Cinta Dalmau

Foto: 

Anna Zaera
Cinta Dalmau i Manolo Ripollés

Cinta Dalmau: “L'art està sortint dels tallers i ubicant-se en espais de trànsit”

Aquesta galerista tortosina ens explica més detalls sobre la seva passió per l'art
Anna Zaera
,
24/12/2014
Arts
El nom de Cinta Dalmau (Tortosa, 1951) està molt vinculat a un espai físic. De fet, la persona i l'espai comparteixen el gust per recuperar l'essència del passat mentre es projecten al futur a través de la modernitat. La suma d'aquests anhels porta el nom de Taller Cinta Dalmau. Ubicat al Passatge Franquet de Tortosa, és una de les poques galeries d'art que hi ha a les Terres de l'Ebre. Des del 2007 ha acollit exposicions de més d'una seixantena d'artistes que han mostrat des de pintura fins a ceràmica, passant per escultura, dibuix, gravat o joieria.
“És cert que el mar t'obre al món, però nosaltres tenim un riu i milers d'anys d'història”

Aquests dies de Nadal, s'exposa l'obra de l'artista ampostí Manolo Ripollés, i també diferents peces que aquesta galerista ha anat acollint d'artistes amateurs del barri, com ara un gerro fet per una noia marroquina, un quadre fet amb teles d'una artista rumanesa o un vitrall en forma d'arbre de Nadal fet per un artista anglès.

Després d'haver excercit de mestra fins a la jubilació, aquesta dona ha trobat en la socialització de l'art aquella força motriu que la propulsa, passada la seixantena, cap a una nova etapa de la seva vida, marcada per l'afany de conèixer les galeries més prestigioses del món, per portar aquest savoir faire a Tortosa. “Sempre he viscut a Tarragona i he tingut la sensació que Tortosa es quedava enrere en moltes coses, tot i tenir un gran patrimoni natural i artístic”, explica mentre prenem un cafè al bar l'Olivera, a la plaça de la Cinta. “Cada cop més, l'art està sortint dels tallers i ubicant-se en espais de trànsit”, em diu mentre observa els quadres que pengen de les parets  i em repta a contestar-li quin m'agrada més. Oportuna pregunta. Què dificil decidir què és bo i què no. “Has hagut de dir-li moltes vegades que no a un artista perquè no t'agradés la seva obra?”, li pregunto. Em contesta sense abandonar la diplomàcia: “Jo no sóc un jutge, ni una crítica d'art, el gust és molt subjectiu i s'ha d'anar molt en compte”. Però de criteri sí que en té. “Clar, hi ha gent que no ha repetit...”

De mestra a galerista
El seu caràcter afable i acollidor l'ha anat perfilant com un vehicle perfecte per promoure l'expressió dels altres. “A l'escola, sempre he intentat que els xiquets trobessen la seva singularitat i puguessen expressar-se lliurement”, comenta, un any després d'haver penjat la bata. “S'ha d'educar en l'expressió”. S'entèn que ara es dediqui a promoure l'exhibició de la creativitat d'aquells adults que han superat les barreres de la inhibició. “Alguns artistes em confessen que tenen vergonya de mostrar la seva obra”, diu. “Un dia un em va dir: 'Cinta, preferiria mostrar-me nu que ensenyar els meus quadres”, m'explica com a anècdota. “Els artistes tenen una forma de veure la vida especial. Quan estic sola amb ells, m'agrada preguntar-los perquè aquella obra, què els ha portat allà...”. De fet, estic segura que aquests diàlegs íntims entre artistes és, en bona part, allò que l'enganxa irremeiablement a endinsar-se cada cop més en aquest món. I en certa manera, ho confessa. “En el fons és un egoïsme, perquè m'aporten tant...”. Això, juntament amb el seu afany per viatjar i el seu gust per estar envoltada de bellesa, la converteixen en una idònia galerista. “Recordo una galeria de Bari fantàstica, igual que una galeria de Colliure... Per què no podem tenir el mateix a Tortosa?”, pregunta. “És cert que el mar t'obre al món, però nosaltres tenim un riu i milers d'anys d'història”. De fet, reconeix que Tortosa ha viscut una llarga letargia que ha acabat amb el caliu artístic del Casc Antic. “Ara toca començar de nou”, diu. “Sempre dic que el procés és senzill: valorar, respectar i, llavors, estimar”.

  • imatge de control 1per1

Cinta Dalmau

De Tortosa a Nova York i viceversa
La vida de Cinta ha estat marcada per l'art. “Jo sempre vaig estar molt vinculada al món artístic de Reus i Tarragona”, diu. Fa més de 10 anys va tornar a viure a Tortosa. “Volia fer ceràmica, que sempre havia estat la meva passió”. És per això que va adquirir un antic estudi fotogràfic del Casc Antic per convertir-lo en el seu propi taller. Poc a poc, veient que era un lloc agradable, va anar-lo obrint a artistes amics perquè exposessin les seves obres. Paralel·lament, el seu gust per la decoració i la seva curiositat per esbrinar què hi havia sota els sostres i el terra dels anys setanta, la va portar a descobrir l'espai que havia estat fa segles. Una autèntica joia estètica al centre de Tortosa. Tot i la frenètica activitat – l'espai ha fet una mitjana de sis exposicions a l'any i, a més, conduït homenatges a Mercè Rodoreda, a Isaac Albéniz, a Felip Pedrell o a Joan Moreira en cumpliment de les efemèrides pertninents- , la seva artífex està plantejant un canvi d'etapa en la seva vida. “Vull viatjar, passar una temporada a Nova York, aprendre i, després, tornar per oferir el meu coneixement a la ciutat”, diu una dona que s'organitza els períodes vitals a cop de calendari, amb la disciplina d'una mare de família que ha estat mestra, però amb la passió d'un cor que palpita per l'art. “T'has d'anar renovant, sinó caus en la rutina”, diu. En definitiva, la qüestió és reinventar-se, però seguint sempre aquell fil conductor. "Fes sempre el que t'agrada", em diu. Ella ha tingut clara la seva vocació. Una dona-vehicle -a la fotografia la veiem a sobre de la seva moto-, que ha permès a moltes persones expressar-se. “Jo sóc la teua galerista”, els diu als artistes, sempre sol·lícita, sempre amable, sempre carinyosa. Com en el seu moment devia dir: “Jo sóc la teua mestra”.

    

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

Pàgina web del Taller Cinta Dalmau: 
tallercintadalmau.wordpress.com

  

A

També et pot interessar