Priscila Gómez: "El Kino em va donar l'oportunitat de fer el meu primer curtmetratge"

L'ampostina és la impulsora de Kino Tarragonik, que se celebrarà de l'1 al 3 de juliol en el marc de Mónfilmat

Anna Zaera

30/06/2016

Arts

Fer un curtmetratge en 54 hores amb un equip de persones improvisat. Aquest és l'objectiu de les trobades Kino, una iniciativa nascuda al Canadà el 1999 que promou la creació artística de manera col·laborativa. Allò interessant del cas és que es pot participar amb o sense experiència professional. Ningú sap les idees que sorgiran, ningú sap els equips que es formaran. En tres dies, es produiran els moviments necessaris per crear. En aquest cas, el Delta de l'Ebre serà l'escenari per rodar i muntar aquests curtmetratges que es projectaran públicament en el marc de Mónfilmat. Priscila Gómez (Amposta, 1988) és qui ha portat aquesta iniciativa a les Terres de l'Ebre, després de descobrir-la la primavera del 2014 a Hèlsinki, on hi va anar a viure, atreta per l'estètica dels països nòrdics que l'havia captivat en els fotogrames de pel·lícules com 'Los amantes del circulo polar' de Julio Medem. Parlem amb ella!

"La nostra idea i somni és poder crear Tarragonik, una comunitat d'artistes, realitzadors audiovisuals i tècnics a la província de Tarragona"

- Heu rebut una llicència per fer Kino Tarragonik?
Kino Movement té una política extremadament col·laborativa, on no hi ha llicències com a tal. Simplement es comunica oficialment a Planet Kino la possibilitat de desenvolupar un nou Kino i ells donen el seu vistiplau sempre i quan segueixi aquest concepte col·laboratiu. I així és com va néixer Kino Tarragonik.

- A Hèlsinki coneixes la iniciativa i et converteixes en participant. Com va ser l'experiència?
El Kino em va donar l'oportunitat de fer el meu primer curtmetratge de caràcter autobiogràfic. Una peça que porta per nom 'Demà'. L'experiència va ser fascinant, ultra enriquidora, alliberadora i inoblidable. Per a mi va ser un pas endavant, en tots els sentits, tant professional com personal. Després de viure quatre foscos i freds hiverns a Hèlsinki, passava per una època personal difícil - serà cert allò que diuen que la foscor afecta negativament als químics del cervell -. Amb aquest documental del Kino, vaig voler despullar la meva ànima i compartir totes aquestes inseguretats i pors amb el món.

- De què anava aquest curtmetratge que tant et va marcar?
Bàsicament, vaig recollir un poema que vaig escriure una nit d’insomni i que donava per perdut. Sempre havia volgut transportar un dels meus poemes al llenguatge visual, i al trobar de nou aquest poema i el Kino Euphoria, tot va coincidir. El poema se centrava en la idea que no viuria més enllà dels 25 anys i, per això, escrivia una carta als meus amics i familiars més propers. Fonamentalment, aquesta és la idea del curtmetratge 'Demà'. Una persona que pensa que no viurà més enllà dels 25 i, l'últim dia dels seus 25, el dia del seu 26è aniversari, intenta escriure les cartes de "comiat" als seus éssers estimats.

- Tothom qui va al Kino pot desenvolupar la seva idea?
Aquest és un tema important. És cert que tothom vol dirigir, però allò important és trobar el balanç entre les persones. Formar l'equip i veure com hi ha gent que es pot posar al servei de la idea d'un altre.

- Quin és l'objectiu d'una iniciativa com aquesta en el món del cinema?
L'objectiu principal de Kino és gaudir, xalar creant. Òbviament hi ha altres objectius molt importants com són conèixer gent del món audiovisual, crear una xarxa de contactes per a futures col·laboracions, viure noves experiències, aprendre i compartir coneixements. És increïble el que pots arribar a assolir en 3 dies! De la mateixa manera que a mi em va canviar la vida, quan vaig participar al meu primer Kino, vull transmetre això a les terres que m'han vist créixer, que són les meravelloses Terres de l'Ebre.

