Per llegir aquest article estàs pagant 5 minuts

Avui en dia, perdre temps només implica sentir que s'ha fet alguna cosa que no pagava la pena. Guanyar temps, per altra banda, és la percepció de que hi ha quelcom que ens ha ocupat menys temps de lo previst i que podrem dedicar-lo a alguna cosa més interessant. Malgrat això, per a nosaltres, parlar del temps com si parléssem de valors econòmics té connotacions metafòriques.

 

A In Time, en canvi, el temps és l'única moneda vàlida. En aquest film dirigit per Andrew Niccol i protagonitzat per Justin Timberlake i Amanda Seyfried, la societat ha arribat a un punt tan elevat de desenvolupament biotecnològic que ha aconseguit aturar l’envelliment. Les conseqüències d’això són un possible excés de població. Per evitar-ho, la moneda per pagar serà el mateix temps.

 

La gent d’In Time deixa d’envellir als 25 anys, però a partir d’aquest precís instant, quedar se a zero en el rellotge implica mort sobtada. El sistema financer és el mateix que el nostre, la inflació està a l’ordre del dia i els magnats apugen els preus perquè els pobres sempre estiguen amb l’aigua al coll. De vegades, una exageració de la realitat permet veure millor com funcionen els mecanismes d’aquesta i aquest cas no és una excepció.

 

Will Salas (Justin Timberlake) és un jove d’un districte pobre on el temps es paga molt barat i es compra molt car. Ell, però, té la sort o la desgràcia de rebre 100 anys d’un home que fa més de mil anys que està viu i que desitja morir, ja no li troba sentit a la vida. Salas, passa de sobte a ser un ésser perillós, disposa de molt temps i està disposat a compartir-lo amb la gent més necessitada. El sistema econòmic pot fer fallida, el sistema pot col·lapsar-se.

 

In Time és una pel·lícula d’acció. Tot i disposar d’un rerefons filosòfic interessant, no perd gaire temps en analitzar-ne les seues bases. Tirotejos, persecucions, violència, velocitat... D’alguna manera, mata dos ocells d’un tret. Ens regala amb una bona crítica social i, a la vegada, manté un caràcter fortament comercial. És tan clara la crítica a In Time que no fa falta que acabi sent motiu d’elucubracions dramàtiques ni que tingue la voluntat d’animar a la revolució social (se suposa que d’això ja ens n’hauríem d’encarregar nosaltres mateixos).

 

Darwinisme social o potser millor dir-ne darwinisme liberal on la llei del més fort impera. Joc brut d’aquells qui manen i tot per garantir-ne el benestar d’uns quants a costa de molts. Aquest és el rerefons del film. Una bona obra que consolida al cantant nord-americà com estrella del món cinematogràfic i que dignifica al director de Simone o El Show de Truman ja que sempre tria guions amb un caràcter fortament social i s’atreveix a fer-ho des d’una perspectiva totalment innovadora.

 

--

On pots veure-la? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat a www.surtdecasa.cat/cartellera.