'Brave (Indomable)': El preu de guanyar la llibertat

Em poso còmode a la butaca. S’apaguen els llums i es projecta La Luna i Pixar, com sempre, em sorprèn i se’m guanya perquè em regala un petit curtmetratge ben elaborat i emotiu com a aperitiu de la projecció per la qual he pagat. S’agraeix que t’ofereixin un plus i més avui dia que els preus de les entrades es van inflant de manera ja insuportable.

 

Comença a projectar-se el film. Una jove princesa d’origen celta, la seua tendra i comprensiva mare i el seu ferotge i peculiar pare fan acte de presència. La princeseta té la valentia del seu pare i és idealista com la seua mare. L’elaboració del disseny dels paisatges és impecable i la música et transporta a un món al més pur estil Brave Heart, d’aquí potser el nom del títol en llengua original del film: Brave.

 

La princesa es fa gran i la mare s’ha tornat molt protocol·lària, ha perdut aquell idealisme que li feia tenir empatia amb la seua filla. La jove Mérida està en edat de casar-se i la seua mare vol que sigui una reina tal com cal: discreta, femenina, cordial i educada. Però la jove vol ser lliure, no vol que li imposen un marit. Tant és així que el dia en què els “senyors de les terres” amb qui manté un pacte el seu pare li mostren els seus pretendents, ella els rebutja desencadenant la fúria de la seua mare i desestabilitzant la pau del regne.

 

Mérida fuig del castell en busca de focs fatus que la guien a l’hora de prendre decisions sobre el seu destí i aquests la porten a la casa d’una bruixa que li donarà una poció que farà canviar la seua mare. Un canvi que no serà el desitjat i que farà que mare i filla iniciïn una recerca per revertir l’encanteri.

 

En aquesta història no hi ha dolents contra qui lluitar, sinó que hi ha una lluita per retrobar-se amb un mateix, per recuperar l’estima i unir llaços amb algú que en un inici va ser molt proper però que, poc a poc, es va anar separant i fent estrany. Sembla ser que de vegades és necessari marxar perquè les coses tornin a ser com eren en un inici perquè, sovint, el temps ens fa oblidar quins són els nostres orígens i fa que les relacions interpersonals vagin derivant cap a una sotsobra.

 

Indomable és una nova demostració que el cinema d’animació no és només per al públic infantil sinó que pot ser gaudit per gent de totes les edats. Disney és cinema familiar però sovint, i més amb Pixar, tendeix a oferir-nos dosis altes de qualitat. Malgrat això podrien haver fet un disseny de personatges més innovador. I és que els germans de Mérida, per exemple, són clavats al menut de la família de Los Increíbles i això segurament és així per estalviar costos de disseny.

 

Però el que més em resulta curiós és que aquest film aposti per la llibertat individual i ho faci a través de la figura d’un monarca d’una era en què això dels drets individuals ni es plantejava. Pixar mescla progressisme i conservadorisme, llibertat i submissió (a la monarquia). Per això, jo em plantejo que, ara que s’està preparant la segona part del film, si aquesta podria versar sobre com la jove Mérida institueix una república tot mostrant-nos que resulta irònic que una institució conservadora vulgui anar-se obrint però, en canvi, es vulgui mantenir al càrrec.

 

--

On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat/cartellera