,
29/08/2018
Coses de la vida
Aubergínies de l'hort
Foto:
@JosepRoquetes

Aubergínia party. I tu, com te la menges?

L’albergínia i la carxofa són les reines de l'hort. Una a l'hivern i l'altra a l'estiu, quan la terra et crema els peus. A l’hort de ma mare i mon pare mai no en falten, ara mateix és un festival d'albergínies, en tenen moltes i de molts tipus: rodones, allargades, ratllades, xines, blanques... I la veritat és que he d’esforçar-me a no menjar-ne cada dia durant els mesos que dura la temporada…

A casa nostra va arribar cap a l’edat mitjana, provinent del nord d’Àfrica, després que els comerciants àrabs la portessen de l’estat indi d’Assam, d’on és originària. Des de fa segles s’ha convertit en una de les jefes de la cuina mediterrània. Podem trobar-la a molts països, feta de mil maneres diferents: escalivada, fregida, fent d'acompanyant o com a protagonista, en forma de moussaka, mutàbal, zaalouk, parmigiana di melanzane o una truita!

La vida de l’albergína no ha estat sempre fàcil. Primer se la va considerar una verdura malèfica, a Anglaterra va arribar a ser prohibida durant el segle XVI. I a Turquia encara avui parlen del vent de l’albergínia; segons diuen, els habitants de la ciutat encenien fogueres per a rostir les albergínies, xalaven tant menjant-se-les que es despreocupaven del foc, fins que un incendi va arrasar Istanbul. La culpa, tota per a la soferta albergínia.

A part de ser boníssima, també és molt saludable i ideal per a fer dieta. L’albergínia conté molts minerals (magnesi, potassi i fòsfor), vitamines (A, B, C i E) i té molt poques calories. Això i el seu alt contingut en aigua la converteixen en un diürètic natural que contribueix a cremar greixos. Però clar, si ens la mengem com més ens agrada segurament perdem totes aquestes propietats...

Anem al gra, que tot això està molt bé però tenim gana. Us passo algunes de les meues receptes preferides. Ja us aviso que no sóc cap especialista, són molt senzilles i en falten moltes, així que espero els vostres consells, comentaris i, sobretot, noves receptes!

Fregides, rostides...

De tan senzill pot semblar que no cal parlar-ne, però és brutal. Quan menjo albergínia fregida no tinc clar si és l’acompanyament o la protagonista del plat. El repte està en fer-les bé: cruixents per fora, toves per dins i, sobretot, evitar l’excés d’oli. Us passaré alguns trucs:

-       Oli ben calent i fregir en tandes poc abundants, per a evitar que se’ns refrede.

-       Enfarinar els talls (un clàssic), banyar-los amb gasosa (és òptim pel que fa al bloqueig de l’oli però la dolçor de la gasosa no ens va bé), banyar amb llet durant 15-20 minuts o amb cervesa (aquesta és la millor opció).

-       I, això ho sap tothom, deixar-les escórrer sobre paper de cuina.

Rostir-les també és molt senzill. Jo les faig al forn perquè no puc fer foc a casa, les parteixo per la meitat i faig alguns talls a la part de la polpa, una mica de sal i oli, vint minutets a 220ºC, i a córrer. I si també teniu excedents, podeu congelar-la o fer-ne conserva. Qui guarda quan té, menja quan vol!

Una truita d’aubergínies!

És igualment fàcil, però no parlar-ne seria gravíssim, perquè és boníssima i perquè en faig moltes!

Un ceba, tres o quatre albergínies i mitja dotzena d’ous. La ceba i l’albergínia, ben fetes i la truita crueta!

Hi ha gent que pela l’albergínia, jo no ho faig mai. Penseu que a la pell s’hi concentren la major part dels nutrients i té propietats antioxidants.

Per a eliminar-ne l’amargor - a mi no em molesta especialment, però ho faig per a alguns plats-, un cop tallada saleu-la i deixeu-la en un escorredor durant uns 15 minuts, amb un pes a sobre. Netejeu l’aigua que haurà suat i ja les podeu fregir. Aquest truc podeu aprofitar-lo per a altres receptes.

Mutàbal

Molta gent l’anomena hummus d’albergínia, ja que la principal diferència és que canvia els cigrons per la nostra hortalissa preferida. És una crema molt fàcil de fer i va molt bé per a fer un aperitiu, però també hi ha qui l’afegeix a altres plats i amanides.

Escaliveu tres o quatre albergínies. Piqueu dues dent d’all, afegiu-hi la polpa de les albergínies (sense pell), una culleradeta de sal, una culleradeta de comí, dues cullerades de Tahini (pasta de sèsam), oli i el suc de mitja llimona. Podeu fer-ho amb el morter o amb la batedora, però mireu que no us quede massa fi. Per a servir, poseu-hi una mica d'oli i primentó roig dolç per damunt, us la podeu menjar amb bastonets de carlota, amb pa, xips de verdures...

