més, la part del taller implica també molta paciència, perquè cada collar està fet de més de 100 peces i cadascuna ha hagut de passar per diferents etapes. A banda, no és fàcil fer-te conegut en aquest món, el que implica que has d'estar constantment promocionant la teva feina.

- Cada peça té darrere un procés creatiu totalment artesanal. Quant de temps inverteixes en cada una?
És difícil de comptar, perquè sempre treballo amb diverses peces a la vegada. Però com era una pregunta molt recurrent, i al final com el que jo dono al públic és el meu temps, vaig portar un registre del temps que passava al taller i d'allí en va sortir el nom de la col·lecció: '14.612 minutes'.

- Dius que les teves joies són una traducció de les teves vivències personals. Com es plasmen els sentiments sobre un material com la ceràmica, per acabar esdevenint joies?
No sóc conscient del moment que els meus sentiments es poden convertir en una col·lecció, però sempre van de la mà amb alguna cosa que m'impacta o em remou per dintre. I és a partir d'aquesta sensació que decideixo transmetre-ho amb les meves peces. La col·lecció 'Tell me where it hurts/hearts the most' parla de l'amor, però la vaig crear mentre passava per un moment difícil; d'altres com 'SHE', que parla de feminitat, va estar molt lligada a un moment que jo estava vivint, així com 'Where the almond trees and wind mills are', de quan em vaig enamorar de la Terra Alta.

Una de les joies de la col·lecció 'SHE' de Raluca Buzura.
Fermall I Foto: Roser Regolf

- Precisament en aquesta última veiem pètals i ametlles, uns trets característics d'aquesta època de l'any a les Terres de l'Ebre. T'inspira el territori?
I tant. Tinc una peça que es diu 'Delta', és un collar inspirat en el Delta de l'Ebre, una ubicació que m'encanta. Ara està exposada en una col·lecció permanent a França.

- També veiem altres col·leccions amb ratolins, tentacles, anemones... T'inspira la natura en general?
La naturalesa és l'artista més gran que hi ha. I jo el que faig és una interpretació d'allò que veig.

- A 'Extinct species' vas més enllà i recuperes espècies marines que s'han extingit. Quin missatge hi ha al darrere?
Visualment és només una meditació sobre la bellesa de la vida marina, però al darrere sí que hi ha un concepte que critica que la vida marina es pot extingir. L'ésser humà gaudeix molt del mar, però no el cuidem ni li aportem res de positiu. I només fan que aflorar problemes per culpa d'aquesta irracionalitat humana.

- Si parlem dels colors, hi ha un clar protagonisme del blanc i el daurat.
Tinc diverses col·leccions basades en aquests colors, crec que li dona un toc d'innocència i de puresa. Tot i això, ara amb la col·lecció d'espècies extingides vaig afegir-li altres colors com el negre o el blau, introduint els colors dintre la porcellana.

- Les joies han anat sempre vinculades a les classes més altes. Vist des de dintre, diries que és un sector elitista?
Sí, però al mateix temps no. Ho afirmo perquè és un món bastant tancat, al qual no tothom pot accedir. D'altra banda, també penso que tothom qui estigui interessat pot gaudir-lo, perquè hi ha moltes exhibicions gratuïtes. Al final és una qüestió de prioritats i gustos: alguns opten per anar a un partit de futbol i altres per comprar una obra d'art.

- Darrere de cada peça hi ha una història i un treball que no podem trobar en altres més comercials. Això ho valora el públic?
Sí. A banda, jo cuido les meves joies fins al moment que les entrego al client, són com les meves criatures, i crec que es nota aquesta energia i estima invertides. A banda, quan algú em compra una joia veig la il·lusió que mostren. No és simplement que estan feliços perquè s'han comprat una cosa nova, sinó que va més enllà. He tingut unes experiències molt boniques, perquè molts cops, després de mesos de treball al taller, no és fàcil agafar les teves joies i viatjar fins als Estats Units per vendre-les. I segurament, si no fos per aquestes reaccions, no podria seguir amb la meva feina, són els clients els que em transmeten gran part de l'energia per seguir.


Inauguració de l'exposició a l'Escola d'Art de Tortosa I Foto: Anna Zaera

- Des d'aquest mes de març podem veure a l'Escola d'Art de Tortosa l'exposició 'The garden of delights'.
S'exposen peces de quatre col·leccions diferents: 'SHE', 'Extinct species', 'Where the almond trees and wind mills are' i 'Tell me where it hurts/hearts the most'. A banda, hi ha una peça central en forma de dona, la més gran que he fet fins ara, amb més de 400 peces, que és la que dona nom a l'exposició.

- Com et veus en un futur?
Aquí, al meu taller fent joieria. El que sí que demano és tenir més temps per a crear, poder treballar a un ritme més pausat i inspirador. M'agradaria crear sempre peces noves.

- I si parlem de la joieria, creus que evolucionarà?
Clar, en els darrers anys ja hem vist joieria combinada amb tecnologia, per exemple; la joieria conceptual, que és més com una obra d'art, ha evolucionat molt i s'ha convertit en interactiva; en el cas de l'artística, que també és conceptual, hi ha moltes noves mirades de creadors que s'incorporen ara i són molt bons. Així que segur que evolucionarà.

Més informació: 

Instagram Raluca Buzura

A

També et pot interessar