Cabòries aborígens
,
26/07/2011
Coses de la vida

Reflexions post renaixentistes.

És dimarts i ja torno a estar per les Barcelones. Tot i així, no tinc clar que hagi retornat de la Festa del Renaixement, no en la seua versió tortuosa i caciquil, sinó en la solidària, la que va omplir durant quatre dies el Casal Popular Panxampla.

 

No tenir una taverna no va ser un impediment per a que centenars de persones – sòcies, col·laboradores, simpatitzants o, simplement, solidàries – passessin a donar-nos el seu suport. També grups de música com Va de vent, Sutarranya o Grisàs de Gërus van venir a actuar i a mostrar el seu recolzament. Així, allò que havia de ser un cap de setmana tediós va convertir-se en una explosió de solidaritat, un crit contra el caciquisme – de qualsevol època – i en favor de la llibertat, que a moltes i molts ens ha recarregat les piles per a continuar la lluita durant molt temps més. (Moltes gràcies ;-)!)

 

Però d'aquest cap de setmana també em vénen diferents reflexions, per a qui les vulga escoltar, aquí les deixo:

 

La primera és que la societat ebrenca i tortosina – independentment de la seua ideologia – ja no accepta censures ni es creu acríticament les declaracions oficials. Potser per això, repetir que des del Panxampla volíem un tracte de favor no ha servit per a que la gent no s'hi solidaritzés i tingués clar què estava passant.

 

La segona és que la Festa del Renaixement té una ànima popular i participativa, encara que no hagi estat dissenyada així pels seus gestors. Molta gent se la sent seua, es vesteix d'època i surt al carrer, els músics animen els carrers i les tavernes més enllà del que marca el contracte, i són moltes les associacions que hi participen amb tavernes o espectacles. Possiblement per això és una festa atractiva per a gent de la ciutat i per a gent que la ve a visitar. Si els gestors no saben vore aquests valors, en un intent d'exprimir-la, encara més, a nivell econòmic poden acabar asfixiant-la.

 

Fa temps que tinc aquesta sensació, que enguany s'ha accentuat encara més, som moltes les persones que, per diversos motius, ja no ens hi sentim tan implicades com ho havíem estat.

 

En continuarem parlant...

Ah, i una vegada més... moltes gràcies!!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més