Jump to navigation
De camí cap a les Barcelones, mentre acabo de pair la castanyada al bus, vaig pensant en com ha anat el cap de setmana. Justament divendres, quan vaig arribar a les Terres de l’Ebre vaig posar-me molt content per diferents motius, alguns dels quals han anat caent a mesura que passaven els dies. Arribar a casa, trobar-me a Alfredo passant amb el cotxe i els altaveus anunciant la manifestació en defensa de la salut a les Terres de l’Ebre, els comerços plens de cartells, o les xiquetes i els xiquets anant a escola amb disfresses per a celebrar la castanyada... Vaig sentir que tot estava al seu lloc, m’agradava pensar que continuem sent un territori combatiu i que, alhora, defensa i conserva les seues tradicions i la seua identitat.
Però esta imatge bucòlica potser només era un miratge, el Halloween també ha arribat a les nostres comarques, potser per a quedar-s’hi si no ho aturem.
El dilluns al vespre va ser el moment més tens de tot el cap de setmana, vaig començar a creuar-me colles de xiquets i xiquetes disfressades com si Roquetes fos Brooklyn i les nostres tradicions haguessen quedat reduïdes al sentimentalisme d’uns quants. Van tenir sort, a la ràdio del cotxe sonava Joan Miquel Oliver i vaig poder reprimir l’instint natural d’atropellar-los. Això sí, el meu twitter va començar a traure fum i vaig exiliar-me amb la meua colla a celebrar la castanyada entre oliveres, tal com fem des de fa molts anys.
Un cop processada l’enrabiada inicial penso que hem de començar a pensar què fem amb la Castanyada, perquè tal com la tenim ara, el Halloween ens està guanyant la partida. Brian Cutts em comentava avui que fa anys a molts llocs se celebraven festes més animades on, a més de moscatell, panellets, castanyes i moniatos també hi havia elements relacionats amb les bruixes i els esperits, fins i tot hi havia carbasses. També en parlava el blocaire Manel Zaera, al seu apunt d’ahir, i comentava que fins i tot la tradició de les carbasses potser no és tan importada com ens pensem.
Hi haurem de pensar i recuperar tots aquells elements de la Castanyada que ens permeten fer i conservar una festa pròpia, atractiva per a les generacions que pugen, fins i tot potser haurem de fer alguna concessió... això sí, tal com hem acordat al bus: el nom no és negociable i el trick or treat ha de desaparèixer.
Fora les festes d'ocupació!
#ésCastanyada
Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.