Sense comissariat: el sentit o sense sentit d'abolir la figura del comissari

El centre d’art d’Amposta presenta una exposició amb obres de 47 artistes

Anna Zaera

16/04/2026

Arts

Què passa quan un centre d’art renuncia a la figura del comissari? Què diuen els artistes quan no han de seguir el discurs de ningú? El Centre d’Art Lo Pati d'Amposta presenta ‘S/C’ (Sense Comissariat), una “exposició conversacional” que despulla el mecanisme de l’exposició col·lectiva i mostra, sense intermediaris, el pols real de la producció artística a les Terres de l’Ebre. Davant la tendència de les institucions a fixar temes tancats o relats imposats, Lo Pati ha optat per la desjerarquització. 47 artistes, des de referents històrics fins a representants de l’emergència, ocupen l’espai sota una única premissa: la democràcia del format. El resultat no és una mostra temàtica, sinó una conversa tangible. Un espai on les arts plàstiques conviuen amb el videoart, el text, la instal·lació d’objectes i fins i tot el gargot espontani. La rellevància de cada peça no depèn del currículum de l’autor, sinó del diàleg que genera amb el veí.

Les opinions dels artistes
"Crec que era una exposició necessària perquè es representés el panorama artístic de les Terres de l'Ebre. Estem parlant de veus pròpies. Veu és posicionament, és caràcter, és sensibilitat...", diu l'artista Antònia Ripoll. "Jo estic a favor dels comissaris, que són suport, però estic en contra dels que retallen", explica. "De totes maneres, si anem a l'origen de la paraula, un comissari és una persona que vigila que facis les coses bé, i molts cops això pot sonar a repressió. Potser soc antiga, però la paraula comissari em remet als comissaris franquistes de Via Laietana", assegura l'artista instal·lada a Bítem. La figura de comissari s'entén també com una mediació prescindible o no. "Jo crec que la figura del comissari no és imprescindible, però és molt valuosa i necessària quan s'exerceix com una mediació oberta que genera context i un espai de pensament compartit, sense imposar una lectura tancada. Una proposta com la de Jaume Vidal crec que és interessant com a punt de partida, segurament posa aquest rol en qüestió, i proposa una horitzontalitat on les obres poden dialogar amb llibertat. Més que abolir el comissariat, potser el que cal és continuar repensant-lo, fent-lo més flexible, permeable i probablement menys autoritari", explica Josep Piñol. De fet, la llibertat és una altra de les sensacions més recurrents que han experimentat els artistes en aquesta proposta. "La proposta donava una llibertat creativa subjecta a uns temes proposats. El colonialisme o el neocolonialisme és un tema que em travessa més enllà de l’àmbit artístic, i tal com estava formulada la proposta i vivint les lleis òmnibus que en aquest moment estan afectant les directives europees, em va semblar una oportunitat per donar a conèixer el relaxament de la Directiva Marc de l’Aigua. Decisions que posen en perill l’aigua potable, i així ho vaig comunicar a Lo Pati abans de saber exactament què faria. El fet de crear sense comissari, per mi, és un oferiment des d’una confiança total en l’artista" diu Núria Arias, artista i activista en defensa de l'Ebre. En aquest sentit, la llibertat també significa en molts casos, que l'artista carregui amb algunes sensacions com per exemple l'autoexigència. "El fet de crear sense condicionants et dona llibertat, però en el meu cas m'he hagut d'enfrontar també a la meva pròpia autoexigència. Sabia que havia d'escollir una peça que em representés, que em trobaria amb tothom" expressa Vicent Matamoros Anglès.

Un moment de la inauguració | Foto: Cedida
També hi ha diverses opinions que apunten a que el rol del comissariat està en funció de la naturalesa del projecte. "Jo crec que depèn del projecte i del que s'estigui buscant i de l'objectiu del projecte, que pot ser una exposició, un itinerari. Pel que fa a l'exposició de Lo Pati penso que l'absència de comissariat és una circumstància, però no ho he viscut com si fos l'objectiu de l'exposició. L'objectiu fonamental és la segona part del títol, estimular una conversa o un punt de trobada entre els diferents artistes que viuen o treballen a les Terres de l'Ebre. En el meu cas, participar en una exposició on només et donen com a guia les dimensions de l'obra, t'atorga moltíssima llibertat. Crec que va bé per part del públic per fer un apropament a la realitat de l'art que es genera a les Terres de l'Ebre", admet Sergi Quiñonero, un dels quaranta-set artistes participants. En aquesta línia també s'expressa el director de Lo Pati, Jaume Vidal, l'ideòleg de la proposta: "La figura del comissari és important en funció de la tesi que es tingui. En aquest cas, no havia de ser el comissari qui marques l'estil o la línia de treball. Ens interessava que poguessin parlar les obres i que poguessin conversar entre elles. Per això, el comissari ha de fer un pas al costat, i ha de ser l'artista qui faci la proposta: Volíem provar que podia funcionar una exposició sense comissaris" explica.

Els artistes participants han estat Alba Corral & Edgar de Ramon, Alfred Porres, Alvar Bonet, Andreu G. Serra, Antoni Grañana, Antònia Ripoll, Aura Roig, Cristian Porres, Cristina Torta, D. Fontaine, Elena Blesa, Fmg, Gala Atehortúa, Gerard Boyer, Gessamí Olesa, Ignasi Blanch, Ivan Forcadell, Jaume Rocamora, Joan Salvadó, Josep Piñol, Laia Ortiz Sansano, Laura Bautista, Lluís Martínez Fenollar, Manel Ros Nofre, Manolo Ripollès, Mari Chordà, mariaelena roqué, Maria Pons Calvet, Mariajo Torta, Marta Vidal, Miguel Bustos, Núria Arias, Núria Ferré, Ortésia Cabrera-Espuny, Pep Casals, Pepo Moreno, Pilar Lanau, Pilar Pisa, Roser Arques, Sabala, Astamera, Sarah Misselbrook, Sergi Quiñonero, Sergi Ramirez, Vicent Matamoros, Xènia Ortí.