Un relat increïble

Ang Lee ens ha tornat a regalar una d'aquelles pel·lícules de gran poder visual on la imatge pretén transcendir a un nivell simbòlic, líric i oníric. Un estil de fer cinema que ens apropa a la vessant més inconscient i espiritual dels personatges, tal i com ho va fer a les seues pel·lícules més conegudes com Tigre y Dragón, Brokeback mountain o la molt infravalorada Hulk.

 

Amb La vida de Pi, Ang Lee es fa servir d'una exultant bellesa visual i d'un ús artístic inaudit del 3D, per relatar-nos una vivència de Piscine Patel, conegut també com a Pi, un indi de mitjana edat resident al Canadà on un bon dia decideix explicar-li a un escriptor un relat sobre un naufragi que va viure en primera persona, quan ell i la seua família emigraven de l'Índia cap al Canadà amb alguns dels animals que transportaven de l'antic zoo que posseïen a l'Índia.

 

De seguida ens adonem que el relat de Pi està carregat de cert adornament visual preciosista, com si la perspectiva del temps i la melancolia dels records deformés exageradament la realitat del temps viscut per Pi durant la seua infantesa  i la part en que ell i la seua família s'encarregaven del zoològic.

 

Però quan arriba la part del naufragi, el relat comença ja a semblar-nos inversemblant, irreal i fabulós. Pi ens explica la història de supervivència que va viure en un bot salvavides amb la companyia d'un tigre de Bengala al mig de l'immens oceà. Però ens explica la història a un nivell simbòlic, amb elements irreals i amb alguns esdeveniments que clarament desafien la pura lògica.

 

El relat que ens ofereix Pi sobre el seu naufragi és, per tant, una faula on es posa èmfasi en les qüestions més filosòfiques i espirituals sobre el naufragi, com la impossible relació entre un tigre afamat i un nen amb la imperiosa necessitat d'establir amistat amb la bèstia o la recerca espiritual d'una transcendència divina que doni un sentit existencial a la soledat experimentada per Pi durant el naufragi.

 

Una faula, al cap i a la fi, que amaga un significat o una realitat oculta que com espectadors serem capaços de trobar. Perquè La vida de Pi no tan sols és una faula en sí mateixa, sinó que és una reflexió sobre la necessitat d'explicar històries. I en concret, en la necessitat que tenim sobre narrar a partir de realitats traumàtiques i que se'ns fan difícils de suportar.

 

--

On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat