Jump to navigation
“Fins ara, #ebrergent era un certamen més clàssic, amb unes bases i uns treballs exposats. Volia canviar el format. Em va semblar que era una bona oportunitat per trobar altres dinàmiques i crear un col·lectiu artístic en lloc de seleccionar primer, segon i tercer premi”, explica Oriol Fuster.
#ebrergent és una proposta conjunta de la Direcció General de Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i Lo Pati - Centre d’Art Terres de l’Ebre, a Amposta, que té com a objectiu donar suport als artistes emergents del territori en la producció i difusió de les seves creacions.
Així, la passada tardor es va presentar un text que parlava des del punt de vista d’una generació local marcada per la precarietat. A partir d’aquí, es podien presentar múltiples propostes que estiguessen relacionades amb aquesta idea. Les seleccionades van ser Joana Gil, de La Ràpita; Elena Blesa, de La Sénia; Laia Ortiz, d’Ulldecona, i Llúcia Pla d’Amposta. “Es tracta de fer alguna cosa col·lectiva i horitzontal. Jo he jugat un paper d’acompanyament per plantejar un mínim marc i alguns conceptes. Però ara el meu paper s’anirà esborrant progressivament”.
El resultat seran cinc creacions audiovisuals que es penjaran a l’espai web ebrergent.tk, una cada mes. El primer vídeo ja hi és, corresponent al mes de maig, amb el títol ‘'Vuelta= Ida', i està inspirat en el trajecte ferroviari L’Aldea-Tortosa- L’Aldea, un recorregut que no és una anada i tornada, sinó una ruta que passa dos cops pel mateix lloc.
“És un debat mig improvisat sobre temes que ens preocupen. Cadascú de nosaltres ha proposat un lloc i a partir d’aquí es plantejaran preguntes”, afirma Fuster. El 25 de juny serà la propera trobada entre els cinc, i ara el comissari afirma que els agradaria que més gent hi puga participar. “El procés està resultant molt espontani i volem que siga així”.
Cada vídeo, proposat per cadascun dels participants, s’ubicarà en un lloc diferent. Justament la idea de no-lloc serà un tema clau en aquestes peces.” El no-lloc és un concepte interessant per parlar de les Terres de l’Ebre, ja que té un component social i polític, i serà una constant a les peces”, argumenta el comissari.
Un aspecte curiós a remarcar és que el grup d’artistes es comunica per Skype i per Telegram, ja que no viuen a les Terres de l’Ebre. “Estem parlat d’una realitat. D’alguna forma es mostra la impossibilitat de viure a les Terres de l’Ebre si ets jove i vols dedicar-te a una sèrie de coses, i la nostra voluntat és canviar-ho. És aquesta consciència d’un nomadisme forçat que ens mengem com a generació, però del qual més val treure les coses bones i no lamentar-nos”.
A l’octubre es farà un acte de presentació pública de les peces i es podrà compartir les reflexions que han sorgit d’aquesta proposta. “Crec que esborrant una mica les marques personals surten més coses, hi ha un punt molt objectiu d’enriquiment. Cinc cervells generen més fruits, més interessants i complexos que no un de sol”, conclou Fuster.
Web Ebrergent #projectedeprojectes Web Centre d'Art Lo Pati
