Ciència ficció acaronant la realitat

Sentiments imprevisibles amb la pel·lícula 'Eva'
Surtdecasa Ebre
,
09/01/2012
Arts

Un país gèlid. Un científic díscol, també rutilant. Maquinària dels anys setanta entremesclada amb robots de tecnologia punta. La nostàlgia es respira a l’ambient i, sobretot, la voluntat de crear un software que sigui capaç de simular la conducta humana d’un infant. Un infant qualsevol no, un infant agosarat, creatiu, imprevisible...

 
Daniel Brühl encarna el paper del científic Álex en aquest film. El jove doctor en robòtica torna al seu poble després d’uns quants anys d’absència per acabar l’encàrrec de crear un robot nen. Allí es troba amb el seu germà i la núvia d’aquest amb qui manté una estranya relació. Álex vol que el robot sigui lo més humà possible. De fet els robots que ell crea se salten tots els protocols de seguretat en pro de donar-los-hi llibertat.
 
Tot plegat, la filla del seu germà i la seua cunyada és la criatura més adequada per fer-ne un robot amb característiques humanes. Sembla ser que la voluntat del jove doctor són els d’atorgar un estatus d’igualtat als robots envers als humans. Eva és un film on allò important són els sentiments: la unió entre el creador i la criatura, la impossibilitat de ser un mateix davant dels iguals i la necessitat de ser-ho enfront a aquells que són diferents.
 
El director, Kike Maíllo, de la productora Escándalo Films i lligat, per tant, a la factoria Escac, aconsegueix en aquest film aproximar-nos una factura de caràcter universal. Actors internacionals, escenografia no ibèrica, etc. Fins i tot podem escoltar una cançó de David Bowie acompanyant una de les escenes zenit de la pel·lícula. La productora barcelonina està començant a créixer. Amb Eva es palpa un domini tècnic i de guió notablement deliciosos.
 
Per a qui tingui por de veure en aquest film un recordatori de Inteligencia Artificial, que se l’espolsi del damunt. Eva és un drama més que una pel·lícula d’acció i, a més, indaga en els sentiments humans i en la necessitat d’interrelació i, també, es posa a la pell del creador que es veu com una mare de la criatura i no com un mercader que està fent productes per a la venda. Es tracta d’acaronar, de ser tendre però també arriscat. Viure la vida amb intensitat només s’aconsegueix arriscant i deixant espai per a allò imprevisible i això ho sap molt bé el personatge que interpreta l’actor alemany. Abans que marxi, correu a veure a Eva.
 
--
On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat/cartellera

A

També et pot interessar