El sentit de l'espectacle

Disney i Pixar han invertit més de 250 milions de dòlars per adaptar una novel·la del 1912 coneguda com A princess of Mars. Publicada en diferents revistes "pulp" d'entreteniment de l'època, aquesta història narrava les aventures de John Carter, un capità de l'exèrcit dels estats confederats d'Amèrica, que descobreix un amulet que el teletransporta a un planeta Mart habitat per humans i criatures marcianes. Allí ajuda una princesa per alliberar el seu poble d'un invasor clan rival.

 

Aquesta aventura espacial va influir directament en molts escriptors de la ciència-ficció posteriors, però també a cineastes com Georges Lucas per construir l'univers d'Star Wars, la sèrie d'Star Trek o el món d'Avatar de James Cameron entre d'altres. Una novel·la avançada al seu temps que, sentint-ho molt, arriba massa tard al cinema. I és que tot i ser una novel·la pionera, ha pagat el peatge de ser la font d'inspiració de tantes i tantes produccions d'aventures espacials. Així, el que hauria de ser una adaptació fresca i de gran poder visual, acaba per convertir-se en un univers ja vist, perquè ja sigui conscient o inconscientment, acabem reconeixent per comparació tots aquests paisatges vistos anteriorment.

 

No obstant això, salvant aquesta deficiència estructural, la pel·lícula funciona com una bona cinta d'aventures i d'entreteniment (evidentment no tot el milionari pressupost ha acabat tirat al riu). Destaca per oferir-nos una ambientació representada fins al detall d'un món àrid habitat per éssers estranys i humans que viuen en civilitzacions colossals construïdes a base de pedra i amb la possessió d'una alta tecnologia.

 

A tot això, se li ha de donar el mèrit a Pixar per crear ambientacions digitals i éssers animats per ordenador que acaben resultant més creïbles que no pas els personatges interpretats per humans. Això només vol dir una cosa: a la Pixar encara se li dóna millor animar personatges que dirigir actors reals.

 

Amb un guió senzill i molt arquetípic del subgènere d'”espadatxins intergalàctics”, la trama dóna més importància al sentit de l'espectacle que no pas a la originalitat del seu plantejament. I com a resultat ens dóna una cinta entretinguda d'acció que, tot i no ser perfecta, ens deixa algun que altre moment de bellesa visual.

 

--

On pots veure-la? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat/cartellera