El patrimoni documental del Montsià s'atura a Masdenverge

“Sovint no es té la consciència que el patrimoni documental forma part del nostre patrimoni cultural com ho fan els edificis històrics, les restes arqueològiques, els estris o la indumentària antiga”, explica Montse Matamoros, directora de l'Arxiu Comarcal del Montsià. “A més, pensem que el patrimoni documental és un dels béns culturals que té més potencial a l’hora de donar-nos informació sobre el nostre passat i, per això, és important que la societat el valore com a tal”.

 

L’Arxiu Comarcal del Montsià, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Montsià i l’Ajuntament d’Amposta, ha dissenyat l’exposició El patrimoni documental del Montsià, un bé cultural que cal protegir que, fins al dia 17 d'abril, està ubicada al Centre Actiu de Masdenverge i, a continuació, es podrà visitar en altres poblacions del Montsià com el Mas de Barberans, Santa Bàrbara i, ja passat l’estiu, a Alcanar i La Galera.

 

Tot i ser una petita mostra amb panells explicatius i algunes vitrines amb documents originals, el seu valor és més aviat pedagògic. "Els fons documentals públics, en particular els fons municipals, testimonien les relacions entre els ciutadans i els governants, és a dir, les regles del joc de la societat d’una època determinada, al mateix temps que s’hi poden apreciar els canvis o fets que han tingut lloc al llarg del temps", explica Montse.

 

En els panells de la mostra s'expliquen els fons documentals que hi ha ingressats a l’Arxiu Comarcal, com són el fons municipal d’Amposta, Santa Bàrbara, el Mas de Barberans, el fons del Cercle de la Fraternitat Republicana d’Amposta, el de les cambres agràries d’algunes poblacions de la comarca, o el fons de la Falage, entre d'altres documents culturals com són partitures musicals.

 

Documents únics i curiosos

A Masdenverge destaca el llibre de plens de l'ajuntament que data del període entre l'abril de 1925 i el desembre de 1926, així com el llibre on estaven registrats els matrimonis, i també el referèndum que es va fer al poble per independitzar-se de La Galera al S.XIX.  De fet, l'Arxiu conté documents que per la seua antiguitat són joies documentals que han sobreviscut al pas del temps, com és el cas del Llibre d’establiments del fons municipal del Mas de Barberans, datat al 1680, que aporta informació sobre els primers pobladors del municipi.

 

"A part d'aquests documents públics, a l'Arxiu també hi ha documents d'àmbit privat que testimonien  la forma de viure d’una societat i els seus valors. Són els fons documentals d’associacions, entitats, institucions, empreses i també de personalitats destacades per la seua feina o perquè han aplegat documentació que té un interès cultural",. relata Montse. En concret, a l’Arxiu Comarcal del Montsià es pot consultar part del fons privat de Sebastià Juan Arbó o del mestre Suñé, per exemple, i estan treballant perquè en un futur puga donar accés a la consulta de bona part d’aquests fons documentals privats de la comarca.