Eva Domènech: "Ja som prou madurs per profanar la tecnologia des d'una perspectiva crítica"

El proper 26 d'abril tindrà lloc el taller "Hackejant el hardware" a l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa

Surtdecasa Ebre

03/05/2013

Arts

Algú sabria dir on és la frontera entre la tecnologia i l'art? Aquesta pregunta aparentment innecessària amaga una reflexió profunda sobre els usos que els humans fem dels aparells tecnològics i com aquests entren a formar part de la nostra vida quotidiana. Quan un dia aquests objectes queden obsolets i ja no fan el servei pel qual els vam comprar, l'opció més obvia és retirar-los i llençar-los a les escombreries. És en aquest moment quan entra en joc la creativitat, per reformular el seu ús i convertir-lo en un objecte diferent, però igual de viu. La tortosina Eva Domènech, que amb 24 anys és Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i ha fet un Màster d'Arts Digitals a la mateixa universitat, és una apassionada d'aquestes experimentacions a cavall entre la ciència i la creació. Per això, juntament amb el professor Jordi Planas, coordinarà un taller de reciclatge d'objectes tecnològics que tindrà lloc el divendres 26 d'abril a l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa, en el marc de la Setmana cultural que celebra aquest centre. Si voleu saber una mica millor de què va la història, llegiu llegiu. 

- Podríem dir que t'apassiona experimentar amb la tecnologia, tant amb el hardware com amb el software....

M'agrada el concepte de l'expansió de la web a allò físic i la combinació d'obstacles físics i continguts digitals. L'últim projecte personal que he desenvolupat és una instal·lació que s'anomena "Funambulista" que representa una barra d'equilibris per la que camina l'usuari. A sota de la barra, a terra, hi ha projectat el Google Earth. L'usuari camina per sobre de la barra per desplaçar-se d'un punt a un altre del món. Representa que, quan avances per la barra, estàs controlant la latitud i longitud del mapa amb el teu cos i amb els braços la rotació de la Terra.

- I què has volgut expressar amb aquesta instal·lació?

Vull parlar de la inestabilitat. Una inestabilitat que estem vivint tant en l'àmbit social, polític, econòmic o moral.

- Un taller per reciclar material tecnològic obsolet i donar-li nous usos (artístics) ... D'on prové aquesta idea?

La idea parteix del replantejament del concepte de reciclatge en ell mateix. Generalment, s'entén el reciclatge com un procés de separació de materials per ser reutilitzats com vidre, plàstic o paper, però nosaltres creiem que també és molt important el reciclatge d'objectes com els circuits d'intercanvi que es poden trobar en aparells tecnològics.

 - La societat ens impulsa a llençar-ho tot per tornar-ho a comprar tot de nou...

Exacte. Estem molt acostumats a que la tecnologia es quedi obsoleta ràpidament i normalment avui en dia ens costa menys comprar un dispositiu nou que reparar-lo, per tant, generem molta brossa tecnològica i electrònica. En el cas de la tecnologia, se sol tractar d'un sol component de l'objecte que s'ha trencat o ha deixat de funcionar, però tota la resta de components d'electrònica i hardware són perfectament funcionals. Nosaltres reciclem aquests objectes parcialment trencats o obsolets per convertir-los en nous objectes que tenen una finalitat més creativa o artística, com ara, instruments musicals, instal·lacions interactives, etc.  

- En quin corrent artístic t'emmarcaries?

Nosaltres som un col·lectiu molt divers i treballem en tots els àmbits de l'art digital, però potser resumint es podria dir que treballem sempre en la difusió de la frontera entre art i ciència-tecnologia. Tal i com explicarà el company Jordi Planas a la conferència "El postdigital: La profanació tecnològica" – divendres 26 d'abril a les 10.00 hores-, podríem dir que intentem fer art tecnològic en el context del post-digital.

- I com descriuries l'època post-digital?

Entenem el post-digital com un territori híbrid entre el món digital/virtual i l’esfera humanista. Per tant, treballant qüestions com el hacktivisme, el codi lliure, l’activisme social o el coneixement comú.   

- Moltes d'aquestes creacions les fas integrada en el col·lectiu Chinos Internacional CC...

Sí, som un grup pluridisciplinar (artistes, dissenyadors, productors culturals, programadors…) i de procedències molt variades. La nostra metodologia de grup es basa sobretot en el reciclatge de software i hardware electrònic per crear propostes variades de reflexió sobre les tensions entre individu/societat/tecnologia des d’una estètica Do it Your self i, sempre, compartint lliurement les nostres investigacions i programes a la xarxa.  

- A quin tipus de persones va dirigit el taller que fareu a l'Escola d'Art?

A qualsevol persona interessada en explorar la relació art-tecnologia. El taller no requereix cap tipus de coneixement previ.   

- Quines són les tècniques i els processos que utilitzareu per aquesta reconversió d'un televisor antic en un altre aparell?

En el cas del televisor, es tracta d'un hackeig o modificació del circuit electrònic molt senzill que serveix com una petita introducció al concepte del corrent artístic circuit bending que és la modificació de circuits d'electrònica amb finalitats artístiques o creatives.  

- Per què el teu company parla de "profanació"?

No puc parlar en nom de Jordi i segur que ell ho explicarà molt millor a la xerrada del divendres 26 d'abril, però crec que es refereix al fet que tot corrent artístic arriba a un punt en què és prou madur com per a començar a qüestionar el seu propi dispositiu i el mitjà. I segurament, després de molts d'anys del que podríem anomenar 'encegament tecnològic', avui en dia ja tenim prou accés i familiaritat amb la tecnologia com per a començar a profarnar-la, modificar-la o intervenir-la des d'una perspectiva crítica.

- El vostre Workshop representa la irrupció de les noves generacions d'artistes a l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa. Des del teu punt de vista, fins a quin punt és enriquidor l'intercanvi generacional en un centre com aquest?

Crec que pot resultar molt enriquidor per les dos bandes. L'escola ofereix uns coneixements i formació que molts artistes de l'àmbit digital potser no hem tingut de forma directa. Al mateix temps, els joves que participem de corrents artístics o culturals més recents aportem nous enfocs i possibilitats de barreja de formats i tècniques. El fet de possibilitar la coexistència de diferents disciplines artístiques i enfocaments i també diferents generacions en un mateix centre em sembla una oportunitat molt bona de col·laboració i aprenentatge col·lectiu.

- Com veus l'art contemporani a les Terres de l'Ebre?

Crec que hi ha molt potencial, gent en moltes ganes, bones idees i molt preparada. Crec que és important intentar descentralitzar l'art i trencar algunes dinàmiques vicioses que se solen donar en el circuit artístic i cultural a ciutats més grans com Barcelona. D'altra banda, fa ja uns sis o set anys que visc a Barcelona i la veritat és que la meua experiència en l'art i el món cultural fins ara sempre s'ha centrat en una perspectiva més bé barcelonina. Però aquesta primera col·laboració amb l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa ha sigut una experiència molt gratificant i m'ha fet revalorar i apreciar dinàmiques de treball molt enriquidores que són difícils de trobar en ciutat més grans com Barcelona.

- Els territoris petits afavoreixen més la interacció i la col·laboració entre professionals...

Sí, em semblen relacions més directes i d'alguna manera més humanes i amables. La proximitat de la gent, el treball col·laboratiu entre artistes i altres perfils de treball artesanal com fusters, soldadors...