Jump to navigation
(Incendi al dilluns del perdedor)
dius aigua tèbia i dius que la pense
aplicada on em vinga de gust.
dius sonet i l’emplenes de fanalets d’envelat,
com gronxats per l’atmosfera
d’un relat de la rodoreda.
dius waits i penjo un drapejat
de piano ronc al teu mur.
dius carta als reis i dius llenceria.
dius ja som prou grandets
i et fas més petita i vulnerable.
dic prudència i plató, però no en fas cas
i llences els daus al vellut verd
i surt l’atracció de l’abisme i els lliris amb rosada.
has decidit incendiar els dilluns del perdedor
i no em queden manuals d’exorcismes a la rebotiga.
* * *
(Dijous, paella)
A la taula del costat
un dels dos
explica
els detalls
que li han generat
l’hemorràgia
emocional
l’altre
mira
el
mòbil
En el noticiari
de la pantalla, ull
que presideix
el menjador gris,
reapareix el terme
guerra freda
(segment d’internacional,
abans dels esports).
(Personatge)
Llençava "playmobils" contra els pots buits de sopa Campbell's; més tard es tancà al galliner familiar a llegir El Capital.
L'odiaven els adults i ens fascinava als adolescents.
(Cóc amb tomaca)
La meua magdalena proustiana és un tall de cóc amb tomaca berenat en l'aturada dels jocs de carrer dels dies blaus del paradís perdut.
(No es podia quedar molta estona)
Sóc tan fràgil com tu Tan incerta com tu Tan extraviada com tu
Vestia de negre Fumava del negre Seguia les serps del swing negre
No es podia quedar molta estona Era –sense timbrats ni aparador,
sense saber-ho- Patrimoni de la Humanitat.
(Flâneur)
L’empedrat llimat
per velles cavalleries
i estrats de tràfecs
que avui ja són ombra dorment.
Perdut, o trobat,
on no se t’esperava.
Alarma d’òliba
o cortineta suspicaç.
Nocturn d’absències
i fanals tremolosos.
El contracant d’un gos
al llunyedar del silenci suspecte.
Però l’aire és prenyat
d’un baix continu
d’olor de llenya
i un ros tirabuixó de pa cuit.
Amb això – l’amistat
de les joveneses olfactives-
ja pots continuar
una estona més.
On no se t’espera,
domicili acollidor.
Plans borrosos
on vagarejar
sense que et coste la pell.
On no has estat
i on no tornaràs.
L’entrelíniat
del fugaç conscient.
La probabilitat d’una melodia
de còsmica absolució.
(Superant l’ego, arribant a l’amor)
Al
carrer
veig
uns cartells
que anuncien
un curset
que han titulat
“Superant l’ego, arribant a l’amor”.
Quasi res porta el diari!
És una
proposta
“alternativa”.
La cartelleria
combina
certa estètica
de l’ecologisme
amb un naïf infantiloide
xisclant.
Els organitzadors,
molt probablement,
deuen fer burla
dels mossèns de poble,
que porten
més de dos-mil anys
predicant coses ben semblants.
(Mitja veritat)
Quan s’entravessava
amenaçava amb que
es venjaria contant-me
tota la seua veritat.
Però, la seua
veritat, entrevista
entre les seues
mentides malgirbades, s’endevinava
prou i massa al segon
cubata xerraire.
Aquella mena
de mentides
feia molt
que ja no em ferien.
Pitjors ensorrades
ens havien vingut a buscar.
¿Qui és que
no ha llogat mig cul
- o sencer-
per comprar-se
el següent termini
de supervivència?
Que a sota el fingiment
hi havia un puny d’acer,
no calia ser Holmes per saber-ho.
Amb mitja veritat
de les meues
va obrir-se el canal respirador
de la fugida.
(Col.loqui de l’ornitorrinc pigat i la Marieta albina)
Apedaçava una gotera del seu refugi l’ornitorrinc pigat. Feia volar la xerrameca amb la marieta albina, que mantenia una prudent distància amb les extremitats maldestres del conegut.
- ¿Tu creus, benvolguda amiga, que hi ha una intel•ligència superior que reparteix per alguna raó lògica les taques i les blancors dels éssers?
La marieta albina arrenglerava branquillons per transportar-los al cau. Va respondre-li sense deixar d’apilar la llenya ínfima.
- Jo no sé res, company –entonà amb veueta nítida i aguda la marieta.
Tinc molta feina. D’aqueixes dèries perora sovint aquell mico tigrat del raó de l’om sec.
- No m’hi faig amb els micos, són uns ignorants empipadors i uns comediants absurds. A més, pel que sé, aquella tropa creu en supersticions ridícules. Nosaltres tenim un més depurat esperit científic...
- ¿Tu creus que les eleccions de cadascú van més carregades de factors ambientals o més aviat de les temors particulars? Apuntà l’insecte.
- Caram, petita, per a no saber res i anar carregada de feina, et prens prou marge per pensar...
- Les marietes albines tenim certa capacitat per fer dues coses a la vegada.
- Ho celebro. Jo no. Amb aquestes reflexions tan elevades em distrec i el fang de la gotera no se’m qualla com cal. Ja en parlarem més en un altre moment, petita.
- Ja ens vorem, noble pigat.
La marieta albina passà a transportar branquillons fermats a la boca de dos en dos. Al racó de l’om sec, el mico de llom tigrat tancava un cercle amb unes pedres.
Josep Igual ha publicat una vintena llarga de llibres: poesia, narrativa, dietari i assaig.En íntima relació amb la seua obra literària, musica textos propis i aliens com a cantautor, i ha fet diversos enregistraments i nombrosos recitals arreu dels nostres països.
