James Bond, el clàssic més contemporani compleix 50 anys

James Bond (Daniel Craig) està mort, o això és el que creu el servei d’intel·ligència anglès. Però el passatemps preferit de l’implacable Bond és ressuscitar i més si hi ha algú que pugui posar en perill el seu país tal i com ho vol fer Tiago Rodríguez (Javier Bardem), un antic membre del servei secret britànic. Les dues velles glòries s'acabaran enfrontant un per venjar-se i l’altre per lleialtat al seu ofici. La intel·ligència i bogeria del malvat interpretat per Bardem i la sang freda i rudesa del seductor personificat per Craig donaran com a fruit una lluita espectacular sense tants efectes especials com en les anteriors sagues però, en canvi, amb un interessant regust a clàssic.

 

Skyfall és el film que ret homenatge al cinquantè aniversari de la creació del personatge d'Ian Fleming. Què pot donar de nou James Bond? Aquesta és la pregunta que planeja tota la trama. James Bond torna desfasat de la seua mort oficial. No és prou àgil, està alcoholitzat i té poca punteria. “M” també és qüestionada perquè les noves tecnologies estan posant en tela de judici les capacitats del servei d’intel·ligència i espionatge anglès i, per tant, a ella com a líder.

 

Però James Bond és molt Bond i demostra que, de vegades, retornar a l’estil clàssic és la millor decisió. Les noves tecnologies no poden amb ell perquè ell té allò que cal, la capacitat d’avançar-se al seu rival, de predir el moviment de l’altre. Rodríguez és molt llest i empra els mitjans de comunicació i la informàtica per enredar, però és llavors quan Bond decideix que, si fa jugar al seu enemic amb unes regles diferents, ell té les de guanyar. Un ganivet pot arribar a ser més efectiu que un helicòpter si el que porta a les mans l’esmentada arma és 007.

 

Amb una direcció molt acurada per part de Sam Mendes (American Beauty, Camino a la perdición,...) i una fotografia exquisida plena de plans on els personatges lluiten a la penombra tot perfilant les seues siluetes davant d’uns escenaris evocadors. La música, com sempre, ajudant a generar suspens i a crear tensió però, aquesta vegada, més continguda a excepció de la part final on es torna als inicis, a l’essència dels primers films.

 

Com a cirereta, el malvat interpretat per Javier Bardem és un vilà que és un producte rebutjat per aquells contra qui ara ell lluita. Un personatge amb tocs de Joker, però amb sentiments ferits i amb voluntat d’expiació del mal que li han fet i que ell considera que “M” segueix infligint. Rodríguez és extravagant, boig i amb un estilisme com els enemics de Bond de les primeres cintes. Bardem ho broda (llàstima que no es pugui veure subtitulada a les Terres de l’Ebre).

 

Se’n donarà compte “M” de que els espies també tenen sentiments? Seguirà ferma en les seues postures pragmatistes i mancades de sensibilitat? Tornarà Bond a ser com era? Si en voleu saber la resposta... Skyfall.

 

--

On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat/cartellera