Llibert Espuny: "Em considero un neorenaixentista"

El jove és comissari de l'Eufònic i ha posat la cara a la imatge del cartell de l'edició d'enguany del festival d'arts sonores

Anna Zaera

09/07/2024

Arts

Llibert Espuny és un dels artistes més joves de les Terres de l'Ebre. Forma part del col·lectiu Los Strange (Alex Strange, Llibert Strange i Anna Strange) juntament amb el seu pare i la seva mare, i aquest estiu s'ha fet famós per ser la imatge del cartell d'enguany del festival Eufònic, festival del qual també n'ha estat comissari, convertint-se en un dels agents més joves del panorama cultural català. Llibert Espuny, que té només tretze anys, té molt clar que vol dedicar-se a les arts escèniques i actualment ja té en actiu diversos projectes artístics que inclouen el disseny de roba, la il·lustració, la música, els visuals i la creació d'espectacles multidisciplinars. Un jove que diu que se sent identificat amb el terme neorenaixentista perquè no té límits pel que fa les disciplines. Hem parlat amb ell.

A mi m'agrada reivindicar els meus ideals des de l'art i des d'una forma pacífica

- Què significa per a tu el món de l'art i la creació?
És dificileta la pregunta. Per a mi representa un món bastant extens, en què l'aspecte més important és que es regeix per la llibertat d'expressió. Ara bé, per contra, també hi ha l'amenaça de la censura.

- I tu, en quin moment de la teua vida trobes en l'art un mitjà d'expressió?
Des de petit, he anat a concerts i a molts esdeveniments culturals. Els meus pares són fotògrafs i jo ho he vist des de petit. No hi ha un moment concret, és un ambient que m'acompanya des de sempre. Sí que hi ha un moment en que jo començo també a experimentar amb la creació i, bàsicament, ho faig inspirat per altres artistes. Penso: si ells ho poden fer, per què jo no?

- Clar, és una pregunta molt lògica.
- Perdona, tinc els pares a l'habitació del costat mirant la televisió.

- En quina disciplina artística comences a fixar-te més?
A veure, des de petit em fixo en el teatre, però des de petit petit, i després en la música. M'agraden molt els concerts de música en viu. Disseny de roba, disseny gràfic, dibuixants.... però principalment, la part més teatral.

- Les persones joves sou pluridisciplinars. No poseu fronteres entre les arts.
Per això jo em considero un neorenaixentista perquè, clar, al Renaixement pot ser que tingués un taller d'obres mestres de pintura, però al mateix temps feien arquitectura i escultura. Però, al mateix temps, ells no tenien tanta dramatúrgia ni coses performatives. Al mateix temps em considero molt neobarroc per tota l'estètica queer que utilitzo. Al barroc, els artistes se centren més en una disciplina en exclusiva i deixen de voler tocar tots els pals.

- Com és que has començat a dir la teua tan jove? Per què tu, en tretze anys, ja estàs dient la teua?
Perquè tinc uns ideals molt clars. Per exemple, Nati Peluso ja ho diu: "Todo el mundo quiere la revolución, però nadie le dedica un momento". Jo crec que has de dedicar moments a fer el que tu vols. No és tant el que fan col·lectius com Futuro Vegetal, que van a un museu a destrossar un quadre per a reivindicar els seus ideals. A mi m'agrada reivindicar els meus ideals des de l'art i des d'una forma pacífica. I si em censuren, no passa res, perquè si em censuren, em faran la campanya de promoció.

Llibert Espuny | Foto: Cedida
- Si haguessis d'elegir una disciplina, quina seria?
La música sobretot. I la performance, que és una de les meves passions. Ara, per exemple, a part de 'Reflexión astral', tinc dos projectes més: un és 'Decadència digital', que és un dj set reivindicatiu amb visuals, i l'altre, 'Galería de lo mío', que és un compte d'Instagram amb el meu perfil més de dissenyador gràfic, amb imatges de l'estètica que m'agrada. Per exemple, vaig pel carrer i veig una nina trencada en terra o alguna cosa trencada i li faig una foto perquè m'ha atret. Ara començaré un nou projecte que es diu Kaotik Concept, que és un concepte d'art plàstic, com roba, bijuteria i moda.

- Tots els projectes que tens són simultanis, o quan s'acaba un en comences un altre?
No, no. Al contrari, en començo un i encara no he acabat aquest i ja n'hi ha tres més. Jo sempre continuo en el que veig més futur o més il·lusió em fa. Com Virgen del Santo Ruido, Galería de lo Mío i Kaotik. Per exemple, ara estem muntant un altre projecte que es diu Folklorique, que és una cosa completament diferent de tot el que estic fent, però que també entra dins d'aquests projectes. Si cada cosa que em passa pel cap la fes, seria impossible. Tots estan vius al mateix temps perquè cap mor.

- De tots aquests projectes, sempre són en solitari o els fas amb col·laboració d'altres artistes?
Per exemple, Folklorique, ho estic fent amb un altre director creatiu. I la nostra idea és que hi hagi un espai per artistes emergents de les Terres de l'Ebre. I dins d'un EP com Virgen del Santo Ruido, tres de les cançons són col·laboracions amb altres artistes emergents.

- Quan comences a fer un show també amb els teus pares, Los Strange? En cap moment tens reticències de col·laborar amb ells?
El vam presentar en format petit a les Varietés Col·lectives. I el mateix espectacle parla de les dificultats de preparar un espectacle. Encara que totes les famílies semblen famílies boniques, aquest projecte el que mostra és el que no es veu. L'agonia, les baralles entre els membres de la família, les ganes de sortir de casa quan no pots més de veure-li la cara al que tens al costat.

- És curiós que tinguis ganes de fer coses amb tons pares, ja que la majoria dels adolescents volen fugir d'ells. A tu això no et passa? Tens una relació molt horitzontal amb ells?
A mi em mola fer coses amb ells, però al mateix temps, moltes vegades, necessites sortir de casa perquè no els pots suportar més. Perquè mon pare té lo seu i ma mare també.

- A l'institut creus que hi ha espai per a ser diferent, o s'intenta que tothom estigui tallat pel mateix patró? Hi ha molta repressió?
Completament. Jo crec que l'àmbit educatiu és molt repressiu. Si ets l'estrany, ets la burla. Molta gent no crea per temor. Per exemple, ara que arribem a final de curs, un xiquet ha posat música, i ell ha posat reggaeton, però jo m'he fixat en els recomanats que li sortien i eren d'un altre estil musical. Ell volia que els altres pensessin que escolta reggaeton. Per exemple, Bad Gyal a mi m'agrada. De vegades es critica l'autotune, però jo crec que cantar amb autotune també té dificultat i, a més, hi ha artistes que l'utilitzen com a ferramenta dels seus shows.

- Enguany la teua cara surt al cartell d'Eufònic. Com ha estat l'experiència?
Bé, és una experiència que acaba de començar. Porto des de la pandèmia sense perdre'm un sol concert d'Eufònic. Ens vam fer molt amics amb Vicent Fibla, el director. I com tinc els mateixos anys que el festival, m'han agafat com a imatge del festival i com a comissari artístic, ja que els vaig passar una llista d'artistes que podrien quedar bé en una programació d'Eufònic. Entre ells, han agafat a Infanta i a Blue Boy, que són dos grups genials. Em fa molta il·lusió. El 2009 crec que va ser l'edició zero i el 2010, que és quan jo neixo, la primera edició.

- Com et planteges el futur com a artista?
Després de formar-me, a l'Institut del Teatre en arts escèniques, òbviament, continuar la meva carrera com a artista, com a músic, com a dissenyador... Sempre continuar dins de l'underground, sense cap discogràfica que m'hagi de representar. Però clar, un dels meus somnis seria actuar al Sónar o al Primavera Sound, que encara que es mantenen dins de l'underground ja; són festivals més grans.