,
24/12/2012
Coses de la vida

Gregori no té ressaca. Entra i participa!

Avui és la nit de Nadal, hauria de ser l’inici de les fartaneres, els sopars interminables, els digestius i les ressaques. Però n’hi ha uns quants que ja portem uns quants dies rondant. Amb un parell de sopars d’empresa, festes d’aniversari, vermuts, benvingudes, alguns berenars i celebracions diverses. Pensar que és avui el dia en què comencen els excessos, fa pànic.

Així que la meua veïna blocaire Rosa Banqué i un servidor hem decidit proposar-vos fer un recull de consells contra les ressaques i altres adversitats derivades del compromís amb la festa!

Durant els propers dies podeu enviar-nos els vostres trucs i secrets, per a seguir rondant totes les nits i aguantar vius fins la nit de Reis. Podeu deixar comentaris al bloc, amb el hashtag #GregoriNoTéRessaca o a través de facebook.

Per a què Gregori no tinga ressaca tot s’hi val, ens ajudes?

Penseu que tenim pocs dies, teniu temps fins el dia 30, per la nit publicarem una entrada amb el recull.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

20/03/2011
Els darrers anys he tingut un costum compartit amb un bon amic, cada dijous anàvem religiosament a fer el nostre gotet de ratafia al Terra (Sants), d'un temps ençà hem anat perdent aquest hàbit que sempre recordaré d'una manera molt especial i que, segurament, ha estat un dels motius que m'ha fet créixer l'afició per la ratafia. El cuquet de la ratafia, però, em va picar uns anys abans. Em sembla que em vaig fer devot de la Ratafia Russet l'any 2001 o 2002, a les Festes del Tura (Olot - la Garrotxa), alguns aborígens garrotxins escridassaven pixapins que se la bevien amb cola, i els més ortodoxos s'oposaven fins i tot a que ens hi poséssem gel. A partir d'allà he anat descobrint altres ratafies, totes elles artesanals, però unes produïdes de manera professional i altres de casolanes.
09/03/2011
Amb aquest títol podria semblar que aquesta diada, el Dia de la Dona Treballadora, em cansa i no és així, al contrari: la trobo justa i necessària, encara. El que sí que em cansa i se'm fa una mica pesat és sentir any rere any les mateixes veus que la qüestionen i la menyspreen, les mateixes veus que encara no entenen – o no volen entendre perquè ja els va bé - que encara avui és necessària la lluita feminista i la celebració de diades reivindicatives, ja siga el 8 de Març, el 25 de Novembre o el dia que vulgueu, perquè per a lluitar tots els dies són bons.
03/03/2011
Fa un parell d'anys – el 2008 – vaig tenir la temptativa de fer-me un bloc. Va ser efímer, després d'escriure-hi la primera parrafada, vaig considerar que no era prou interessant com per a ser publicada.