'El topo', la intriga de color gris

La història de El topo és un viatge als anys setanta, a la Guerra Freda i, sobretot, és un retrat d’una societat insegura i malalta, formada per personatges igual d’insegurs i de malalts.

 

Us confesso que, quan van aparèixer els crèdits, havia comprés poc més del 70% de la trama. No havia lligat tots els fils que, suposadament, hi havia per lligar. Però no per això vaig donar per perduda la pel·lícula. Al contrari, vaig assumir que la intenció del director suec Tomas Alfredson – multipremiat per la pel·lícula sueca de nens zombis Déjame entrar – com també ho devia ser la del seu autor, l’escriptor John Le Carré, no era només presentar una intriga per resoldre, sinó utilitzar la intriga per deixar al descobert uns homes que, atrapats pel poder, fan de la falsedat el seu 'modus vivendi'.

 

La història ens situa a la cúpula de l’espionatge del Regne Unit, després del fracàs d’aquests en una missió espacial a Hongria. L’agent George Smiley rep la missió per part del Ministeri d’esbrinar qui és el talp infiltrat en aquest servei que ha fet fracassar la missió hongaresa.  Smiley anirà recaptant informació i encaixant les peces que el portin al traïdor. L’espectador anirà seguint els passos de Smiley com un investigador més. Com sempre passa a la vida,  l’obsessió per arribar al final, per descobrir la identitat de l’inflitrat posa en perill que l’espectador descuidi, almenys conscientment, part de la grandesa de la pel·lícula. En primer lloc, per la forma. Des del principi, les imatges de gris plom i els atrevits plans generals d’Alfredson demostren que ens trobem davant d’un film d’autor. Vull destacar la imatge del maltractament al pis de Budapest o el pla general a l’arxiu dels serveis secrets a Londres. I en segon lloc, per la manera tan poc explícita en què la trama descobreix el món interior dels protagonistes. Les seues misèries, les seues vides personals perdudes als despatxos.

 

--

On la pots veure? Consutla la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat/cartellera