Mercè Sampietro: “En les relacions epistolars trobem l'essència dels personatges il·lustres”

La Mercè Riera, la matriarca de Can Riera, deixa els fogons en cap de setmana per anar de gira amb l'obra teatral 9 Maletes. Quan surt de la petita pantalla, es converteix en la Brenda, l'hereva d'una petita fortuna a Brooklyn que descobreix desenes de cartes de personatges il·lustres amagades en 9 maletes. La Mercè Sampietro ha tornat al teatre amb una obra de gènere díficil de classificar que ella mateixa va proposar al director Joaquim Oristrell. Per això, hem volgut trucar-la perquè ens expliqui més detalls d'aquesta representació que tindrà lloc el divendres 13 de desembre a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

 

Em contesta al telèfon joiosament atabalada. “Ah! Hola hola...Truques de la revista, veritat? Ah molt bé, saps què passa? Que tinc molt poc temps perquè just ara arribo de fer-me unes anàlisis i he de marxar corrents a...”, diu precipitant una paraula darrera l'altra. La gran dama de la interpretació és un torrent de vitalitat que parla aparentment sense deixar treva a l'interlocutor. De cop, fa una pausa i es posa directament a disposició amb la disciplina pròpia d'una actriu encarant la posada en escena d'un dels seus personatges. “Com et dius?”, pregunta autèntica. “Molt bé, Anna, encantada, digues digues...”

 

- 9 Maletes és una obra de teatre atípica en el sentit que inclou diferents elements, com és el recital, la música i una trama. Com sorgeix el projecte?

De fet, aquesta obra és una continuació de l'espectacle Sensualitats en què recitàvem poemes sobre les mil formes que hi ha de seduir, el desig i l'atracció entre persones. L'experiència i la compenetració amb l'Eduard va ser fantàstica i llavors se'm va ocórrer ampliar la temàtica a textos escrits per personatges universals que poguéssin parlar de diferents assumptes interessants de la vida. I la millor manera de tractar aquests assumptes íntims em va semblar que era amb la correspondència que aquestes persones havien tingut en la seva àrea més privada.

 

- I el guió?

A partir d'aquesta idea vaig enredar al meu amic i grandíssim director Joaquim Oristrell, perquè adaptés la idea a una dramaturgia teatral. Ell s'ha inventat una història mig policiaca, mig thriller, en què la música té un paper molt important.

 

- La Brenda i el Jacob, amb la companyia de set gats i nou maletes, han de complir l’última voluntat d’una bibliotecària que col·leccionava les millors cartes mai escrites: cartes autèntiques de personatges tan coneguts com Henry Miller, Marilyn Monroe, Josep Pla, Pere Calders o Jack l’Esbudellador...

Sí, es tracta de cartes originals d'aquestes persones! A mesura que vaig interpretant aquests stextos es van plantejant interrogants, mostrant secrets, despertant emocions, que ens permetran conèixer el costat més íntim d’algunes de les veus més significatives de la història contemporània.

 

- Què és el que t'ha sorprès descobrir en una carta d'un personatge famós?

Mira, n'hi ha una de Josep Pla que m'apassiona. Li va escriure a una nòvia que va tenir a Suïssa. En un moment de la carta diu: “Si vols ser feliç, deixa els somnis de banda i entra a la vida”. Aquest “entra a la vida” per a mi té una càrrega de profunditat bestial.

 

- Sí... molt ben explicat... I tu creus que després de la teva llarga trajectòria com actriu “has entrat a la vida”?

Ui! Jo faig el que puc! Una cosa és la comprensió que jo puc fer d'aquesta frase, que m'arriba molt endins perquè l'entenc, i l'altra el dia a dia. Moltes vegades la vida és una lluita per aconseguir precisament aquest estat de benestar. I no sempre és possible, perquè estàs envoltat de mil coses que t'impedeixen fer el que voldries en cada moment. Crec que allò important és conéixer-se a un mateix, intentar ser conseqüent i buscar allò que et fa feliç. Això, normalment, implica deixar anar els llastres dels qui t'han educat. Jo procuro ser-ne molt conscient, tot i que no és fàcil...

 

- Alguna carta més què surti d'aquestes maletes i t'hagi impactat?

Les 22 cartes estan seleccionades perquè en aquestes relacions epsitolars trobem l'èssencia de molts personatges que van ser reconeguts en les seves professions. Per exemple, el pintor Diego Rivera li envia una carta a Frida Kahlo en la que li diu el que representa l'artista per a ell: “Eres la luz del relámpago, la frescura de la hierba... el hueco de tus axilas es mi refugio”. És una carta d'amor pura i dura. També llegim l'última carta que va escriure el Che abans de morir.

 

- I tu, Mercè, si haguéssis de marxar ara mateix, que posaries a les teves “9 maletes”?

Ui! Sóc dolentíssima per contestar aquesta classe de preguntes. No sóc gaire concreta! Però vaja, suposo que posaria llibres, pel·lícules, anxoves, ampolles de cava i alguns amics!

 

- Què trobarà la gent de Tortosa al teatre el proper divendres?

Trobarà un espectacle curt i molt intens. Dura poc més d'una hora. És una obra fresca, viva i alegre, però salpicada de molta profunditat. És un joc en què l'espectador entra de seguida. No és fa gens farragòs.

 

--

Més informació: 

9 Maletes (Divendres 13 de desembre. 22h . Felip Pedrell de Tortosa) 

http://surtdecasa.cat/ebre/agenda/9-maletes-teatre