Cabòries aborígens
,
07/10/2012
Coses de la vida

Cabòries i casoris

Avui és diumenge i estic una mica desorientat, jo abans dormia però alguna cosa està canviant. Potser és que a la meua colla hem entrat oficialment a l’era de les bodes i ens estem fent grans (alguns més de pressa que d’altres, que el temps no passa igual per a tothom, eh!). En fi, que tinc una mica una mica de temor.

A mi no és que em desagraden les bodes - contra el que algun lector o lectora amb prejudicis podria pensar - tothom té una part de bleda romàntica (i jo també), ja sé que casar-se és perpetuar la societat patriarcal i tot això, però què voleu que us diga. Tot i així, sí que hi ha temes que m’emprenyen i potser valdria la pena anar-los comentant, sobretot de cara a les deu o dotze bodes que tindré en els propers anys...

La primera qüestió que cal denunciar és el tòpic que a les bodes es lliga. Això és absolutament fals (he fet una enquesta) i només serveix per a que solters i solteres anem a totes les bodes, ben mudats i deixant-nos-hi la pell. La gent que es casa hauria de ser una mica més solidària amb nosaltres, assegurar-se que tindrem possibilitats, estudiar bé la llista de convidats, la distribució de les taules... I sobretot: què és això de donar la lligacama i el ram a parelles súper aparellades?? A qui cal donar sort i esperonar és a nosaltres!

El tema de les misses i les esglésies també té tela. Anem a vore, exceptuant la catedral i algunes ermites, les esglésies són molt kitsch i amb els capellans tens sort si no són vells verds de broma fàcil i només són pesats. Per tant, si voleu tenir una cerimònia realment solemne... jo en començaria a prescindir.

I per avui ho deixaré aquí, que fa molts mesos que no escric i tampoc no voldria dir-ho tot de cop... un dia podem parlar de colles que encara fan comiats de solter/a separant xics i xiques, de la pasta que costa anar a una boda, de les cançonetes i les històries (excessives) que passen entre plat i plat, de les pancartes amb poc estil que es fan a algunes bodes, de la barra lliure que de vegades s’acaba massa prompte...

Vaja, que hi ha tema...

 

PD1 Aquesta crítica és una crítica general, a partir de la pròpia experiència i de les aportacions de diversa gent, qualsevol coincidència amb la teua boda (que per cert, va ser molt xula, emotiva i xaladora) és pura casualitat.

PD2 Disculpeu que haja estat tants mesos sense escriure, ara m'he vist forçat a tornar-hi, sobretot arran de l'arribada de la meua amiga trendi i el seu bloc Xica, c'est chic!, encara no hi heu entrat?

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més