Històries americanes

Clint Eastwood és, possiblement, el director en actiu que millor sap plasmar la història nord-americana des d'una perspectiva humanista. Des de l'oest de finals del segle XIX de Sin Perdón fins l'arribada massiva d'immigrants de principis del nostre segle a Gran Torino, el director californià sempre ens ha mostrat protagonistes enfrontats amb el seu destí, però també, contra un període històric determinat.

 

A  J.Edgar, ens trobem la biografia de qui va ser el fundador del FBI, John Edgar Hoover. Un personatge que va començar la seua carrera als anys 20 enfrontant-se a la creixent amenaça bolxevic, però que sobretot va destacar per agilitzar i optimitzar la primitiva oficina d'investigació en una potent eina federal, tal i com la coneixem avui en dia.

 

El temps que abasta la trama són els vora 50 anys que va estar al capdavant d'aquesta oficina. Contada a partir de flashbacks i de manera desordenada, Eastwood ens explica diferents episodis de la història americana com la guerra policial contra els gàngsters dels anys 20, l'assassinat de J.F. Kennedy, l'aparició dels moviments pacífics encapçalats per Martin L. King o la victòria electoral de Nixon, entre altres.

 

Totes aquestes històries estan contades des del punt de vista de J. Edgar, un personatge de llums i ombres, capaç de fer front amb perspicàcia a les més temibles amenaces i xarxes criminals, però també, un home que va abusar del seu poder amb la creació d'arxius secrets destinats a obtenir dades confidencials dels presidents nord-americans o de les figures destacades per controlar-los i, fins i tot, practicar xantatge polític.

 

Eastwood, per tant, ens mostra el personatge d'Edgar Hoover com un tirà a l'ombra, amagat darrera la façana de la democràcia, amb l'habilitat d'influir en la política nord-americana. Un personatge que ens resultaria del tot repulsiu si no fos pel contrapunt dramàtic que ens ofereix d'un Edgar Hoover més íntim i que ens permet descobrir que, darrera d'aquest tirà, s'amagava una personalitat plena d'inseguretats i contradiccions com, per exemple, la seua homosexualitat reprimida.

 

Ens trobem, així, amb l'Eastwood de sempre, un director moral que s'endinsa en el factor humà per explicar les causes de la corrupció que implica la possessió de poder, però que també, ens alerta de les estructures organitzatives tiràniques que s'amaguen darrera dels governs democràtics.

 

--

On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat/cartellera