Pols de bagatel·les

(Mallarmé)

 

         “L’homme poursuit noir sur blanc”. S. Mallarmé 

 

                                                 * * *

 

(Fatalitat)  

 

         La fatalitat de l’optimisme dels obtusos, que canvia de coloraines, però en essència no passa mai de moda.

 

                                                 * * *

 

(Rellotge) 

 

         Es retarda i es para a vegades: fou el rellotge d’un avariciós.

 

                                                 * * *

 

(Confidencialitat) 

 

com un plany somort

en l’estança buida

de qualsevol espera.

 

guardes el secret 

de les possibles causes, 

que tampoc importen

 

perquè 

semblant humanes 

ens impliquen totes.

 

                                                 * * *

 

(Visita) 

 

         bledes, cigrons, dues cabeces d’alls, un manoll de julivert,  les medecines,  una revista de labors ( al cistell del matí). les veus de la ràdio, la puntualitat de la visita vespertina que li mira de gust el darrere, i la íntima rialla de saber-se encara desitjada; la destriada, oportuna en cedir al joc, de saber que no hi burxa cap sentiment. fa passar per la dutxa el desconegut de la granota verda que repeteix, per tercera i darrera vegada. 

        bledes, cigrons, dues cabeces d’alls, una manoll de julivert i un ampolla de whisky del bo per lubricar el tràmit . a la còmoda, el rebut de la coartada: “agent 211 de la companyia”. per poc marge, la reparada entra a la garantia de l’aparat.                 

 

                                                 * * *

 

(Reblanida) 

 

         La cuirassa de Shopenhauer; les tanques altes de Foucauld; la riota de Voltaire... I, quan menys l’esperes, una mirada neta, insubornablement innocent, subjugant, reblaneix tot el sistema defensiu.

 

                                                 * * *

 

(Cinc minuts)

 

         Talons afilats, xarol mut, i minuciosa fressa sobre la moqueta de la rebotiga. “torno ens cinc minuts”, al mig foli manuscrit. Cinc minuts basten per redescobrir que hi ha clientes que mereixen un tracte personalitzat. Dues parelles de talons, a distints graons del vertigen. “A quina hora juga el Barça?”

Se sent a la vorera que pregunta una veu rogallosa. 

 

                                                 * * *

 

(Per sort) 

 

         En el sector lletrat, fins alguns desequilibrats declarats prenen cauteles de “política editorial” fent-se el convencional conciliador. Per sort, a alguns se’ls passa prompte el miratge, i tornen a desbarrar gloriosament en versicles espasmòdics i amb fogonalles hiperlúcides.

 

 

                                                 * * *

 

(Artesania i art) 

           

         El bon artesà no ha de ser forçosament un artista. Però, a l’artista li convé conèixer com es cuinen les habilitats artesanes.                       

 

 

                                                 * * *

 

(Canvi de plans)  

 

         Havia de ser un cafè amb claror solar. I va començar a ser-ho, però va derivar en cap de setmana en habitació d’hotel veneciana i xampany francès, tot cremant l’extra de quan hi havia extres íntegres al funcionariat.

 

                                                 * * *

(Sala d’espera) 

 

         I et preguntes, mentre esperes que la infermera diga el nom dels papers oficials: “què deu estar fent ara mateix en Jesús Lizano?” I et respons immediatament:“què vols que estiga fent? Escrivint, o pensant en escriure”. Però, potser també és esperant que una infermera de gest altiu i certa aprensió li diga el nom - burocràtic i fals- a Alonso Quijano.

 

                                                 * * *

 

(El menor indici)

         Si hi ha el menor indici d’agenda oculta, és qualsevol cosa menys amistat.

 

                                                 * * *

 

(Decisius)

         La majoria de pensaments decisius han florit enmig d’un perill o altre. 

 

                                                 * * *

 

(Reduccions) 

         Redueixen certa suposada gràcia divina a concepte o representació, la qual cosa posa de manifest les limitacions amb que es pretén aferrar l’inconcebible. Si creus que ho entens, no és Déu, escrigué el sant d’Hipona. Si diem abisme, silenci, no-res, potser incorrem en el mateix defecte. Limitadíssims els crèduls i limitadíssims els no crèduls.  

 

                                                    * * *

 

(Cansar-se)

         Fins el voluble es cansa de ser voluble. Viure és cansar-se.

 

 

                                                  * * *

 

 

(Esborrany per a qualsevol pasquí)

 

 

Llop no menja llop.

 

Però bàrbar depreda bàrbar.

 

I el marc ferreny 

afegeix les erosions a la casella

dels beneficis ( nervi primordial

de l’ullal esmolat)...

 

Fins a quin jorn regirador?