,
02/04/2012
Coses de la vida

Jugar-se el país al blackjack

Ja fa ben bé tres mesos que no actualitzo el meu bloc a SDC, i no és precisament perquè no tinga cabòries, al contrari, podríem dir que he estat bastant capficat en el meu futur... Vivim un moment complicat i complex, amb una crisi que, veient les reformes i projectes que hi ha sobre la taula, fa tota la pinta d'haver arribat per a quedar-se durant molt temps. Em dóna la impressió, de fet, que a nivell polític hi ha més interès per perpetuar i mantenir els beneficis de la banca i els grans empresaris que en assegurar un futur digne per a tothom.

No m'agrada la política basada en la por i els xantatges - la Doctrina del Shock, en paraules de Naomi Klein -, no es pot aprofitar el patiment i l'angoixa de moltes famílies per a aprovar reformes laborals i fiscals abusives, de la mateixa manera que no es pot aprofitar per a imposar projectes com l'Euro Vegas, que tindrien un fort impacte en el futur del nostre país. Em sembla pur cinisme.

Justament aquest cap de setmana, el Conseller de Sostenibilitat i Territori, Lluís Recoder, ha viatjat a Las Vegas per a convèncer al magnat del joc, Sheldon Adelson, d’instal·lar el seu projecte al Delta del Llobregat. I sembla ser que, d’entre totes les qüestions que ens podrien fer dubtar del projecte, l’única objecció que va posar el nostre conseller al projecte va ser l’alçada dels edificis.

Un projecte d’aquestes característiques i dimensions condicionaria completament el futur econòmic, social, polític, ambiental i cultural del nostre país, per la qual cosa m’indigna que s’estiguen prenent decisions com aquesta a la lleugera.

D’aquest procés podem traure’n diferents conclusions, una és que el Govern català no té cap projecte de futur per a les properes dècades i s’aferra a qualsevol iniciativa privada, independentment de les conseqüències que això puga tenir. Ja ho veieu, a Convergència un dia volen convertir Catalunya en la Massachusetts d’Europa – capital del coneixement i l’emprenedoria – i l’endemà opten pel model Las Vegas, com si fossin models compatibles i coherents.

Fa molts anys que des de diferents moviments socials es qüestiona la viabilitat del model basat en el turisme i la construcció. A dia d’avui pensava que havia quedat sobradament demostrat que una de les causes de la crisi ha estat desmantellar l’economia productiva i dedicar-se exclusivament al sector dels serveis i la construcció. Però sembla que no n’hem après i, enlloc d’apostar per l’enfortiment econòmic a través d’estructures sòlides, ens deixem enlluernar per projectes com l’Euro Vegas.

L’Euro Vegas és cert que generaria importants beneficis econòmics a curt termini, però hem de tenir clar que esdevindria una mena de maquila dins del nostre territori, on hi hauria lleis pròpies pel que fa a fiscalitat, “drets” laborals o permissivitat respecte diferents qüestions com el tabac, el tràfic d’estupefaents el joc o la prostitució. De fet, com alerten diferents veus aquest tipus de projectes van íntimament lligats a xarxes criminals, màfies i també grups d’extrema dreta, tal com veiem al País Valencià amb l’entramat creat per España 2000, l’empresa de seguretat La Levantina i ANELA (Associación Nacional de Locales de Alterne).

Així que ja ho veieu, el mateix govern que mostra una oposició frontal quan a Rasquera s’estudia fer una plantació de marihuana que beneficiaria als pagesos locals, resulta que no veu cap inconvenient en implantar un gran complex destinat al joc.

En fi, sí aquest és el futur que volem, potser sí que hem de retallar i hem de desmantellar l’ensenyament públic, per a acabar fent de grums i de crupiers, potser no fa falta gent tan preparada.

Per a més informació: Plataforma Aturem l'EuroVegas

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

20/03/2011
Els darrers anys he tingut un costum compartit amb un bon amic, cada dijous anàvem religiosament a fer el nostre gotet de ratafia al Terra (Sants), d'un temps ençà hem anat perdent aquest hàbit que sempre recordaré d'una manera molt especial i que, segurament, ha estat un dels motius que m'ha fet créixer l'afició per la ratafia. El cuquet de la ratafia, però, em va picar uns anys abans. Em sembla que em vaig fer devot de la Ratafia Russet l'any 2001 o 2002, a les Festes del Tura (Olot - la Garrotxa), alguns aborígens garrotxins escridassaven pixapins que se la bevien amb cola, i els més ortodoxos s'oposaven fins i tot a que ens hi poséssem gel. A partir d'allà he anat descobrint altres ratafies, totes elles artesanals, però unes produïdes de manera professional i altres de casolanes.
09/03/2011
Amb aquest títol podria semblar que aquesta diada, el Dia de la Dona Treballadora, em cansa i no és així, al contrari: la trobo justa i necessària, encara. El que sí que em cansa i se'm fa una mica pesat és sentir any rere any les mateixes veus que la qüestionen i la menyspreen, les mateixes veus que encara no entenen – o no volen entendre perquè ja els va bé - que encara avui és necessària la lluita feminista i la celebració de diades reivindicatives, ja siga el 8 de Març, el 25 de Novembre o el dia que vulgueu, perquè per a lluitar tots els dies són bons.
03/03/2011
Fa un parell d'anys – el 2008 – vaig tenir la temptativa de fer-me un bloc. Va ser efímer, després d'escriure-hi la primera parrafada, vaig considerar que no era prou interessant com per a ser publicada.