Jump to navigation
La proposta ha pres com a punt de partida la novel·la Locus Solus, de l’escriptor Raymond Roussel (París 1877- Palerm 1933), que descriu la deriva d’un grup de convidats als jardins d’una finca solitària als afores de París on el narrador els va descobrint objectes, experiments i històries inversemblants amb personatges rocambolescos. “Nosaltres també hem fet una deriva pel jardí ebrenc, passejant per la nostra història col·lectiva a través d'objectes estranys, experiments fallits i històries per a no dormir que han configurat, i continuen fent-ho, la colònia de les Terres de l'Ebre”, expliquen. “Emulant els centres excursionistes fundats durant la Renaixença catalana, però potser amb un aire més punk, hem estat buscant aquells llocs que ens ajuden a definir-nos i a relacionar-nos amb la nostra realitat”, afegeixen. Així els cincs espais triats són el tren dels diumenges, perquè “forma part del nostre imaginari col·lectiu” i serveix per posar de manifest “la migració” primer cap a Tarragona, Castelló, València o Barcelona i més tard cap a destins més internacionals. “Segurament mai abans hi havia hagut tants ebrencs desperdigolats pel món; per això necessitem un lloc, físic o mental, on sentir-nos a casa; un lloc que parli de nosaltres, que ens permeti sumar individualitats i crear un espai de pensament comú”, argumenten. Els altres espais escollits són la fallida urbanització de Fadesa a l’Aldea, o la zona industrial de la Sénia, “cementiri del que un dia va ser el gran projecte fabril del nostre territori”, apunten. Dos espais que els serveixen per posar en qüestió un model econòmic basat en la depredació. També les obres incompletes de l’antic projecte del canal de navegació Carles III que havia d’unir el port dels Alfacs amb Saragossa i que els serveix per preguntar-se fins a quin punt s’ha d’intervenir en un espai abandonat. La foia del Montsià d’Ulldecona i el forat que ha deixat l’explotació d’una cantera és l’últim espai de reflexió.
“L’objectiu ha estat el de buscar i ancorar en l'espai físic alguns dels trets que ens defineixen generacionalment i traçar un relat identitari en el qual ens sentim mínimament còmodes, o que puguem utilitzar com a punt de partida per tal d'entendre qui o què som”, assenyalen.
L’exposició que avui obre a Lo Pati culminarà el proper 15 d’octubre en un acte de debat col·lectiu en format vermut que servirà també per presentar la convocatòria #ebrergent 2018.