,
18/08/2011
Coses de la vida

Descobrint lo territori, al Delta de l'Ebre.

Tinc un amic una mica corcó, que no perd mai l’oportunitat de burxar-me. Darrerament, li encanta retraure’m que no coneixo gaire el territori que defenso i potser té una mica de raó (només potser i només una mica!).

No és cert que no conegue les Terres de l’Ebre, però sí que és cert que una part molt important només la coneixo d’una manera molt superficial, vergonyosament superficial potser. El cas és que els darrers mesos he fet avanços importants en aquest sentit i he quedat fascinat.

El dilluns passat per exemple, mentre anava pel Delta amb uns amics del Baix Llobregat i de València vam tenir la sort de trobar-nos una activitat organitzada per la Reserva Natural de Riet Vell. Voluntàries i voluntaris de SEO/BirdLife ens van animar a participar en una gimcana de reconeixement d’ocells i vam quedar totalment abduïts per una activitat que no havíem fet mai.

He de reconèixer que al principi no estàvem massa motivats, pensàvem que podia acabar sent una activitat avorrida i cap dels tres no teníem cap coneixement sobre ocells, però en poc temps vam anar descobrint el bernat pescaire, la fotja, els flamencs, el xibec, el tètol, el cabusset, el fumarell, el xatrac, l'agró o la gavina corsa!

Vam xalar molt, així que vos ho recomano, em sembla que he descobert una nova afició, més econòmica i saludable que els gintònics! ;-)

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

20/03/2011
Els darrers anys he tingut un costum compartit amb un bon amic, cada dijous anàvem religiosament a fer el nostre gotet de ratafia al Terra (Sants), d'un temps ençà hem anat perdent aquest hàbit que sempre recordaré d'una manera molt especial i que, segurament, ha estat un dels motius que m'ha fet créixer l'afició per la ratafia. El cuquet de la ratafia, però, em va picar uns anys abans. Em sembla que em vaig fer devot de la Ratafia Russet l'any 2001 o 2002, a les Festes del Tura (Olot - la Garrotxa), alguns aborígens garrotxins escridassaven pixapins que se la bevien amb cola, i els més ortodoxos s'oposaven fins i tot a que ens hi poséssem gel. A partir d'allà he anat descobrint altres ratafies, totes elles artesanals, però unes produïdes de manera professional i altres de casolanes.
09/03/2011
Amb aquest títol podria semblar que aquesta diada, el Dia de la Dona Treballadora, em cansa i no és així, al contrari: la trobo justa i necessària, encara. El que sí que em cansa i se'm fa una mica pesat és sentir any rere any les mateixes veus que la qüestionen i la menyspreen, les mateixes veus que encara no entenen – o no volen entendre perquè ja els va bé - que encara avui és necessària la lluita feminista i la celebració de diades reivindicatives, ja siga el 8 de Març, el 25 de Novembre o el dia que vulgueu, perquè per a lluitar tots els dies són bons.
03/03/2011
Fa un parell d'anys – el 2008 – vaig tenir la temptativa de fer-me un bloc. Va ser efímer, després d'escriure-hi la primera parrafada, vaig considerar que no era prou interessant com per a ser publicada.