Aquest estiu he provat el zaalouk, en diuen caviar d’albergínia i és una mica similar al mutàbal, però encara no he tingut temps de fer-ne. Ja us ho explicaré!

Timbal d'aubergínia, tomata, formatge de cabra i pinyons

Amb això impressionareu els vostres convidats, només cal tenir una mica de traça a l’hora de muntar-ho per a assegurar una bona presentació. És fàcil que us quede desmanegat, ho dic per experiència...

Talleu l’albergínia a rodanxes i poseu-la en una safata al forn, afegiu-hi sal, oli i suc de llimona. Ho coeu durant uns 20 minutets, han de quedar cuites però consistents. Mentrestant, peleu i talleu a daus menuts unes quantes tomates, i les fregiu a foc lent fins que queden una mica caramel·litzades. Quan ja ho tingueu tot, podeu muntar: sobre el tall d’albergínia poseu-hi una mica de tomata i un tall de formatge de caba, tireu-hi uns quants pinyons torrats, una mica d’oli i alfàbrega... i al forn un ratet per a gratinar el formatge!

Farcides

L’albergínia farcida podeu fer-la com vulgueu, però això segur que ja ho sabíeu. Jo les acostumo a fer amb carn de vedella o amb xampinyons, també m’han dit que són espectaculars amb abadejo, però encara no ho he provat!

Primer talleu les albergínies longitudinalment, per tal que us quede en forma de barqueta. Poseu-la al forn uns 20 minutets, amb el tall cap amunt. Quan estiga cuita, buideu-la amb una cullera. Per al farcit, podeu fer una salsa de tomata i ceba, afegiu-hi carn picada (una o dues hamburgueses de vedella, per exemple) i la polpa de l’albergínia escalivada. Quan la carn està cuita podeu tirar-li una mica de formatge, que sempre fa festa. Poseu el farcit dins les barquetes que han quedat amb la pell de l’albergínia, una mica de formatge de gratinar a sobre, i al forn!

Si no teniu carn, no en voleu menjar més aquesta setmana, o no en voleu menjar mai... podeu posar xampinyons o altres verdures en comptes de carn. Quan les faig així acostumo a afegir-hi un ou batut.

Ep, i fa de bon congelar!

Parmigiana di melanzane, la reina!

La vaig provar fa temps i no me l’he pogut treure del cap, fa poc l’he fet jo mateix i he comprovat que era molt fàcil de fer i, sobretot, espectacularment bona. La parmigiana di melanzane és un plat molt típic d’Itàlia, fet d’albergínia (melanzane, en italià), salsa de tomata, mozzarella i parmesà. Jo la faig seguint les indicacions del bloc La pasta per als catalans.

Com a resum: Talleu l’albergínia a llesques llargues i primes (1/2 cm), i fregiu-les (primer cal fer-la suar i després posar-la sobre paper de cuina, com ja hem comentat). Feu la salsa de tomata, amb un all i alfàbrega. Quan ho tingueu tot a punt, ja podem muntar-ho: poseu una mica de tomata al fons, una capa d’albergínia, una capa de mozzarella (desgraneu-la una mica)... i aneu intercalant capes. Ho acabeu una capa de parmesà i gratineu!

Segur que us recorda a la moussaka, però com que no n’he fet, no us ho puc explicar. Tant parlar d’albergínies i no he fet mai moussaka, a mi també em resulta increïble. Miraré d’esmenar-ho les properes setmanes...

 

Ep, i el vi!?

Això em preguntava jo fa uns dies, amb què s’ha d’acompanyar l’albergínia? Així que ho he demanat als experts de la Terra Alta i m’han recomanat sobretot monovarietals de garnatxa blanca, joves amb un cert recorregut, que no hagen envellit en bóta. Una bona opció és que siguen de primer o segon any, per exemple, i si en tenim l'oportunitat... rescatar alguna botella del 2013-14. També poden anar bé alguns negres lleugers i poc estructurats, amb gust dolç.

Alguns exemples: L’abrunet Blanc (Celler Frisach, Corbera d’Ebre), el Serra de Cavalls Garnatxa Blanca (Serra de Cavalls, el Pinell de Brai), Clot d'encís (Sant Josep Vins, Bot), Laqvarta (Sant Josep Vins, Bot)...

 

Falten tantes receptes i tants vins... em ve a la memòria el mític pastís de la Tasca Bohèmia de Tortosa - seguirem mirant de descobrir el seu secret -, la caponata, les coques, les croquetes... l'aubergínia no te l'acabaries mai, així que espero els vostres comentaris!

Participa a l'#AubergíniaParty, comparteix i dóna la teua opinió a twitter!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

18/08/2011
Tinc un amic una mica corcó, que no perd mai l’oportunitat de burxar-me. Darrerament, li encanta retraure’m que no coneixo gaire el territori que defenso i potser té una mica de raó (només potser i només una mica!).

Comentaris

imatge de Jana Muñoz Mateu

Súper interessant! I m'apunto les receptes, Josep!