Rocamora torna a Cotlliure

L’artista tortosí exposa al Museu d’Art Modern d’aquest municipi de la Catalunya Nord fins al setembre

Surtdecasa Ebre

12/06/2014

Arts

No he estat mai a Cotlliure, però Jaume Rocamora (Tortosa, 1946) me’l descriu amb passió vehement. És un poble on els artistes inspiren respecte i devoció i no desperten la desconfiança que sovint aixequen aquí, a casa nostra, on molts els consideren gent estranya que no se sap massa bé de què viu. Per això, ell s’hi sent tan a gust a Cotlliure, un poble on és ben present la petjada d’Henri Matisse o d’André Derain.

'Crec que la millor manera de tirar endavant és sent realista'

Rocamora va exposar per primera vegada al Museu d’Art Modern de Cotlliure, l’any 2012, convidat per la seua directora, Josefina Matamoros, historiadora de l’art de la Catalunya Nord, una dona molt influent dins el món cultural francès, filla de refugiats espanyols i nascuda a Godall. La del 2012 va ser una exposició retrospectiva, que li va obrir la fam creativa i les ganes de fer una residència artística a aquest poble de la Catalunya Nord, banyat per un Mediterrani de transparències blaves que quan es combina amb la negror de la pissarra, diu Rocamora, projecta una llum roginosa que no es pot percebre a cap lloc més.

“La meua idea no era fer cap nova exposició, sinó simplement treballar un temps aquí, experimentar”, explica. Just al balcó del costat de l’apartament on Rocamora va fer la residència, Henri Matisse va pintar, fa més d’un segle, els seus quadres més famosos de Cotlliure i va gestar allò que després es diria fauvisme. Una proximitat física, però no temporal, que d’alguna manera ha influït la percepció de Rocamora. Allí va donar forma, el setembre del 2013, a les trenta peces que integren Suite Collioure, sense cap concessió al color.

“Pessimista?”- Li pregunto i em respon que no. “Realista. Crec que la millor manera de tirar endavant és sent realista”, afirma. Rocamora, d’un temps cap aquí, ha tornat als seus inicis de blanc i negre. Per convicció personal, per ser fidel a sí mateix, argumenta. Manté la sobrietat geomètrica de sempre, però sense endolcir-la amb els colors primaris que, durant un temps, tant van caracteritzar la seua obra, i l’exposició de Cotlliure és una suma de paper de cel·lulosa pintat amb carbó, on l’artista explora totes les possibilitats dels negres i dels grisos. Diuen que el negre és la suma de tots els colors i potser aquí ell hi ha sumat tots els colors de Cotlliure.

Va ser la pròpia Josefina Matamoros qui li va suggerir exposar les creacions gestades a l’apartament de Cotlliure i ella mateixa defineix l’exposició així: “A la sala on són presentades aquestes peces es desprèn una harmonia visual que pot semblar-se a una partitura musical, amb un ritme potent que no ens deixa indiferents. Aquesta sala apropa la llum pura, aquella que no es crea, tal com les obres profundament negres de Soulages que de manera tan extraordinària són les que més fan vibrar la llum”. Les obres de Suite Collioure ja formen part del fons del Museu, en el qual també hi ha peces de Matisse, de Survage o de Peske.

Rocamora va decidir donar-les totes al lloc que les va fer possibles. Diu que és un privilegi exposar en aquest museu i encara més que a la sala del costat hi hagi una exposició del seu amic George Ayats, artista francès que també treballa les formes geomètriques com ell, però substituint el blanc i negre pels colors blau i groc. Les dues exposicions es complementen i estaran al Museu d’Art Contemporani de Cotlliure fins al setembre.