Políticament incorrecte

Després d'unes setmanes d'incertesa política i amb les polèmiques retallades per “sortir” de la crisi, no ve malament que estigui en cartellera una comèdia com El dictador. Una sàtira  burlesca i provocadora que ironitza sobre els anacrònics i extravagants dictadors que encara es mantenen al poder i sobre les relacions que les democràcies occidentals mantenen amb ells.

 

Sacha Baron Cohen, després de Borat i Bruno, es disfressa ara d'Aladeen, un dictador de la fictícia república de Wadiya que duu a terme un programa d'armament nuclear que encén les alarmes de la comunitat internacional. En un dels viatges a la seu de la ONU de Nova York, el dictador és víctima d'un complot que amenaça en convertir la república de Wadiya en una democràcia.

 

La trama se centra majoritàriament en terreny nord-americà, on un doble ha suplantat la identitat d'Aladeen. Desterrat a l'esfalt de Nova York i estranger en un país del que només coneix unes quantes nocions estereotipades, el dictador se les haurà d'empescar per recuperar la sobirania del seu país; Això sí, amb l'ajuda d'una noia defensora dels drets humans.

 

A diferència d'altres pel·lícules de Sacha Baron Cohen, com les ja esmentades Bruno i Borat, desapareix la tonalitat de fals documental en favor d'una trama de ficció no molt allunyada de les típiques comèdies romàntiques. Això sí, molt passada de rosca i amb l'humor grotesc i escatològic que tant el caracteritza (i que comença a fer-se repetitiu).

 

El dictador, per tant, ens porta cap a un terreny políticament incorrecte, on es demana al públic una predisposició al gamberrisme  per apreciar l'irreverent humor de la cinta. I a on, a més de bons gags i diàlegs irrespectuosos, trobarem una bona paròdia no tan sols de les dictadures, sinó de les potències occidentals que enderroquen règims per imposar contractes petrolífers disfressats de democràcia.

 

Segurament no serà una de les millors pel·lícules de l'any, però se'n surt amb el propòsit de fer passar una bona estona, sobretot en aquests temps on entre tanta notícia negativa, l'humor i la sàtira són els únics bàlsams per fer suportable  l'estupidesa política que impera al món . 

 

Dedicat a la memòria de King Jon-il.

 

--

On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat/cartellera