- Cap on veus que van les dinàmiques del cinema?
Comercial? Des del meu punt de vista, el cinema espanyol està agafant molta força en els últims anys, i tant actors com directors espanyols estan tenint molta presència en cercles molt importants com poden ser Hollywood. Kino s'aparta molt d'aquest camí. És plenament col·laboratiu, no hi ha pressions, ni competició, ni premi material o econòmic. Kino vol que els seus participants creïn lliurement, que disfrutin fent el que realment volen fer. El futur és aquí, en les tendències socials col·laboratives, amb exemples tant clars com Internet, les xarxes socials, els blogs, on tothom està disposat a compartir-ho tot, pública i gratuïtament. Jo espero que el cinema agafi també aquesta corrent col·laborativa. Després, per garantir la continuïtat del projecte s'hauran de buscar iniciatives de les quals obtenir inversió per seguir creixent.

- Quanta gent participa en l'edició de Kino Tarragonik i què hauran de fer?
Ara mateix tenim una vintena de participants, amb perfils de tot tipus. Reconec que organitzar un esdeveniment així, prou ambiciós per a l'equip humà que tenim i en només 4 mesos, ha estat tot un repte. Tot i això, la passió i la il·lusió que hem posat supera qualsevol dels obstacles que hem anat trobant.

- Quin és el perfil dels participants?
Hi ha gent del territori de diferents escoles d'art i cicles formatius, i molts altres que són kinoïtes, que és la paraula que s'utilitza per als que són molt fans d'aquesta iniciativa i es dediquen a anar a tots els Kinos d'Europa.

- Ja sabeu com us organitzareu en aquests 3 dies?
Avui divendres, el primer dia del Kino, ens reunim amb tots els participants per esmorzar. Es fan les presentacions personals de cadascú i després comencen els "pitch", on els directors presenten les seves idees. A partir d'allí es comencen a crear els equips i, un cop definits, ells mateixos s’han d’organitzar per dur a terme la preproducció, fer el pla de rodatge i començar a rodar. Els dies següents, dissabte i diumenge, han de comptar amb tenir tot el material preparat per a començar l’edició, ja que el diumenge 3 a les 18h han d'estar els curts acabats per ser projectats públicament. En el nostre cas, les projeccions es faran al Casino d'Amposta.

- Quins són els requisits de la temàtica?
La temàtica és totalment lliure, però, al ser activitat paral·lela de MónFilmat, i tenint en compte que la seu de Kino Tarragonik 2016, anomenada Kino Lab, és la residència artística de Lo Pati, a Balada, no serà molt difícil que el paisatge tingui un pes important dins la narració dels projectes.

- Com t'imagines Kino Tarragonik en uns anys?
Jo el 4 de juliol, quan acabi l'edició d'enguany, ja em posaré a treballar per a l'edició 2017. La nostra idea i somni és poder crear Tarragonik, una comunitat d'artistes, realitzadors audiovisuals i tècnics a la província de Tarragona. Un lloc on puguin fer networking i coworking, amb accés a workshops (tallers) extremadament pràctics. Jo he volgut tornar a les Terres de l'Ebre per participar en aquesta explosió cultural que està havent. He intentat ser el màxim esponja que he pogut per portar-ho a les terres que m'han vist crèixer i que m'exprimeixin.

- Veus la iniciativa ampliant-se a altres camps?
Vull seguir fent el Tarragonik Taste, que és una activitat que vaig fer a Tarragona, on vam projectar diferents peces produïdes en els Kino. En aquest cas, Kino també podria extendre’s per poder arribar també a instituts i escoles. Es tracta de poder aprendre i ensenyar envoltats de càmeres, aprendre com utilitzar i explotar la creativitat que tots tenim a dins, ja que explorar nous llenguatges sempre és enriquidor. Espero poder seguir col·laborant amb persones com Irene Fuentes, Elisabet Gilart, Clara Ayxandri i Carme Pons, un equipàs de grans dones que vénen de branques molt diferents, però hem sabut trobar un punt en comú per, com deia, poder donar vida a Kino Tarragonik.