
La col·lectivització del cinema o com veure Sirat en un polígon "ravero"
1. Cinema com a resistència
Enguany, el subtítol "geografies de la resistència" mostra aquesta voluntat d'oferir narratives que representen un desafiament al model capitalista o la convenció. "Crec que perquè una pel·lícula arribi i sigui motiu de debat ha d'estar connectada amb problemàtiques actuals com el tema de l'habitatge, l'ocupació, els diferents colonialismes o les diàspores" diu Miró. "Projectar una pel·lícula és una forma de mostrar situacions que ens afecten des d'un altre punt de vista" afegeix. Hi ha paisatges que acullen, d’altres que expulsen i n’hi ha que obliguen a transformar-se. Dels aiguamolls inhòspits de 'Al oeste, Zapata’ a les muntanyes d’evasió de 'Hasta la montaña'; dels llacs mítics d’'Ozogoche' a la ciutat fragmentada de 'Ciudad sin sueño'; dels silencis de 'The Turin horse' als paisatges íntims i fantasmagòrics d’'Estany riu'; de la resistència queer i política de 'La misteriosa mirada del flamenco' o 'Els mals noms' a l’encarament i la provocació de 'Sirat'. Paisatges marcats per la fragilitat i la supervivència; del proteccionisme de 'Souvenir' o 'En el nom de les flors' a la lluita anticolonial d''Amílcar'.
2. Recupera espais antics dedicats al cinema
Des de l'inici, aquest festival va néixer per tornar al ritual col·lectiu en un moment en què l'audiovisual s'ha traslladat a la individualitat de l'àmbit domèstic. Així com abans pràcticament cada poble tenia el seu cinema o fins i tot dos o tres, als anys noranta va proliferar la idea de multicinemes que ha culminat en un cinema de plataforma i a la carta. "La idea del festival és recuperar espais del territori on abans es feia cinema com al Sindicat d'Amposta i també inventar-ne de nous" diu Xavier Miró, programador del cicle. La major part de les projeccions s'han programat a la plaça Mari Chordà, l'espai just davant de Lo Pati. El fet de veure pel·lícules al costat d'una persona, permet, després, que puguin sorgir converses, activar accions o senzillament reflexionar sobre aspectes de la vida i de l'entorn. A més, es reflexionarà sobre el procés creatiu amb convidades com Ruben Seca (operador de càmera d’'Historias del buen valle', film d’Inauguració), Jaume Claret i Muxart i Maria Castan de Manuel (director i muntadora d’'Estany riu', film de Cloenda). També hi haurà convidades del ‘territori’ com David Bustos (director), Marc Ortiz (director), Manel Raga (director), Vanessa Pérez de Somacarrera (directora), Antoni Grañana (director), Quim Melchor (director) i Vicente Barella (director).
'Historias del buen Valle' inaugurarà el festival | Foto: Cedida
3. Implicar altres pobles
El festival ha irradiat cinema a tot el territori. "Des del principi hem intentat implicar més pobles, més enllà del lloc on s'ubica el centre d'art, seguint l'esperit de festivals com l'Eufònic i amb aquest impuls que va tenir en el seu moment Vicent Fibla" diu Miró. "Molts festivals de cinema, intenten descentralitzar-se, però és molt difícil aconseguir-ho, per falta de proximitat" afegeix. En aquest sentit, les Terres de l'Ebre funcionen com una gran metròpoli cinematogràfica, ja que a les persones no els importa desplaçar-se a un poble veí, si ha de viure una experiència diferent. De fet, alguns pobles on s'ha instal·lat la pantalla de mónFILMAT han estat La Sénia, Tortosa o La Ràpita, entre d'altres. "La idea és posar la pantalla en diferents espais públics, siguin camps, places, carrers o edificis patrimonials" diu Miró.
4. Projeccions en contextos simbòlics
Enguany, un dels plats forts serà veure Sirat, la pel·lícula sobre l'esperit dels raveros d'Oliver Laxe en un polígon de la Sénia on aquest Cap d'Any es va celebrar una rave multitudinària. "Crec que és un dels grans atractius de l'edició d'enguany" diu Miró. Durant les diferents edicions, hi ha hagut espais singulars com el pati de l'escola Carles III de la Ràpita, fet que apropava el cinema a les aules o en un camp d'oliveres de la Finca de l'Arion a Ulldecona, que proporciona context per veure pel·lícules que generalment estaven vinculades amb aquell paisatge, fet que promou l'expansió del ritual més enllà de la sala fosca i el pati de butaques. "Cada cop s'ha tendit cap a propostes més arriscades. Jo crec que amb el temps hem anat a buscar programació menys accessible" diu. "A més, també hi haurà cinema a la plaça dels pobles com per exemple a les Cases d'Alcanar que ja esperen la projecció amb ganes" explica Miró.
5. El convidat: Palestina Animada
El convidat de mónFILMAT serà Palestina Animada. La ‘resistència’ urgent i necessària tindrà ‘Palestina Animada’ com a proposta protagonista de mónFESTIVAL, amb un recull de curtmetratges realitzats per directors i directores palestines. Coneixerem el projecte de la mà de la seua directora, Samira Badran que ens parlarà sobre els curtmetratges dirigits tant per creadors reconeguts com per nens i nenes de Gaza que han trobat en el cinema una via d’expressió davant de la realitat que viuen. Les projeccions aborden temes com la memòria col·lectiva, la resistència quotidiana, la vida sota l’ocupació colonial israeliana, les violències que en deriven.
També et pot interessar
- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris



















