Roman Aixendri
,
20/08/2014
Arts

'Guardianes de la Galaxia', ciència ficció ballant a ritme dels 80

La nova franquícia de Marvel es pot veure als cinemes de les Terres de l'Ebre
Guardianes de la Galaxia

Foto: 

Cedida
Guardianes de la Galaxia
És estiu, agafo els auriculars amb tranquil·litat, desenredo el cable, l'estiro i directe a les orelles arriba una onada de música que em desperta. Camino allunyat del món arran d'asfalt, mirant-me la realitat d'una altra manera mentre les meues reserves d'energia tornen a emplenar-se...
"Una obra intel·ligent, capaç de seduir amb bona música als infants, adolescents i adults dels anys 80 que, carregats de nostàlgia, reviuran el ritme electritzant d'una bona època"

Aquesta és la sensació que vaig tenir mentre gaudia de certs fragments del film 'Guardianes de la Galaxia', la proposta estiuenca amb la banda sonora més exquisida. Abans d'entrar a veure-la, tenia els meus dubtes. Sempre m'han agradat els còmics de la Marvel i és fàcil que qualsevol cosa que publiqui o projecti aquesta factoria m'atregui. Per contra, tenia temor que la proposta fos un bluf carregat d'acció i mancat d'argument com la tetralogia de la saga 'Transformers'. 

Per començar, tenim un argument en què un ésser humà anomenat Peter Quill (Chris Pratt) és segrestat per una nau espacial allà per l'any 88, just el dia de la mort de la seua mare. Recordeu els vuitanta? Els telenotícies estaven farcits d'informatius sobre abduccions. Jo era un xiquet durant aquesta època i no m'ha costat gens sentir com aquella temor infantil esdevenia ciència ficció davant dels meus nassos. 

Després de l'abducció, el xiquet que era un noi tímid i solitari fa acte de presència ja adult, en un món molt diferent al nostre, ple de tecnologia inversemblant i d'acció vertiginosa. Quill s'ha convertit en un aventurer mercenari frívol i despreocupat que surt a la recerca dels tresors més suculents a ritme de música.

El terrícola protagonista desconnecta del seu entorn amb un walk-man -típic dels vuitanta- carregat de bones cançons com són 'Hooked on a feeling' de Blue Swede, 'Go all the way' de Raspberries, 'Spirit in the sky' de Norman Greenbaum o 'I want you back' dels Jackson Five, entre d'altres i totes elles vuitanterament boníssimes. Poso èmfasi en la música perquè gràcies a ella i el seu ritme, el guió oculta algunes de les seues carències i et convida, no només a mirar, sinó també a ballar.

Però no tot és fàcil en la vida d'aquest amant de la bona música, i és que si alguna altra qualitat té Peter Quill és la de trobar-se amb problemes. Un col·leccionista li demana una esfera d'acer que serà ni més ni menys que una relíquia divina capaç de destrossar un planeta en segons. Amb tota la innocència del món, es disposa a buscar-la sense saber que d'altres l'estan buscant a ell. 

Rocket, un ós rentador, i el seu amic Groot, un home arbre d'allò més entranyable, es disposen a capturar-lo quan s'interposa en el seu camí Gamora, una letal guerrera esclava d'un tirà que també vol l'esfera.

Focs artificials, destrucció, acció trepidant i sobretot galtades per donar i vendre. Però en descobrir el poder de l'esfera, aquests quatre personatges decidiran unir-se per salvar la humanitat. Aquest gir argumental, tan típic de moltes pel·lícules d'acció nord-americanes és pal·liat per la seua capacitat autoparòdica. 

No diré que 'Guardianes de la Galaxia' és sorprenent i original, però se'n riu de la seua manca d'originalitat en alguns aspectes i t'adverteix de que, en un argument d'un producte d'acció descomunal, allò comú és no trobar cap trama fora d'allò considerat normal.

James Gunn, director de 'Movie 43' i 'Súper' -pel·lícula arriscada i digna de veure- ha creat una peça entranyable en què els personatge no són plans -ni tampoc molt profunds-, però que aconsegueix que un arbre transmeti emocions a l'espectador tal i com ho faria, salvant les distàncies, Charlie Chaplin; només amb gestos. Per sobre de tot, ha creat una obra intel·ligent, capaç de seduir amb bona música als infants, adolescents i adults dels anys 80 que, carregats de nostàlgia, reviuran el ritme electritzant d'una bona època. 

 --
On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa: 
www.surtdecasa.cat/ebre/cartellera

  

També et pot interessar