Especial "Los Vengadores"

Treball en equip

Los Vengadores s’uneixen per salvar la Terra (un altre cop)

 

Los Vengadores és un grup de súper herois de l'editorial de còmics Marvel que han estat reunits en aquest film trepidant d’aventures per fer-los lluitar junts contra un exèrcit alienígena que amenaça en tiranitzar la Terra. Quina sinopsi més original, veritat?

 

Reconec que, quan va començar a sonar aquest projecte, no tenia massa fe en què una pel·lícula que reunís tota aquesta amalgama de superhomes amb poders especials pogués oferir molta més cosa que el que han donat pel·lícules anteriors amb els mateixos protagonistes: Ironman, Hulk, Capità Amèrica o Thor. Pel·lícules que, tot i no ser del tot dolentes, sí que presentaven un clar símptoma d’esgotament de la fórmula Marveliana de superheroi.

 

Doncs bé, la sorpresa ha estat grata. Sota la direcció de Joss Whedon, ens trobem amb un guió que, tot i ser el típic d’una producció de superherois, ens aporta coses interessants. Una d’elles és el tractament dels personatges. Lluny de donar-los-hi un tractament superficial, se’ns ofereixen a superherois amb conflictes interiors. Com per exemple, un Doctor Banner retirat a Calcuta en busca de la pau interior i que és reclutat per convertir-se en el monstre verd que no vol tornar a ser; un Capità Amèrica que ha estat congelat durant més de 60 anys i que no entén el món actual; o un Thor que es veu amb la disjuntiva d’enfrontar-se amb el germanastre que vol sotmetre a la Terra sota la seua tirania.

 

Amb aquest plantejament, els personatges fan créixer la trama i aporten el dramatisme suficient com per que les escenes d’acció vagin més enllà de la pura espectacularitat i puguin oferir a l’espectador la capacitat d’emocionar-se. Precisament pel fet de veure que tals superherois en tant que també tenen una part humana, són capaços de vèncer els conflictes interiors per poder, així, unir-se com a equip i afrontar el repte de salvaguardar la terra.

 

Un altre punt interessant és l’humor que desprén tot el relat i que serveix per entrellaçar els temps morts que apareixen entre escena i escena d’acció. Moments que s’apropen més a les típiques comèdies de situació i que permeten una interacció entre els personatges de burla i de cert component auto-paròdic. Un exemple és quan Ironman li diu al Capità Amèrica que es conserva molt bé per ser un veterà de la segona Guerra Mundial i li pregunta si practicar el pilates hi ha contribuït. Aquest component humorístic, capitanejat per un Robert Downey Jr. molt ocurrent, a més de mostrar-nos aquesta part més humana dels superherois, ens ajuda a fer-nos creïbles uns personatges encarnats per actors milionaris amb disfresses ridícules.

 

Los Vengadores és una d’aquestes produccions milionàries que estan fetes amb bon ofici. Això que dic sembla que hagi de ser la normalitat, però malauradament no és així. Un film amb un guió fàcil típic d’aventures sí, però ben estructurat que combina l'espectacularitat de l’acció amb el drama d’uns personatges ben construïts i que aporten un per un la part necessària per acabar de completar la unitat. Un film, en definitiva, que ha sabut retratar amb fidelitat l’essència dels còmics en què s’inspira i que et farà sentir el nen que has sigut (si es que algun dia ho has deixat de ser).

 

Ireneu Aymí 

 

---