Jump to navigation
Vist des de determinats angles, el sublim pot proporcionar combustible a l’humorisme. Ho sabem, i, ambtot, per un bri de sublim sospirem amb, sí, una cara de perfectes badocs dignes de compassió.
* * *
Moltes cites alienes amb que obrim un llibre, semblen a vegades una coartada que s’ha empescat l’autor o autora. I la majoria de vegades, efectivament, ho és.
Oh, sí, Goethe...Amb menys marbre, potser ja ens haguérem apanyat. Potser millor llegir-lo a l’estiu.
La quantitat d’hores de vol i rumiades, de materials sotmesos a altes temperatures de contrast, o al contrari: a frigorificacions profilàctiques, que hi notem en un aforisme ben girat de sentenciositat i provocació.
Si n’arriben a ser d’universals les manies i defectes que pensem que ens singularitzen tant.
Què en seria de la vida dels nuclis menuts sense les vanitats i les conspiracions?
Un pub d’inspiració anglesa. Decoració congelada en les tirades de fa trenta anys o més. Un gust de tapisseries de vellut grana, i la bola d’espills que remata el redol dedicat a pista de ball. Músiques alienes a l’actualitat: elsShadows, amb les límpides guitarres d’energia elegant; el James Brown baladista; versions d’èxits internacionals dels Mustang; salsa llatina dels anys cinquanta, amb una espetegada de metalls brillants... La mestressa que el governa, el veterà estoïcisme, amb camisa d’estampat de lleopard i cabellera esculpida de laques generoses; clients habituals, com caragolats al tamboret per un cansament de rutines, i amb els colzes a la barra amb folrat de cuiro fals... En un racó dels besllums una parella es fa confidències, i, quan arranca un d’aquells lents immemorials de l’agarrat i el rodar mòrbid, animen l’escena. Fa l’efecte que són al replà d’unes terceres o quartes oportunitats. El que no passa en quinze anys es pot quallar en dues setmanes. Quan tornen al recolze acollidor del sofà llarg, demanen una altra ronda de beguda dolça i es besen. Ja tardava en aparèixer, però finalment la seua veu s’imposa als vells altaveus: Tom Jones.
El servei positiu dels detractors i enemics: mantenir-nos alerta de no assemblar-nos massa al que ells sentencien que som.
La facilitat no garanteix res.
La gelosia amplifica monstruosament autèntiques nimietats.
La paraula, casa del ser, ens espera sempre rere les hostilitats del món. Els sabotatges sobre aqueix camí són immensos i van en augment.
(Raval)
A miques de res...
De res, de res, de res.
Herbassals feréstecs,
fangars perillosos,
perillosos, perillosos, perillosos...
Sobreposar-se és quasi tot...
de tots, per tots, com tots.
Cicles, maregasses, flor d’ametller...
El tot que és ara, ara, ara;
l’ara que és memòria ficcionada,
com sempre, com mai, com es pot...
memòria de tots, de ningú, per res, de res.
Josep Igual ha publicat una vintena llarga de llibres: poesia, narrativa, dietari i assaig.En íntima relació amb la seua obra literària, musica textos propis i aliens com a cantautor, i ha fet diversos enregistraments i nombrosos recitals arreu dels nostres països.
