Cabòries aborígens
,
29/07/2013
Coses de la vida

Cabòries del mòbil, lo twitter, lo facebook i l'internet...

Quedem a un bar on hi ha poca cobertura i, amb l’excusa que no hi som tots, els que hem arribat deixem els mòbils sobre la taula, així podrem vigilar si arriba un WhatsApp dels que falten (per si es perden, clar), també aprofitem per a contestar missatges i twittejar...  Més tard anem al teatre, no està massa ben vist fer-hi fotos o jugar amb el mòbil (com fa sempre un conegut polític ebrenc), així que amb el temps just es pot fer una foto del programa de l’obra i fer una piulada, no tenim coartada per a més i a sobre hi ha poca cobertura. Merda.

Trobem un japonès boníssim, més important que el menjar, el lloc o la companyia és que tothom ho sàpiga. Després de penjar-ho a a Twitter, Fecebook o Instagram arriba el torn de controlar repiulades, ‘m’agrada’ i comentaris. N’hi ha que es comencen a neguitejar, es veu que la fractura digital ha deixat gent a l’altra banda, a l’era de l’SMS, vaja...

Tant hi fa que siga en un viatge, un súper concert, un aniversari o l’acte polític més important i emotiu dels darrers temps. Quantes vegades desconnectem de la realitat que vivim per a explicar-la? (En una intenció més egocèntrica que informativa, per cert). No sabria fer un recompte de quantes hores he perdut amb tanta hiperactivitat informativa, de quants moments han passat i no he aprofitat perquè estava més pendent d’immortalitzar-los i exhibir-los, o perquè estava fent de ‘voayer’.

No descobreixo res i tampoc sé si vull canviar res (ni en mi ni en algú altre), però fa temps que hi penso... a les xarxes socials la frontera entre la comunicació i l’aïllament de la realitat és relativament fràgil.

Aprofitant la proposta de Gregori, de no viure #CapDiaSenseCultura, potser haurem de proposar ‘algun dia’ de viure la cultura sense mòbil (o sense 3G, que les addiccions no es poden aturar de cop), per a vore què passa. Segur que és una experiència!

Com diu Pepet:

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més