L’aquelarre segons Álex de la Iglesia

Álex de la Iglesia ha tornat a fer una d’aquelles irreverents i salvatges comèdies de tints fantàstics que tant el van fer famós a principis dels anys noranta amb les mítiques Acción Mutante o El día de la bestia. Títols que apostaven per la transgressió i la subversió del bon gust cinematogràfic per oferir-nos una visió demencial tant de la societat com dels costums i la moral que imperaven en aquella època. 

 

Una manera de fer cinema esbojarrada i centrada en l’entreteniment, però que destil·la els temes preferits del director basc amb una intel·ligència i una audàcia clarament envejable. Si em preguntéssiu per la definició de savi esbojarrat del cinema espanyol, la meua resposta seria clara: Álex de la Iglesia. 

 

En Las Brujas de Zugarramurdi, se’ns presenta un interessantíssim punt de partida centrat en els actors Hugo Silva i Mario Casas interpretant a dos delinqüents que, com a víctimes de la desesperació personal i econòmica, decideixen atracar un establiment de compra d’or per endur-se un botí milionari format a base del sofriment d’aquelles famílies que, empeses per la necessitat, han hagut de desprendre’s dels més apreciats metalls nobles. 

 

De la Iglesia, per tant, dissecciona molt subtilment la situació econòmica i social d’una Espanya fuetejada per la política d’austeritat instaurada per Angela Merkel, l’autèntica bruixa que ens fa la vida impossible a base de retallades i sacrificis (quan veieu la pel·lícula, veureu com la menció, a priori, gratuïta de la cancellera alemanya no resulta del tot intrascendent).

 

Tornant a les bruixes que ens ocupen, direm que arriba un punt on el film es parteix en dos quan, després de l’atracament i la posterior fuga dels protagonistes, van a parar accidentalment a la localitat basca de Zugarramurdi, un poble enmig d’un bosc que sembla ancorat en el temps del mite i de la fantasia.

 

Així, igual que els va passar a Geroge Clooney i Tarantino amb Abierto hasta el amanecer, el film gira radicalment al registre del terror fantàstic i satíric de lo grotesc, la sang i la violència desfermada per unes bruixes encapçalades per Carmen Maura, Terele Pávez i Carolina Bang que faran la vida impossible als protagonistes amb un aquelarre diabòlic de seducció i perversió.

 

Val a dir que el conflicte entre els protagonistes i les bruixes funciona a un nivell simbòlic, establint una satírica i divertida guerra de sexes, on les dones se’ns presenten com les bruixes que controlen i manipulen la voluntat d’uns homes, que es deixen seduir molt ràpidament, precisament per la debilitat mental davant la sensualitat femenina.

 

Álex de la Iglesia, per tant, ens regala una altra vegada un espectacle grotesc costumbrista, a estones brillant i altres farragós per l’excés; però que continua fidel a un estil transgressor i una manera desinhibida de concebre el cinema que tant trobàvem a faltar.

 

--

On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat/ebre/cartellera