Manolo Ripollés: “La meua obra és com un autopsicoanàlisi”

L'exposició de l'artista ampostí es pot visitar al Taller Cinta Dalmau de Tortosa

Roser Royo

20/11/2014

Arts

L’artista d’Amposta exposa al Taller d’Art Cinta Dalmau de Tortosa “Modelats de paper”, una sèrie de quadres amb què recupera objectes quotidians de la seua infantesa i amb els quals s’enfronta al seu passat més personal i íntim.

"M’agradava parlar del present, ser el present i no recordar el passat, però amb esta obra m’he adonat que el passat està present”

“El que jo no sóc a mi s’adreça amb fragmentats bocins del que vaig ser”. És un vers de Zoraida Burgos que fa reflexionar sobre el pas del temps i la memòria del passat. Un vers que Manolo Ripollés (Amposta, 1948) utilitza per introduir el catàleg de la seua última exposició 'Modelats de paper' que fins al 10 de gener estarà al Taller d’Art Cinta Dalmau de Tortosa. I és que en aquesta exposició elegant i sense estridències, Ripollés aborda de ple un concepte que fins ara havia volgut o intentat arraconar: el passat. “A mi no m’ha agradat mai recordar el passat. El tinc present però sempre l’aparco. M’agradava parlar del present, ser el present i no recordar el passat. Amb esta obra m’he adonat que el passat està present”, diu.

Us donem deu claus per entendre millor l’exposició i també a aquest artista d’aspecte fràgil i caràcter més aviat introvertit.

1. Objectes recuperats de la infantesa. Pocs artistes tenen la capacitat de convertir en obra d’art objectes tan quotidians com un bol o un plat de ceràmica. Ripollés ho ha fet. A 'Modelats de paper', trobem bols, plats, gerros de ceràmica de la casa familiar on va viure durant la seua infantesa i adolescència, objectes que encara conserva i que en aquesta exposició apareixen reproduïts en paper maixé. Imperen, això sí, els tons blancs. “Aquesta pàtina blanca és el reflex de la memòria que et fa mitificar el passat”, reflexiona.

2. La creació com a autopsicoanàlisi. Ripollés reconeix sense embuts que la creació artística li ha servit per fer autopsicoanàlisi, el que encara dóna més sentit a la recreació d’aquests objectes quotidians de la seua infantesa. “Jo era reticent a parlar del passat a través de la meua obra. No ho volia. És una traïció, però és ara que me n’adono que necessitava fer-ho”, diu. També som el nostre passat i Ripollés admet haver tingut una adolescència dura. Amb aquesta exposició no només afronta el seu passat més personal sinó que també sent la necessitat de “no ser púdic i mostrar-lo”.

3. Homenatge a Morandi i Klein. Enmig dels objectes més personals, trobem dos bodegons inspirats en el pintor italià Giorgio Morandi i dos quadres més que trenquen la unitat cromàtica de la sala per manllevar el blau intens d’Ives Klein. És el particular homenatge de Ripollés a dos artistes que té com a referents. Just quan estava treballant inspirant-se en la seua obra va sentir la necessitat de recrear, seguint la mateixa tècnica, els objectes personals que apareixen a l’exposició.

4. Volum dins la pintura. Les obres de Ripollés sempre tenen volum. “Sempre he treballat amb volums i matèria”, diu. I en aquest cas els objectes modelats en paper ocupen un espai gairebé tridimensional dins el quadre, amb ombres o sense ombres, en funció de la memòria.

5. Artista i artesà. En l’època de l’art digital i de la velocitat creativa, Ripollés reivindica la figura de l’artista artesà. “El meu procés de treball és lent. Puc tardar anys en posar en pràctica una idea que he tingut”, afirma. Les seues obres són cent per cent artesanals, però no per això són menys actuals. Ell mateix es fa el paper maixé. “Aquells gerros estan fets amb Països (diaris) triturats amb el minipimer”, diu i li agrada parlar de la reutilització dels objectes i dels detritus, no tant per una qüestió econòmica com de saturació de residus.

6. Experimentador nat. A Ripollés li agrada investigar noves tècniques i en la seua recerca constant ha sabut descobrir recursos que a d'altres se'ls resisteixen. Segons apunta, la també artista Pilar Lanau al catàleg de l’exposició “desembolica històries i les conta de nou teixint-les amb la matèria més exòtica i humil que hom pugui trobar, i això fa que l’objecte esdevingui extraordinari”. En aquesta exposició ho ha fet amb paper maixé, làtex i pintura a l’oli. Ara bé una vegada domina la tècnica s’avorreix i en busca una altra.

7. Un art basat en la literatura. A l'hora de crear, Manolo Ripollés diu que es basa en la literatura. Un gran lector des de sempre, és en els llibres allí on ell troba l'impuls de crear. “Sobretot en la poesia”, afirma. “Llegint te n’adones que tothom està parlant del passat dins del present”, diu.

8. Zoraida Burgos. Ripollés sempre ha tingut un vincle especial amb l’escriptora i poetessa tortosina Zoraida Burgos de qui ha il·lustrat alguns llibres i, fins i tot, va fer una exposició inspirant-se en el seu llibre 'L’obsessió de les dunes'. “Hi tinc un feeling especial”, afirma. De fet, és un vers de Burgos sobre el pas del temps el que introdueix el catàleg de l’exposició.

9. Del paisatge a l’espai privat. Aquesta és la segona exposició en què Manolo Ripollés aborda un espai privat. Fins 'Pergamins oblidats' (2009) havia treballat sobretot el paisatge en resposta al que ell anomena «progrés destructiu» (proliferació d'urbanitzacions, amenaces de transvasaments i altres agressions a l'entorn). 'Pergamins oblidats' va ser també la primera vegada que es va afrontar al passat i el pas del temps a través de la recreació d’estanteries de llibres, però ho va fer des d’un punt de vista més genèric. És a 'Modelats en paper' on encara el seu propi passat.

10. Poc prolífic en exposicions. Manolo Ripollés no es prodiga gaire fent exposicions. “No m’agrada gaire ser el protagonista”, afirma. De fet, la seua última exposició a les Terres de l’Ebre va ser 'Pergamins oblidats', el 2009 al Palau Episcopal de Tortosa, i el 2010 a l’aleshores Museu del Montsià, a Amposta. Va ser la primera exposició en solitari després de 'L’obsessió de les dunes', el 2000. Tot i que el 2005 va participar en la col·lectiva 'Entre(vents)' a la Fundació Josep Niebla.

--
Exposició 'Modelats en paper'
Fins al 10 de gener
Divendres i dissabtes de 18 a 21h
Taller Cinta Dalmau (Tortosa)