El sentit de la tragèdia

Amb l’avinentesa del 100 aniversari de la tragèdia del Titànic, James Cameron ha trobat l’excusa perfecta per reestrenar el film que el 1997 va arrasar tant en taquilla com en premis. Una versió digitalment remasteritzada i reconvertida a les tres dimensions, que busca tant al nou públic afamat de la tecnologia 3D com la nostàlgia dels qui volen reviure la mateixa experiència emocional que fa 15 anys.

 

I és que si hi ha una paraula que defineix bé a Titanic és, precisament, aquesta: l'emoció. Sovint es pregunta per què la història del Titànic desperta tanta atracció i fascinació entre el públic quan, de fet, hi ha hagut moltes més tragèdies marítimes. La clau de tot això és el fet que la història del Titànic s’ha convertit en una icona visual; un paradigma o un arquetip que modela la manera d’entendre la societat occidental.

 

Al Titànic hi viatjava gent de tots tipus socials, de diferents nacionalitats i amb diferents històries, però amb un mateix somni: viatjar als Estats Units a través d’un colossal transatlàntic que volia desafiar les lleis naturals. L’encert de James Cameron ha estat el de representar un Titànic com un microcosmos o un paradigma de la societat i els valors de l'època.

 

Els grans salons de festes de la classe rica, els cambrots claustrofòbics de la tercera classe, l’infernal ambient da la sala de màquines… un Titànic, al cap i a la fi, com a espai de jerarquia i divisió social.

 

No obstant això, James Cameron ens ha volgut explicar que aquestes divisions es poden superar. Ens referim a la intensa (per alguns) o cursi (per altres) història d’amor entre dos personatges que representen els dos extrems de les classes socials. L’amor entre Jack (Di Caprio) i Rose (Kate Winslet). Una història tòpica d’amor impossible que inunda el metratge de sensibleria amb un clar objectiu: edulcorar la trama i fer que la tragèdia, quan apareix, colpegi amb més força.

 

I és que, per molt Jack i Rose, l'autèntica superació de les classes socials apareix justament amb l’espectacular naufragi. Sempre s’ha dit que és en les situacions límit quan podem apreciar com són realment les persones. Solidaritat o egoïsme, heroïcitat o covardia... Una situació límit que relativitza i trivialitza les convencions socials i que posa en joc els valors que realment importen.

 

Potser sigui per aquesta raó que quan es pregunta per la fascinació que té el públic per aquesta tragèdia es respongui que “al Titànic hi viatjava tota la humanitat”.

 

--

On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat/cartellera