,
07/10/2012
Coses de la vida

Cabòries i casoris

Avui és diumenge i estic una mica desorientat, jo abans dormia però alguna cosa està canviant. Potser és que a la meua colla hem entrat oficialment a l’era de les bodes i ens estem fent grans (alguns més de pressa que d’altres, que el temps no passa igual per a tothom, eh!). En fi, que tinc una mica una mica de temor.

A mi no és que em desagraden les bodes - contra el que algun lector o lectora amb prejudicis podria pensar - tothom té una part de bleda romàntica (i jo també), ja sé que casar-se és perpetuar la societat patriarcal i tot això, però què voleu que us diga. Tot i així, sí que hi ha temes que m’emprenyen i potser valdria la pena anar-los comentant, sobretot de cara a les deu o dotze bodes que tindré en els propers anys...

La primera qüestió que cal denunciar és el tòpic que a les bodes es lliga. Això és absolutament fals (he fet una enquesta) i només serveix per a que solters i solteres anem a totes les bodes, ben mudats i deixant-nos-hi la pell. La gent que es casa hauria de ser una mica més solidària amb nosaltres, assegurar-se que tindrem possibilitats, estudiar bé la llista de convidats, la distribució de les taules... I sobretot: què és això de donar la lligacama i el ram a parelles súper aparellades?? A qui cal donar sort i esperonar és a nosaltres!

El tema de les misses i les esglésies també té tela. Anem a vore, exceptuant la catedral i algunes ermites, les esglésies són molt kitsch i amb els capellans tens sort si no són vells verds de broma fàcil i només són pesats. Per tant, si voleu tenir una cerimònia realment solemne... jo en començaria a prescindir.

I per avui ho deixaré aquí, que fa molts mesos que no escric i tampoc no voldria dir-ho tot de cop... un dia podem parlar de colles que encara fan comiats de solter/a separant xics i xiques, de la pasta que costa anar a una boda, de les cançonetes i les històries (excessives) que passen entre plat i plat, de les pancartes amb poc estil que es fan a algunes bodes, de la barra lliure que de vegades s’acaba massa prompte...

Vaja, que hi ha tema...

 

PD1 Aquesta crítica és una crítica general, a partir de la pròpia experiència i de les aportacions de diversa gent, qualsevol coincidència amb la teua boda (que per cert, va ser molt xula, emotiva i xaladora) és pura casualitat.

PD2 Disculpeu que haja estat tants mesos sense escriure, ara m'he vist forçat a tornar-hi, sobretot arran de l'arribada de la meua amiga trendi i el seu bloc Xica, c'est chic!, encara no hi heu entrat?

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.