Jump to navigation
Aquí a França diuen que hi ha crisi, però pel barri cada vegada hi ha més negocis. Avui he descobert una nova cafeteria on venen cupcakes de tot tipus: amb cors, estrelles, colorets, purpurina...i he decidit entrar-hi. De vegades, peco de feminazi i m’indigno en veure que el capitalisme insisteix en recuperar valors d’abans transformats en productes estètics. M’explicaré: vestidets vintage fins els genolls, jerseis de coll alt, jaquetetes de punt, monederets de clec, cursos de costura, pintura, esmalt, ganxet etcètera, construeixen una feminitat pop, una projecció d’un nou prototip de dona amb els factors estètics i hobbies d’ abans.
Allò que vèiem tan antic com fer magdalenes a casa, teixir un jersei o cosir un vestit, torna de forma cool, de moda, de producte de consum elitista.
Vàrem voler trencar amb la saviesa de la iaia i ens vam negar a fer vores, cosir botons, fer escudella o punta de coixí a crit de “destruïm el patriarcat!”. Però, de cop volem disposar de tot i de forma immediata. Potser el context de crisi ajuda o la moda vintage ens ha enlluernat. El fet, és que ara volem aprendre tot allò que no vàrem voler quan érem petites, i no recorrem a les nostres iaies sinó a noves formules comercials impersonals, o en efecte: a tutorials Youtube.
Amigues, no és la meua intenció menystenir aquestes aficions, però me sembla curiós que intentem diluir els rols de gènere construint una feminitat que no és nova sinó recuperada dels manuals de “labores del hogar” .
Antropòloga, preguntona, apassionada de la música i els viatges. Part del meu cervell guarda informació inútil com guanyadors de 'Gran Hermano' o relacions de la premsa del cor. Tinc una cançó al cap per cada paraula que sento.
