Can Vies és del barri (de Sants), i de més enllà (també de les Terres de l'Ebre)

27/02/2014

Segurament molts de vosaltres heu sentit parlar de Can Vies, una de les cases okupades amb més recorregut del nostre país. El mes de maig es compliran 17 anys d’aquest centre social situat al barri de Sants, però durant les properes setmanes haurem de lluitar per a que segueixi per molts anys més.

Crec que va ser l’any 2002 el primer cop que vaig estar a Can Vies. Eren els darrers anys del regnat de Jordi Pujol, estàvem en plena lluita contra el Pla Hidrològic i una bona colla d’ebrencs vam pujar a Barcelona per a participar d'una manifestació convocada per a demanar la dimissió del conseller de medi ambient Felip Puig. En acabar la faena, Juli, Lourdes i Tedi (companys de Maulets de Barcelona) ens van portar a Sants, vam dinar a l’Arran (avui Terra d’Escudella), ens van ensenyar el Casal Independentista (llavors al Carrer Demòstenes) i, finalment, ens van dur a Can Vies, ja feia 5 anys que havia estat okupat.

No vaig tornar-hi fins uns quants anys més tard, era l’any 2008 i les Terres de l’Ebre tornàvem a estar en peu de guerra, el Tripartit havia oblidat les promeses electorals i recuperava vells transvasaments. Els jóvens que durant anys havíem estat mobilitzant els instituts del territori ens vam reorganitzar per a aprofitar el temps mentre acabàvem els nostres estudis a Barcelona, tot prenent ell relleu de la lluita a la capital, com altres companys nostres havien fet durant anys. No va ser gens fàcil teixir noves complicitats a l’àrea metropolitana, les ‘esquerres oficials’ ens giraven l’esquena, l’opinió pública estava convençuda que el transvasament era necessari i, sincerament, semblava impossible tornar a construir el moviment que havia estat capaç de fer front als transvasaments del PP. Però ens en vam sortir, i això va ser possible gràcies al suport rebut per tot aquest teixit popular no institucionalitzat que existeix a Barcelona, un teixit que massa sovint és invisibilitzat, silenciat i criminalitzat. Can Vies ha estat una peça fonamental en tot aquest teixit que ha fet possible, entre moltes altres coses, fer sentir la veu del nostre territori.

Des del 2008 Can Vies ha estat - i ha de seguir sent - el campament base de la lluita de Jóvens de les Terres de l’Ebre. Allà s’hi han fet assemblees, pancartes, xerrades o tallers de jotes. S’hi han menjat baldanes, borraines, begut vi de la Terra Alta o aiguardent. S'ha parlat d’aigua, de transvasaments i embassaments, de massificació eòlica, de nuclears, del Projecte Castor, de territori i de futur...

De tant en tant convé recordar què ha significat Can Vies i fer-ho saber a qui no ho sàpiga. Sobretot ara, que l'amenaça del desallotjament s'ha fet una realitat imminent i cal donar-li el suport necessari per a fer a fer front a TMB i a l’Ajuntament de Barcelona.

Can Vies no es toca, perquè és del barri, però també perquè és de les Terres de l’Ebre. El dimarts 4 de març, encerclem el Districte!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.