David Tena

Et descobrim l'obra de 5 artistes emergents de les Terres de l'Ebre

L'exposició sorgida d'Ebrergent es pot veure a Lo Pati del 8 de juny al 28 de juliol

Surtdecasa Ebre

05/06/2019

Arts

El degoteig d’accidents mortals a la N-340 des del 1944 fins a l’actualitat, el paisatge de la Terra Alta o la memòria històrica són alguns dels temes treballats pels artistes seleccionats per la convocatòria Ebrergent 2019 i que, del 8 de juny al 28 de juliol, es podran veure en una exposició col·lectiva a Lo Pati - Centre d’Art Terres de l’Ebre. Les obres presentades van des de la instal·lació interactiva fins a l’art sonor, passant per la pintura escultòrica i l’art mural. Ebrergent és el certamen que impulsen el centre d’art amb seu a Amposta i la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’incentivar la nova creació i els artistes emergents mitjançant ajuts a la producció i la difusió de les seues obres. La convocatòria també busca consolidar un espai de visibilitat i anàlisi de les propostes, realitats i reflexions al voltant de l’art jove i emergent a les Terres de l’Ebre. A la convocatòria d’Ebrergent es poden presentar tots aquells artistes d’entre 18 i 35 anys, nascuts o residents a les quatre comarques de l’Ebre, al Baix Maestrat i al Matarranya. Cada projecte seleccionat compta amb una dotació de 300 euros, en concepte d’ajut a la producció i amb la tutorització i mentoria d’un expert per a la producció de l’obra. Us presentem els cinc seleccionats.

1. Jordi Giner (Amposta, 1988)
Presenta 'Listen to your heart', una instal·lació interactiva, on una mà amb diversos sensors interactuarà amb el visitant i emetrà uns sons aleatoris generats en funció de la temperatura, les pulsacions o la humitat del palmell de la mà de l’espectador. L’obra variarà en funció de qui posi la mà.

2. Pere Jordi Royo (Gandesa, 1991)
La seua proposta és una obra a cavall de la pintura i l’escultura que busca traslladar a la sala d’exposicions un fragment dels paisatges de la Terra Alta, amb els ceps d’una vinya com element més característic.

3. David Tena (Benicarló - Hamburg, 1984)
Ha estat seleccionat per 'Fins la vil·la de Greiser, 1942', una instal·lació que explora la memòria històrica a partir dels vincles possibles o impossibles del seu avi alemany amb el nazisme. La seua obra inclou des de fotografies familiars i marcs buits que simbolitzen el silenci, fins a una projecció de l’execució pública del dirigent nazi Arthur Greiser, el 1946.

4. Jacint Hierro (Amposta, 1991)
L'artista ampostí reflexiona amb un mural de tela de grans dimensions sobre el degoteig de morts a la N-340, des del 1944, any en què es va construir l’autopista, fins l’actualitat: 480 morts a peu de carretera, segons els seus càlculs, però que podrien ser el doble si es compten els que han acabat morint a l’hospital. “És una obra inacabada, perquè hi continua morint gent”, assenyala Hierro. El dia de la inauguració pintarà noves creus al seu mural de la N-340, per incloure les persones que malauradament han mort a peu de carretera des que va presentar el seu projecte.

5. Priscila Alegre (Amposta, 1988)
L'ampostina, impulsora també del certamen Kino Tarragonik, presenta 'Ergasía', una peça d’art sonor que agafa com a punt de partida el so de la sirena de la Cambra Arrossera d’Amposta, un so que forma part de l’imaginari col·lectiu dels ampostins i ampostines i que ella fa servir com a pretext per especular sobre la temporalitat, els drets laborals o la privacitat envaïda. La seua instal·lació és un tub transparent tancat per dos altaveus on hi ha boletes de porexpan que s’eleven per l’efecte de les vibracions sonores i formen imatges abstractes que es projecten al terra. La instal·lació també inclou altres sons quotidians com els dels missatges del mòbil que ens arriben o els programes televisius que mirem.