10 anys de la manifestació a Brussel·les contra el PHN

El divendres 9 de setembre es compleixen deu anys de la històrica mobilització en defensa de l'Ebre a Brussel·les, la PDE ha fet una crida a escriure sobre aquest aniversari als blocs, també s'ha creat una pàgina al Facebook, aquí va la meua contribució...

Vivim tan de pressa que sovint no tenim temps de pensar, de reflexionar i de valorar allò que hem fet i hem viscut. Per això penso que és tan important que se celebren aquells aniversaris col·lectius que ens han marcat i que convé tenir sempre presents, perquè ens ajuden a saber qui som i d'on venim, també a recordar què som capaços de fer quan ens hi posem.

Ara fa un any, quan commemoràvem els deu anys de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, va quedar clar que el 15 de setembre de l'any 2000 havia nascut un moviment clau per al futur de les Terres de l'Ebre. No només per a la defensa del riu i del territori, si no també per a la transformació de la nostra societat i identitat.

La manifestació a Brussel·les va ser un moment històric en aquest moviment, que va marcar un punt d'inflexió. En menys d'un any, les Terres de l'Ebre, juntament amb altres territoris de la conca, vam ser capaços d'articular un moviment ampli i fort, capaç de convocar mobilitzacions multitudinàries contra els embassaments i els transvasaments.

El Plan Hidrológico Nacional del PP s'havia de finançar amb 8.000 milions d'euros procedents de fons europeus, és per això que un dels principals fronts de la lluita de la PDE va ser Europa. Gràcies als esforços de moltes persones, entre elles Maria Jesús Garcia Celma, van obrir-se les portes de les institucions europees, aquell treball va permetre que l'any 2004 la Comissió Europea comencés a emetre dictàmens que donaven la raó al moviment en defensa de l'Ebre.

A les Terres de l'Ebre vam entendre la importància d'aquest front de lluita, així com de la mobilització europea que ens feia visibles a nivell internacional, i durant tot l'estiu milers de persones van prepar-se per al viatge. Alguns, com Lluís Comí, van anar-hi caminant amb la Marxa Blava, des del Delta i recorrent tota la conca fins Saragossa, Osca, Jaca o Artieda, després van seguir per ciutats europees com Le Puy, Lyon, París, Colònia o Maastricht. Altres van anar-hi amb cotxes particulars, autocars fletats per la PDE o amb avió. Recordo les setmanes prèvies amb molta il·lusió, mobilitzar milers de persones a Brussel·les era una tasca ingent i tot el territori en parlava: les persones que marxaven feien els preparatius, els comerços posaven cartells a les portes advertint la clientela que aquells dies estarien a Brussel·les, i les que es quedaven preparaven mobilitzacions al territori.

Jo vaig anar-hi amb la colla de Grallers de Jesús, gràcies a la insistència de Sergi Andreu, que una tarda va presentar-se a la Masia on assagem amb un dossier d'ofertes amb vols i albergs. A Brussel·les recordo entrar amb les gralles i els tabals a la Grand Place, trobar-nos a la gent que havia fet la Marxa Blava, les abraçades emocionades amb tothom que ens anàvem trobant. En parlàvem l'altre dia amb Paquita – mentre feia un vermut al seu bar del Mercat de Tortosa - abraçàvem als veïns, companys de faena o de classe com si fes una eternitat que no els vèiem!

Mai abans a Brussel·les hi havia hagut una manifestació tan multitudinària amb gent vinguda de tan lluny, allò semblava un poblet ebrenc i fins i tot una carnisseria va enviar-hi un camió amb baldanes! Quinze mil persones vam mobilitzar-nos pels carrers de la capital europea sota una intensa pluja, fins que algú va decidir que era inhumà i es va concloure la manifestació abans del previst. Estàvem tan exhaustos que, en sentir el darrer parlament, Jordi Sebastià – de la colla de grallers – va deixar de tocar el bombo i es va plegar. Els anys següents van seguir les mobilitzacions i encara vam tornar a manifestar-nos a Brussel·les, el desembre del 2003.

Deu anys després tenim la certesa que no podem abandonar aquesta lluita. Després de la derogació parcial del PHN – el 2004 – van quedar vigents les obres d'embassaments i transvasaments, el 2008 el tripartit va ser protagonista d'un nou intent de transvasament a Barcelona i avui està més clar que mai que les obres dels Canals Xerta – Sénia i Segarra – Garrigues són l'inici dels transvasaments cap al nord i cap al sud.

Tindrem una tardor calenta i possiblement, tal com adverteix la Plataforma en Defensa de l'Ebre, caldrà que els propers mesos i anys tornem amb força a les mobilitzacions. Rearmem-nos amb tot el llegat que tenim, ara ja hem après a lluitar, només cal que ens hi posem.

I tu, com vas viure aquella mobilització?

Vore vídeo a TV3 (és molt xulo!!)