Jump to navigation
Amb motiu del primer aniversari del col·lectiu LGTeBre s'ha programat la projecció del documental 'Tchindas' al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta, aquest dissabte 9 d'abril. Es tracta d'un llargmetratge documental sobre la transsexualitat al país africà de Cap Verd, on les persones trans, i en general totes les persones LGTBI, són tractades amb el respecte que es mereixen. Després de l'estrena mundial al festival Outfest Los Angeles, als Estats Units, i a l'In-Edit Barcelona, ja ha passat per algunes sales comercials catalanes. Hem volgut parlar amb el Marc Serena, un dels directors del documental.
- Per què vas escollir la història d'aquesta dona trans?Perquè a les dones trans els passa el mateix que a l'Àfrica, les pel·lícules on apareixen solen ser tràgiques. Volíem mostrar una de les cares menys conegudes del continent a través de la comunitat de dones trans més apoderada. El que vam viure al Cap Verd és un exemple de respecte i de tolerància que, per desgràcia, no és habitual, ja no a nivell africà sinó mundial. La nostra idea era fer un biopic de Tchinda Andrade, la dona trans més estimada del Cap Verd. Però ella defugia la càmera, volia que veiéssim la seva gent, el seu entorn... Va fer un pas enrere i, al final, el documental és un retrat col·lectiu de l'illa.- Un documental que entronca amb el teu treball al llibre 'Això no és africà!"...Si, la idea del documental va néixer el 2011, quan estava investigant sobre la persecució que pateixen moltes persones a l'Àfrica per raó d'orientació sexual o identitat de gènere. Acaba d'aparèixer l'Afrobaròmetre que constata el que jo havia percebut sobre el terreny, que Cap Verd és el més tolerant dels 54 països del continent. La paradoxa és que als països veïns, com ara Senegal, Mauritània o Gàmbia, es troben amb algunes de les lleis més reaccionàries contra la homosexualitat. Ens agradaria que, algun dia, la pel·lícula es pogués veure allà. De moment, no hem trobat la manera i no és fàcil. Les organitzacions que treballen aquestes qüestions en aquests països són il·legals.- El millor moment del rodatge de 'Tchindas'?Anàvem descobrint coses de sorpresa, i ens va impressionar com la carrossa de les criatures del seu barri anava firmada amb el seu nom. Ho vam descobrir en ple rodatge i era una prova del que tothom sabia, que aquell era el grup que ella liderava. La història de la Tchinda és la d'una líder natural, que no ha necessitat ni els mitjans de comunicació ni arribar a tenir cap mena de poder per ser estimada per la seva gent.- Què has après pel que fa a la diversitat sexual d'aquesta experiència?Que a Cap Verd, la Tchinda és estimada sense que el discurs LGTB occidental hagi permeat gaire. A les persones trans i gais se les anomena "tchinda", perquè en general és més important anomenar-les pel nom que per la seva etiqueta. També és cert que al país encara hi ha moltes assignatures pendents, com que el seu document d'identitat reflecteixi la realitat o que hi hagi lleis que persegueixin a la homofòbia de manera específica. La Tchinda té dues cicatrius a la cara perquè, de vegades, li han trencat la cara o li han llançat pedres.- Com s'avança? Viatjant, associant-se, amb la visibilitat del dia a dia? Què creus que és més important?El llibre 'Això no és africà!' és un homenatge a les persones que estan lluitant per acabar amb la discriminació. N'hi ha a tots els països i, en alguns casos, són persones que s'hi juguen la vida. La pel·lícula també és un homenatge a la Tchinda, que és un exemple d'això. Conèixer persones valentes ens ha de servir a nosaltres per també actuar amb valentia. Per això també és ideal veure la pel·lícula en el primer aniversari de LGTeBre, perquè hi ha molta feina a fer. També a casa nostra.
Projecció del documentla 'Tchindas'Dissabte 9 d'abril, 20h - Centre d'Art Lo Pati (Amposta) Fitxa d'agenda Surtdecasa
